header

Divendres, 09 octubre 2015 10:59

Laura Bernis a l'escola Maristes de Lleida. Lletres a les Aules

Escrit per 

Aquí teniu un tastet de Lletres a les Aules. Recuperem la crònica de Laura Bernis de la seva visita a una escola de la seva població natal. 

"És un divendres 22 de maig i, aquest cop, la tornada cap a la meva ciutat natal, Lleida, és especial. No és el primer cop que faig una activitat literària a una escola. De fet, porto més de sis anys fent-ne, des que tenia 14 anys i vaig publicar el meu primer llibre i, des de llavors, he visitat unes 70 escoles d'arreu de Catalunya. Però aquest cop em fa especial il·lusió perquè és la primera xerrada que faig amb la Institució de les Lletres Catalanes.

Avui toca anar al col·legi Maristes Montserrat de Lleida, on els meus llibres són lectura obligatòria per als nens de 5è des de fa quatre anys. Em reben els professors i ja m'avancen que tots els nens i nenes m'estan esperant amb moltes ganes, que tots volen veure'm per saber més sobre mi i perquè els signi els llibres.

Entren els primers alumnes a la sala polivalent, on hi ha lloc per als 75 nens que s'han llegit els meus llibres, i tots em miren amb cara d'il·lusió i sorpresa. "Laura", "hola Laura!" em diuen els més atrevits, mentre uns altres només poden saludar-me amb un tímid gest amb la mà. Alguns porten el meu primer llibre sota el braç, Les històries de Labepra i altres també porten la segona part, Les històries de Labepra i l'espasa negra, perquè tot i que el llibre de lectura obligatòria és el primer, molts d'ells no han pogut esperar a comprar el segon per saber com acaba l'aventura dels bessons Paula i Miquel, els protagonistes d'aquesta història.

               les histories de labepra   les-histories labepra espasa negra

Quan ja estan tots asseguts als seus llocs i després que el professor, l'Albert, m'hagi presentat, els explico la meva experiència d'haver començat a escriure tan jove. Es sorprenen en sentir que el primer llibre el vaig escriure quan tan sols tenia 12 anys i feia 6è en una altra escola, només un curs més que ells, i també del fet que poc després d'haver-se publicat, ja em posés a escriure'n la continuació perquè tothom ho estava esperant. No és "normal" que amb 16 anys pogués dir que tenia dos llibres escrits i publicats i, encara menys, amb l'èxit suficient com per fer-ne una segona edició en poques setmanes i arribar a dia d'avui a una tercera edició en català.

M'escolten atentament, però tenen ganes de preguntar. De fet, han treballat molt els meus llibres, i fins i tot, han buscat informació sobre mi per tal de poder elaborar una biografia a la seva "llibreta d'autors". D'aquesta manera, no només s'han implicat llegint els llibres, sinó que també s'han preparat preguntes per la meva visita. Els nens del col·legi Maristes tenen molt bones preguntes: sobre el procés creatiu d'escriure, sobre com havia fet les il•lustracions dels llibres, sobre els personatges, els premis que he rebut, i també em demanen consells per escriure la seva pròpia història. Tenen tantes preguntes que encara queden braços aixecats. I encara tenen més curiositat després de veure un petit audiovisual que els preparo amb les il·lustracions dels dos llibres. En aquest moment, tots els que no s'han llegit la segona part o estan a la meitat, encara tenen més ganes de saber com acaba la història.

El temps per acabar l'activitat es va consumint. Tanmateix, encara queden dos petits detalls. Primer de tot, els faig un regal a cadascú d'ells perquè puguin tenir un record de la jornada, a la vegada que els ensenyo l'enllaç del meu blog (www.labepra.com) on podran veure totes les fotografies que hem fet durant la sessió, així com més informació i articles amb entrevistes que m'han fet per televisió, ràdio i premsa, i fins i tot, les xarxes socials com Twitter (https://twitter.com/Labepra) i Facebook (https://www.facebook.com/labepra), on hem fet pràcticament seguiment en directe de l'activitat amb selfie de tots junts inclòs.

Per acabar, el moment que més els agrada: l'hora de signar els llibres! Aquell moment en que tots fan cua emocionats, en que m'expliquen perquè els ha agradat els meus llibres, en que els més xerraires et diuen per quina pàgina en concret van actualment en la lectura, que tots et demanen una tercera part i en que els més artistes et regalen dibuixos que han fet ells mateixos copiant les il·lustracions dels llibres. És aquell moment en que ells es poden apropar a mi, l'escriptora que els darreres mesos els ha acompanyat a les tardes i vespres abans d'anar a dormir; en que alguns et pregunten si et poden abraçar o simplement tocar i que et fan comprendre que estan així d'emocionats per uns llibres, cosa malauradament estranya en aquestes edats on costa fer llegir als nens, però que és molt important que ho facin. Però sobretot, és aquell moment en que veus que, el que per a mi havia començat sent quelcom personal, una nova afició que vaig descobrir als 12 anys perquè no trobava el meu llibre preferit i que vaig decidir escriure'l jo mateixa, és al final de cada activitat literària quan et sents orgullosa d'haver començat a escriure, no només per haver-me enganxat encara més a la literatura, sinó perquè veus que nens i nenes d'entre 8 a 12 anys han descobert el cuquet de la lectura gràcies als meus llibres i no només això, sinó que molts, a cau d'orella sense que ho sentin els seus companys per vergonya, també em cofessen que estan començant a escriure la seva història i que somnien ser escriptors quan siguin grans."

Laura Bernis

Llegit 957 vegades Darrera modificació el Divendres, 09 octubre 2015 13:24

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar