header

Dimarts, 26 abril 2016 00:00

Tres visites i molta emoció, per Núria Martí Constans

Escrit per 

Sense lectors no hi hauria escriptors. O si més no, no hi hauria escriptors feliços. Sens dubte, el que m’agrada més de tot el procés d’escriptura és el contacte amb els lectors. Sempre acaba significant un enriquiment per a totes dues parts. Això dedueixo de les visites que faig a centres d’ensenyament, com ara les que de la mà de la ILC he fet enguany al Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès, a l’AFA Bon Pastor de Barcelona i al CFA de Girona. Al primer i al darrer, els alumnes havien llegit Les mateixes estrelles i a l’AFA Bon Pastor, Trampa de foc.

AFA Bon Pastor 2 opt 1En tots tres casos, m’he sentit molt ben rebuda, primer pels professors i després per l’alumnat, que ja m’estava esperant amb un munt de preguntes preparades. Abans de respondre-les, però, explico algunes intimitats literàries. Després sí, conversem tots plegats i vaig contestant les qüestions que em plantegen. Sempre miro d’establir un clima que propiciï el diàleg, cosa que és molt fàcil perquè habitualment els lectors estan molt interessats en les novel·les. De fet, les impressions que en rebo són sempre positives, tal com ha passat aquest any.

A Cerdanyola, uns vint alumnes joves de procedències diverses tenien moltes ganes de parlar de la Guerra Civil Espanyola, de l’emigració, de l’amistat, de l’amor –temes que tracta Les mateixes estrelles. A Girona vaig parlar-ne també amb una quarantena d’alumnes d’edats diferents i igualment d’origen divers. La visita de Girona, però, va ser especialment emotiva. Al final de la xerrada, una lectora de Colòmbia em va regalar una nina de drap petita, similar a la que apareix a la novel·la. Se li escapaven les llàgrimes i a mi gairebé. També havia fet un resum de l’argument en Lectura Fàcil, que els professors van decidir a posteriori que inclourien a la revista del centre. Entre una cosa i l’altra, vam estar dues hores xerrant, i més que n’hi hauríem estat si no haguessin tingut classe després. No cal dir que tinc la nina al prestatge del despatx i que la miro sovint. És la prova que vaig transmetre emoció, tan important en literatura. I per això, n’estic tan enamorada.

Tal com he dit, a l’AFA Bon Pastor de Barcelona, els alumnes havien llegit Trampa de foc, novel·la que narra l’incendi de la fàbrica tèxtil Triangle l’any 1911 a CFA Girona opt 1Nova York, en el qual van morir 146 persones, la majoria noies joves i immigrants. Com que aquest és un dels fets que va dur a la celebració el 8 de març del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el llibre va molt bé per comentar la situació de la dona a la societat actual i al món laboral en particular. Vaig parlar-ne, per tant, amb una quarantena d’alumnes més, la majoria dones de cabells blancs, castellanoparlants d’origen, que també s’havien emocionat amb la història. En acabar la sessió, un home amb la pell arrugada se’m va acostar, em va regalar un llibre que havia publicat –les seves memòries– i me’l va dedicar. Més emoció.

Constato, un any més, que les novel·les de Lectura Fàcil són una eina magnífica per a aquells que tot just comencen a aprendre la nostra llengua, per aquells a tenen dificultats lectores. I defenso amb tota l’ànima que un lector de Lectura Fàcil té el mateix dret que qualsevol altre lector a viure una història de ficció amb passió i emoció. Com a escriptora, miro d’escriure amb aquesta passió per transmetre-la. Si la lectura s’acompanya d’una xerrada amb l’autor, la passió i l’emoció s’intensifiquen.

Núria Martí Constans

Llegit 609 vegades Darrera modificació el Dimecres, 27 abril 2016 11:01

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar