header

Dimecres, 01 juny 2016 00:00

Una sessió de Lletres a les Aules que em mena a la cuina i em convida a dinar, per Maria Barbal

Escrit per 

Aquest curs he visitat uns centres ben interessants, diferenciats, i he anat de sud (Batea, Terra Alta) a nord (Girona, Ripoll) passant pel centre (Manresa) i pel litoral (Badalona). Dos dels centres eren d’alumnes adults, amb la seva experiència i atenció calmada, la resta ha reunit alumnes d’ESO i de Batxillerat, belluguets, seriosos o riallers.

La visita al centre Joviat de Manresa va tenir una sèrie de particularitats. Com a Girona, hi vaig arribar amb tren. M’esperava el professor Josep Carboné, que té un tret particular. És pallarès, com jo, d’Espot, un poble que està lligat a la meva infantesa i a moments feliços perquè allí vivia la germana de la meva mare i hi anàvem sovint. Encara ara hi estic unida a la família del meu cosí.  Com que Espot té pocs habitants en Josep coneix tothom i, doncs, per començar, vam posar en comú alguns records i vivències semblants.

En segon lloc, vam caminar cap l’escola Joviat, repartida en dos edificis, i em va ensenyar el dels alumnes grans, on havia de tenir lloc la trobada amb una cinquantena d’estudiants de batxillerat. Aquesta escola té la particularitat de tenir l’oferta més important de formació de restauradors de tot Manresa i comarca, té moltíssims alumnes i una infraestructura impressionant. Veure aquella cuina, tots aquells joves, amb davantals i gorres blanques, a la secció de vegetals, a la del peix, a la de la carn, a la dels pastissos etcètera etcètera, em va ser una novetat. Es podia admirar les diferents tasques a través de parets transparents, cada secció quedava tancada.

Després, vam visitar on arriben els plats cuinats. Un restaurant amb boufet diari, un de més elegant i més reduït, tots dos oberts al públic. Hi ha, a més, un menjador per a alumnes. Tot gran, lluent, atractiu.

Després d’haver-me impressionat de tal manera, en Josep Carboné em va acompanyar a la sala d’actes i em va presentar el cap d’estudis, alguns professors i els alumnes. Va començar la sessió i vaig introduir-los a la novel·la que havien llegit des de la perspectiva de l’impuls que me’n va provocar l’escriptura per continuar amb els passos següents del procés literari. Tot seguit, els alumnes van anar plantejant qüestions. Sobre la novel·la: els personatges, les parts, la base històrica, els temes. Sobre la forma: el llenguatge. Com acostuma a passar, gràcies a l’interès individual, van sorgir múltiples diàlegs que van deixar-me en una clara sensació de plenitud emocional.

Era la una tocada i el tren tornava a sortir al cap de dues hores aproximadament. Havíem acordat que dinaria amb el Josep i altres professors, però no podia imaginar que em durien al menjador elegant i que uns alumnes molt preparats ens oferirien unes menges selectes i saboroses, que ens anirien descrivint, presidits i guiats per un responsable entès i amabilíssim.

Va ser  una visita de Lletres a les aules molt instructiva i càlida.

Maria Barbal

                                                                                                          

Llegit 593 vegades Darrera modificació el Dimecres, 01 juny 2016 10:21

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar