header

Divendres, 27 maig 2016 00:00

Visita a l'Institut Pere Fondevila, per Pau-Joan Hernàndez

Escrit per 

He tingut ja alguna altra ocasió de parlar de l'institut Pere Fontdevila, de Gironella, però aquest curs la meva visita al centre ha tingut, per una feliç casualitat, un detall que l'ha fet especial. Hi anava a parlar del llibre Quan no te'n vas, una obra de narrativa fantàstica, amb protagonista morta que explica la història en primera persona des del seu punt de vista d'ànima en pena, però que tracta amb visió realista i força crua problemes com el dels maltractaments dins les parelles adolescents. La cosa, quan ensopega amb un grup de lectors espavilats i participatius, acostuma a donar força joc. Quan els lectors en qüestió reben a més l'estímul d'un professor i professora entusiasta, l'èxit està assegurat.

quan no teUn fet greu, però, altera inevitablement la visita: la Carme Barniol, la tutora d'ESO que sempre m'ha acompanyat a l'institut de Gironella ha hagut d'agafar la baixa de resultes d'una desgràcia familiar, i no ha pogut preparar la visita amb els alumnes. El professor substitut, acabat d'aterrar, tampoc no ha pogut fer gran cosa. Cap problema: confio en el funcionament de l'institut i sé que els nois i noies respondran.

No m'equivoco. La xerrada va de meravella: preguntes constants, participació, curiositat, alegria... Parlem de les relacions de submissió, de com el silenci davant un crim te'n fa còmplice, i també d'esperits errants, missatgers de la mort, mitologia, religió... Tenint en compte les circumstàncies, el comportament dels nois i noies és exemplar, i la sessió ens acaba semblant curta.

Però el més important d'aquest dia, l'afortunada casualitat de què parlava, no té a veure amb els meus llibres, sinó amb la història que duc per explicar al director, el cap d'estudis i els professors i professores del centre: l'institut Pere Fontdevila acostuma a parlar amb orgull de la tasca integradora que està fent la seva aula d'acollida, en una població amb força immigració. Però l'orgull s'ha de recolzar amb els fets, i fets són els que m'he trobat casualment: una d'aquelles alumnes d'aula d'acollida, arribada des del Marroc a primer d'ESO, amb tretze anys, sense entendre un borrall de la llengua i completament descol·locada és ara, uns anys després, alumna meva a la UAB. La seva història d'èxit, el fet d'haver arribat des de la posició educativament més desavantatjosa fins la universitat, és el reflex i la confirmació d'on porta la feina ben feta, menada amb eficiència, però sobretot amb fe en el que es fa, des de les aules de l'institut de Gironella i de tants altres del país.

 

Pau-Joan Hernàndez

Llegit 460 vegades Darrera modificació el Dijous, 23 juny 2016 12:34

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar