header

Dimarts, 17 maig 2016 00:00

Crònica de les visites a escoles a través de Lletres a les Aules, per Anna Vila

Escrit per 

Aquest any he visitat tres escoles a les poblacions de Vilanova del Camí, Tarragona i Igualada.

Dues d’elles han treballat Un pacte és un pacte. Un llibre que funciona molt bé per a nens de 2on i 3er. curs. Els insectes que surten al llibre fan un pacte amb un personatge de la família del conte.

Els nens i nenes en saben molt de fer pactes, i si els pregunto si fan pactes amb els seus pares o germans, sempre en tenen un munt per explicar.

paudelclos2A l’escola Pompeu Fabra de Vilanova del Camí, com que era una classe de 25 nens, vam poder fer un ball al final de la xerrada. Sempre porto un power point on els hi ensenyo el material que he fet servir per escriure el conte. Els nens ho agraeixen molt. Si a més hi puc incloure música, això també acompanya.

Vaig trobar una cançó de les formigues que va molt bé per fer el ball. “Dues formigues van anar a ballar... però no tenien músics ....” . Comencen ballant i donant voltes per la classe dos nens, després se n’hi afegeixen quatre, després vuit i així successivament, fins que tots els nens i nenes s’hi han incorporat. La cançó dura 3 minuts, els suficients perquè tots hi puguin participar.

Em vaig trobar amb una intervenció molt curiosa d’un nen de l’escola Pau Delclòs de Tarragona:

-Tu dius que el llibre parla d’insectes, però una aranya no és un insecte és un aranèid. –va dir, molt segur d’ell mateix.

Una reflexió que no me l’havien fet mai. D’entrada jo sempre els dic que ja sé que no tots els animalets que surten al conte són insectes, perquè el cuc de terra no ho és, però que sí que és veritat que tots són molt petits i que, a banda de la marieta, generalment quan els trobem per casa tenim la primera intenció de matar-los.

Sembla ser que aquest trimestre havien estudiat els insectes, i les diferències que hi ha amb els aranèids. Sempre s’aprèn molt amb els nens i nenes de les escoles. Els suggeriments que fan, les seves preguntes...

Una que surt moltes vegades és:

-Quants anys tens?

Quan surt aquesta pregunta noto que els mestres no saben on posar-se, ja que deuen considerar que és una pregunta indiscreta per fer a una persona gran.

Sempre tenia la curiositat de saber per què aquesta pregunta s’anava repetint en moltes escoles i, al final, vaig arribar a una deducció lògica.

Les persones grans acostumem a fer-la als nens moltes vegades, és una pregunta tòpica i típica, però la fem. Perquè ens hem d’estranyar quan la formulen ells?

A l’escola Dolors Martí d’Igualada hi vaig anar per L’Albert i els coloms missatgers, un llibre que ja fa 13 anys que dura i que els nens i nenes el reben amb molt entusiasme.  A part de fer moltes preguntes i estar molt atents a les meves explicacions, els nens estaven molt entusiasmats perquè l’endemà de la meva visita hi anava un tiet avi d’una de les alumnes, amb uns quants coloms missatgers i els deixarien anar des del pati de l’escola.

Evidentment els hi pensaven posar un missatge a la pota tal com fa el protagonista del llibre que van llegir.

Fer les visites a les escoles és de les coses més gratificants per a un escriptor. El contacte directe amb els lectors, saber-ne les opinions, les coses que canviarien, les parts que s’han fet feixugues, les que els han fet riure...

Val la pena i és molt enriquidor. Crec que per ambdues parts.

Igualada 9 de maig 2016

Anna Vila

Llegit 489 vegades Darrera modificació el Dimarts, 17 maig 2016 15:05

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar