header

Dilluns, 25 abril 2016 00:00

Juguem a buscar furros,i malfargats a "La nit als armaris" amb els alumnes de l'Institut Salvador Espriu, per Raquel Picolo

Escrit per 

llibre-la-nit-dels-armarisEls mateixos alumnes em van suggerir una disposició en rotllana, per poder-nos veure les cares, i ja vaig veure que estaven sintonitzats. Només els havia preguntat quin conte de La nit als armaris els havia agradat més i si escrivien. No es va aixecar cap mà escriptora, però els companys en van delatar dues i, pel que vaig poder veure després, és molt possible que siguin més.

Amb la seva professora, la Roser Campi, ja havien comentat el llibre a classe, especialment els tres contes que volia tractar amb més profunditat: El meu Adrià, Crac i Raviolis a la Toscana. Per majoria aclaparadora,Crac va ser el conte que més havia agradat. Els vaig parlar d’anècdotes i circumstàncies de la meva vida que apareixen, més o menys disfressades, a La nit als armaris. I com al llibre, a través de les successives narracions, es viatja des del Pirineu rural i oral a la ciutat moderna i escrita. Notava que em seguien, que no només havien captat perfectament la metàfora de l’adolescent que vivia a la capçada del salze sinó que entenien la figura del vell narrador pallarès que conta tots els contes del llibre, que escriu l’Adrià i que publica la Laura. Tres generacions, la de la terra i la tradició oral , la dels llimbs (ni ben bé de poble ni ben bé de ciutat) que escriu però no publica, i la jove de ciutat que estima el poble i publica sense problemes.

La Roser també els havia advertit que faríem un tast de taller d’escriptura creativa i ho esperaven. Com que veia que el vell Ton els despertava una certa simpatia, i és el personatge que parla més pallarès de tots (només al primer conte), els vaig proposar jugar amb algunes paraules que sortien en un fragment que vam llegir.

Vam jugar a crear personatges furros, malfargats i escolrits (podeu consultar el significat al glossari final de La nit als armaris). Els nois i noies van mostrar un domini total en l’ús, pautat i espontani, del pallarès. Em vaig sentir molt feliç de sentir que s’esfurriaven i que estaven escolrits. En tres línies van crear personatges força interessants.

Crac, el conte que més els havia agradat, està protagonitzat per una a noia rebel i transgressora. Tocava una mica de joc transgressor per acabar. Els vaig proposar canviar el perfil d’un dels personatges del conteCrac, un canvi que provoqués una repercussió significativa en la protagonista i en la història. L’exercici va donar un ramat de propostes interessants i alternatives, algunes més incipients i d’altres totalment tancades.

Ens va agafar el timbre de canvi de classes capbussats en les noves històries que naixien tot buscant la nit pels armaris.

Raquel Picolo

Llegit 493 vegades Darrera modificació el Dimarts, 26 abril 2016 10:21

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar