header

Dijous, 09 juny 2016 11:40

Bilingüisme i paraules gruixudes a l'escola Isabel de Villena d'Esplugues de Llobregat, per Pau Vidal

Escrit per 

A l’escola Isabel de Villena, sempre capdavantera en tantes coses, vaig tenir ocasió de fer un experiment fins ara inèdit: ajuntar en una mateixa sessió un tema controvertit i de mal explicar com el del bilingüisme amb un de molt més estimulant com són els renecs i paraules malsonants que recullo a 100 insults imprescindibles. En realitat l’experiment tenia justificació, com molt bé va saber veure la professora Montse Colomina mentre la preparàvem: com que justament una de les coses que miro d’explicar a El bilingüisme mata és que la llengua subordinada s’aprima per la base, és a dir, pels registres col·loquials, es tractava d’experimentar-ho a la pròpia pell confirmant (o no, si s’escau) fins a quin punt el propi repertori d’exabruptes i vituperis està envaït per la llengua dominant. Dit d’una altra manera: si, a l’hora de ferir l’orgull d’algú altre, tot és etzibar gilipolles (de fet vam riure una estona decidint en assemblea si calia escriure gilipollas o gilipolles) o també sabem engegar carallots, cabrons i fillsdetamare.

No cal dir que la part insultívola va ser la que els va engrescar més, i de fet, com que eren uns sagals tan participatius em vaig treure uns quants llibres del barret per regalar... a canvi d’insults. Es tractava de respondre correctament a preguntes una mica pujades de to (per això no us les puc reproduir aquí, ja m’excusareu), prèvia sol·licitud de permís al professor Roger Martínez, que no solament el va concedir sinó que es delia per participar-hi. Tot i que tenia por que l’esveramenta pugés massa de to i acabéssim declarant la presa de la Bastilla o la crema de la Generalitat, és probable que la seriositat amb què s’havien pres la primera part de la xerrada els ajudés a mitigar l’ànim i prendre consciència que la situació lingüística del país no es resoldrà només amb declaracions abrandades i escalfaments de cor (i parlant de temes polèmics, acabo amb una observació que no sé si plaurà a la correcció política imperant: vaig observar que, malgrat l’elevada presència i manifesta vivor per part de les noies presents, a l’hora del concurs d’insults els nois es van mostrar força més actius. I me’n vaig anar rumiant-ho. Que no eren elles les que tenien més habilitats lingüístiques? Pot ser que l’element tonal, brusc i cridaner, que sol acompanyar l’improperi el faci més adequat per a ells que per a elles? Mentre barrinava sense treure cap enlloc, encara em ressonava un eficaç “tros de quòniam” que, ves per on, em va engaltar una xicona molt espavilada de l’última fila...)

Pau Vidal, 01/06/2016

Pau Vidal 3 optPau Vidal opt

 

Llegit 719 vegades Darrera modificació el Divendres, 16 setembre 2016 12:03

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar