header

Divendres, 29 abril 2016 11:35

Silenci!... Que comenci l’espectacle (I). A la recerca d’un fòrum memorable de quan els lectors en volen més!, per Jordi Folck

Escrit per 

Aquest any 2016  celebro, convidat per diverses editorials i per la Institució de les Lletres Catalanes, quinze anys de fòrums.  Són més de 400 xerrades que m’obliguen, amb gust, a compartir aquesta experiència sempre enriquidora, mai decebedora. Al pas del temps com el picapedrer que afina el cop per treure’n la millor melodia i el més bell resultat un acaba dibuixant una mena de decàleg, nascut de l’experiència i de provar i incorporar nous registres.

Davant d’un fòrum i, altrament dit, “animació lectora” encara queden escriptors que el comparen amb una classe magistral d’aquell que parla, d’aquell que escolta. D’altres en fan un exercici d’improvisació del “a veure què passa” i a “veure quines preguntes em fan” i cabdello i descabdello a gust. I crec que ambdós s’equivoquen.

Dubtava en el moment d’intitular aquesta crònica si encapçalar-la amb un titular molt Truffaut tipus “400 fòrums, els 400 cops” però he preferit cridar l’atenció amb un crit que respon, de millor manera a l’objectiu de l’article que, breument, seria : tota animació lectora hauria de tenir més d’espectacle que de conferència o exposició. I si m’ho accepten, un bon cop (i memorable) damunt les emocions del lector, si el llibre ho permet.

Quan escoles i instituts em demanen amb insistència que torni, any rere any, obsequiant-me amb una sentència tan afavoridora com “hi ha un abans i un després de la teva visita” reconec que el meu cofoisme ho agraeix. Els escriptors de literatura infantil i juvenil tenim poques satisfaccions: els mitjans de comunicació ens obliden, el lector adult ens pren com a “aprenents de literatura adulta”, i algunes llibreries ens “desen” als darrers prestatges a la darrera cantonada. Com escrivia l’Eva Piquer som “els invisibles”. Com no és la meva intenció desfogar-me en les nostres missions impossibles accelero el missatge i entro de ple en allò que em porta a practicar una mena de decàleg de collita pròpia que admet tots els debats i discussions del món advertint, però, que a mi, em funciona.

1. Un creador literari al segle XXI ha de ser conscient que, en temps de les noves tecnologies, l’atenció del jove lector es dispersa amb comoditat. Cal recordar el llibre de Nicholas Carr sobre  “Què está haciendo Internet sobre nuestras mentes” (Superficiales, 2010)  sobre els dèficits d’atenció que implica fer cinc feines a l’hora per part de l’estudiant actual que veu televisió alhora que envia emails des de la tablet, respon whatsups i manté, a la vegada, una conversa familiar? Un creador no pot asseure’s rere la taula del mestre i deixar anar les seves reflexions tot esperant silenci, admiració i empatia del lector quan reprodueix, possiblement, l’actitud del mestre que té quatre o cinc hores diàries de classe. Tot escriptor ha de posseir certa consciència escènica i, en la mesura de les seves possibilitats considerar que l’aula és un plató pel qual bellugar-se obligant, si cal, als alumnes a seguir-lo al llarg de l’aula. De vegades passar el power point obliga a fer niu al costat de l’ordinador i la pantalla o, si és pissarra digital a la seva ombra. Sovint demano ajuda a mestres o alumnes per aquesta feina mecànica o un comandament a distància però evito esclavitzar-me en un sol punt clavant allí la bandera. De la mateixa manera si passo en “streaming” la conversa cerco  algun col·laborador.

2.  Consciència escènica implica també “actuació”.  Admiro el Jaume Copons quan s’abilla amb una túnica i es converteix en un mestre Jedi (o potser monjo benedictí)  tot presentant el seu “Sant Jordi de les Galàxies” o quan la glamurosa Núria Pradas imita la Tieta Adela de viatges pel món (especialment en el públic més infantil) que tot just acaba d’arribar a l’escola. I entrem en la clau de volta d’aquest modest decàleg: tota animació lectora necessita ser interpretada en clau teatral (amb hàbits o sense) però amb consciència plena de que, aquella hora, hora i mitja de fòrum ha de fer encara més memorable el llibre i l’autor i fer palès que la literatura ha de ser, abans que res, amena, sigui comèdia o drama el tema que ens ocupa.  D’aquí el titular que no voldria que ningú jutgés com a frívol estirabot i sí com a taula de debat. Un creador hauria d’encomanar, entusiasmar, engrescar l’audiència. Això sí és fer lectors engrescats i fidels on continent i contingut esdevenen, tal vegada, la mateixa arma. Si, com és sabut “ensenyar és emocionar”, parlar d’un llibre és fer-lo reviure, servir a la literatura i als seus lectors, entronitzar-la a un lloc privilegiat del qual ha estat bandejada, convertir-la en l’atuell d’emocions en el qual fou concebuda.

3. “Actuació” implica “domini de la veu” i dels seus recursos. Per evitar allò que es coneix com “rotllo” un ha de guarnir la seva expressió verbal de canvis de to –alçar o apujar la veu- practicar els silencis, imitar altres veus, encarnar personatges o, especialment en la novel·la realista, denunciar els fets que ens ocupen amb la ràbia i el to corresponent. M’agrada literalment deixar “clavats” els infants als seus seients, tot passant de la reflexió al crit, subratllar les paraules de valor amb llargs silencis mentre hi afegeixo la comunicació verbal. Reconec que els infants agraeixen molt més aquesta actuació que els joves que, sovint, semblen perduts de planeta a qui res ni ningú commou. Aquesta actuació i domini de la veu acaben esdevenint una estructura secreta que es repeteix a cada fòrum quan es tracta del mateix llibre: un descobreix que repeteix les mateixes paraules en el mateix ordre i la mateixa escala d’entonacions i que, davant d’un feedback poderós, reforça i modifica aquelles parts per a una repercussió retòrica més gran. Sí, hem passat de l’exposició a la persuasió. Tal vegada, de la indiferència a deixar-los bocabadats. És que potser els Germans Marx no provaven els seus gags al teatre per incorporar després als films?  De la mateixa manera un prova i tasta la manera de dir fins a trobar la manera més adequada per a cada públic lector. I “remata” la “faena” amb una estocada expressiva.

Seguirà...  Silenci!...Que comenci  l’espectacle (II) A la recerca d’un fòrum memorable de quan els lectors en volen més!

8 ABRIL 2016

Jordi Folck és Escriptor i Professor de “Creativitat Publicitària” i “Escriptura creativa” a diverses universitats catalanes

 

Llegit 638 vegades Darrera modificació el Divendres, 13 maig 2016 15:01

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar