header

Dimarts, 01 març 2016 16:08

Gisela Pou a l'escola Betlem de Premià de Mar

Escrit per 

La Sara Pegues,

Versió doble, al Maresme.

El penúlltim divendres de gener, amb un temps magnífic, tal i com ens té acostumats aquest peculiar hivern-primavera, he enfilat cap el Maresme, a Premià de Dalt. Un poble ple de grans cases de principis de segle voltades d'immensos jardins que conviden a inventar històries de misteri.

S'augurava un fòrum especial perquè no el faria tota sola. El dia anterior, un mail de la Rosa Sández, la il·lustradora de la col·lecció de la  Sara Pegues, m'informava que havia estat convidada a la xerrada per la mestra de quart, la Núria Fabrés, una noia entusiasta i plena d'energia que fa les llengues del cicle mig. La Rosa és de Premià i tot i que l'una i l'altra no es coneixien, la mestra va pensar que estaria bé fer un fòrum en versió dobled'il·lustradora i escriptora. Un gran encert, perquè en els contes per a nens la il·lustració no tan sols complementa la història sinó que la fa créixer.

 Quan he arribat a l'escola, la Rosa ja hi era. Ens ha rebut la Mar, la directora de primària. L'escola dóna molta importància al fet de llegir i escriure. Cada Sant Jordi cada nen escriu una petita novel·la, un treball que fan al llarg del trimestre i que culmina la diada de sant Jordi; d'aquesta manera aprenen que la importància d'escriure és reescriure. A les 15.15, la Mar ens ha fet anar fins a  una gran sala on ens esperaven els nens de tercer i quart amb les seves tutores, la Núria  i la Ruth. A una banda de la sala hi havia la pantalla on projectaríem el powerpoint que m'ajuda a portar la xerrada i a l'altra hi havia una pissarra amb unes quantes cartolines on la Rosa hi dibuixaria uns magnífics originals de les dues protagonistes: La Sara Pegues i la Fiona Fastigosa.

   Davant la cinquantena de nens i nenes i amb l'ajuda del powerpoint els he explicat quins són els elements imprescindibles per iniciar el procés de creació i com m'ho faig per inventar històries. Sempre m'escarrasso a deixar clar que l'acte de creació no és un do, ni una inspiració que sorgeix del no res, sinó que a crear se n'aprèn i escriure és un ofici que necessita de l'aprenentatge, com tots els altres.

   La Rosa ens ha explicat com s'ho feia per captar l'essència del personatge i de quina manera  convertia les paraules en imatges. De forma premeditada, les històries de la Sara Pegues no contenen cap descripció física; de manera que això obliga a l'il·lustrador a orientar-se amb la personalitati comportament dels diferents personatges.

   Ens hem centrat en la Sara  i la Fiona, la protagonista i l'antagonista de la història. A partir de preguntes i respostes han estat els mateixos alumnes —aquest és l'objectiu, que siguin ells mateixos els qui arribin a conclusions—els qui han definit com són i perquè són com són la Fiona i la Sara. A continuació, hem passat a anal·litzar allò que ens ofereix la història i la reflexió que això comporta. Els alumnes havien llegit dues de les històries de la col·lecció, La Sara Pegues i el capità Caguetes i també la Sara Pegues i l'esquelet desmanegat. Hantreballat els llibres a classe i han entès perfectament els temes que tracten: la por, la mentida i la culpa.

 Tot i que hem fet una xerrada de gairebé dues hores, han quedat algunes coses al tinter. Un dels moments més emocionants ha estat veure com la Rosa dibuixava en directe una Sara i una Fiona. S'ha fet un silenci total i tots hem admirat la meravella de veure nèixer un personatge traç a traç. Uau!

    Si bé hem vingut a parlar dels dos llibres que han llegit; alguns dels alumnes també han llegit els altres llibres de la col·lecció. La Martina, una nena de tercer, estava tan entusiasmada amb les aventures de la Sara Pegues que els havia llegit tots  cinc i la mestra me l'ha presentada com la meva fan número 1. He de dir que m'omple d'orgull descobrir que la Sara Pegues anima a la lectura als petits lectors que devoren les seves històries. La Martina estava molt interessada a saber quan sortiria un nou exemplar i ha quedat una mica decepcionada quan ha sabut que hauria d'esperar fins el 2017.

    Tot i ser un divendres a la tarda, les dues hores han passat d'una bufada. Després hem signat els llibres a corre-cuita perquè a molts ja els esperaven i havien d'anar a extraescolars. Jo escrivia una sola frase i la Rosa feia un petit dibuix. He sortit de l'escola exhausta, però molt feliç. Engrescar a la lectura és una tasca impagable i comprovar com els teus propis llibres fan néixer a petits lectors és una immensa satisfacció. Tot plegat un gran plaer, de debò!

 Gisela Pou

Llegit 563 vegades Darrera modificació el Dimarts, 01 març 2016 17:30

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar