header

Dimarts, 03 maig 2016 14:34

Les trobades d'aquest curs amb joves lectors, per M. Àngels Bogunyà

Escrit per 

FÒRUMS A:

Escola ARDENYA, Sant Feliu de Guíxols. Un gos gairebé ferotge.

Escola TURÓ BLAU, Barcelona. Les aventures de la Hilda.

Escola SANT  ISCLE,  Vidreres. La Fede, la Soli, La Loli i el Panoli.

Escola MARIA-MERCÈ MARÇAL, Tàrrega.Un gos gairebé ferotge.

Escola SENTFORES, Vic. Un gos gairebé ferotge.

 Ei, hola!  Bon dia a tothom i benvinguts a aquest escrit, que no és la crònica d’un fòrum en una escola concreta sinó que he optat per fer un capmàs amb les trobades d’aquest curs. Una gran experiència per a una autora com jo, poc prolífica, però que m’agrada el contacte amb els lectors, intercanvi enriquidor, espero, també  per a ells; els ho dic i ho constatem, que les històries que explico als llibres les acaben ells, els lectors, ells les complementen, la seva imaginació acaba la narració perquè no es diu mai tot. M’he trobat amb propostes de finals diferents, matisos inesperats o títols qüestionats:

-Per què poses “un gos gairebé ferotge” si no ho és, de ferotge?

-Ah, no? Vaja, però i … 

O em trobo que la lectura els ha portat a representacions espontànies, a ser actors improvisats, a imitar les veus tètriques de la narració, a intentar recrear la situació per on es mouen els personatges, a enfosquir la classe per descobrir l’ambient; o em trobo amb la història transformada en petita auca, o l’autora, a qui no coneixien, retratada des de la seva imaginació per veure qui més encerta amb el retrat!

Bé, en tot cas la paraula no és només dels joves lectors, que pregunten de tot, ni de bon tros, sinó que jo, que tinc bastant de xerrera i un munt d’anècdotes per explicar sóc la que començo i, a més, els intento encomanar el que visc quan escric, que els llibres els escric amb el cap, ric, m’ho passo la mar de bé que és el que pretenc quan ells el llegeixen i els faig saber que, més d’un cop,  he discutit amb els personatges que a voltes són tossuts o volen dir-se el nom que els dóna la gana;  però hi ha altres històries que em surten de molt endins, les escric amb el cor i sento una cosa al fons de mi, al pit, on es remouen un munt de sentiments i que, de vegades, em fan patir una mica i tot.

Bé, ja n’hi ha prou. Agraeixo la possibilitat de conèixer llocs que desconeixia,  la disponibilitat i la rebuda del professorat, la feina i el tarannà de les escoles, el contacte amb els lectors, i jo deixo, als joves lectors, (ho intento!), interrogants, desigs “d’investigar”, de remenar per biblioteques, de visitar llibreries i com aquell qui res, els deixo al mig de l’aula paraules de  la meva llengua estimada i plena de matisos i d’expressions que es perden i que faig viure als llibres. A casa tinc dos pous,( i això és veritat!), tapats, que no fan servei, però sobretot en tinc un on van a parar les paraules que oblidem, paraules precioses que no fem servir, expressions casolanes i divertides que poso en les històries i que a ells, penso,  els serviran per expressar-se amb més precisió, per entendre’s més, a ells, al món, per créixer; els les deixo allà, com una penyora. Són el meu regal. Ja ho veieu, fem un bon intercanvi! 

M. Àngels Bogunyà

  

lafedeus gos ferotgelesaventures

Llegit 480 vegades Darrera modificació el Dijous, 05 maig 2016 10:05

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar