header

Dijous, 16 juny 2016 12:11

Una visita a l'escola can Fabra. Quan les coses no són com són sinó com haurien de ser, per Jaume Copons

Escrit per 

Fa força anys que visito escoles i instituts, i a cada visita sento un punt d’emoció, d’incertesa, de què passarà i de com passarà.Ara bé, de la mateixa manera que això és així, també em costa que el que passi en aquestes visites se’m transformi en un record d’aquells que duren per sempre. És en aquest sentit que, entre les bones experiències del curs 2016-2017, vull destacar una visita molt especial a l’escola Can Fabra en el marc del programa Lletres a les aules de l’ILC.

Com sol passar quan les coses han d’anar bé, tot va començar amb una trucada de cortesia de la directora de l’escola molts mesos abans de la visita. Fins aquí, tot correcte i d’agrair: detecció d’il·lusió, empenta, bones intencions, tracte agradable...

Va passar un mes ivaig tornar a rebre notícies relacionades amb aquella visita per partida doble, per part del’escola, i per part de la meva editorial.      

Can Frabra1 optLa directora em va explicar que cada any utilitzaven una part del pressupost de material per comprar un llibre per a cadascun dels nens de l’escola, cosa que els servia per fomentar la lectura, les parelles lectores, l’intercanvi,  la biblioteca personal... Doncs bé,  enguany haviendecidit regalar als nensde tercer i quart de primària llibres de la col·lecció L’Agus i els monstres.

L’editorial, al seu torn,satisfeta pel volum de venta, els va oferir un “Taller monstruós”, una activitat d’escriptura creativa relacionada amb la col·lecció,que portem a terme amb la Liliana Fortuny, la coautora (La Liliana fa les il·lustracions, però si llegiu les nostres llibres veure clarament que n’és coautora).

I poc després va arribar el tercer contacte amb l’escola. En aquell moment el suport de l’ILC, per un banda, i el de l’editorial, per l’altra, va fer que la directora i jo ens plantegéssim convertir les dues visites, en una experiència que anés més lluny,  amb més durada i amb la presència de la Liliana Fortuny.I així ho vam fer.

En aquest punt passo directament a explicar-vos què vam fer, però no em vull estar de remarcar que el que podia haver estat simplement una visita, va acabar sent un esdeveniment i,a la vegada, una operació de foment de la lectura en tota regla.

La Liliana i jo ens vam presentar el 8 de juny a l’escola i, després de ser rebuts com els Beatles de l’any 65 (Petons, abraçades; tot ben decorat i ple de fotos i dibuixos dels nostres personatges i nosaltres mateixos) vam començar una xerrada per a 150 nens que va durar una hora i mitja. I si no va durar més va ser perquè el dia anava tan farcit que calia cronometrar-ho tot.Evidentment es va tractar d’una conversa que va tocar tots el temes que interessaven als nens:  els personatges, els arguments, les maneres de treballar,  si érem parella o no,qui més intervenia en la creació del llibre, si ens inspiràvem i on i com, si teníem fills, si érem del Barça, si  havíem llegit els llibres que recomanem llegir en els nostres llibres o si de petits  ja sabíem que un dia escriuríem i dibuixaríem...

Tot seguit,vam sortir al patí i vam signar els llibres que l’escola havia regalat als alumnes i també el munt de llibres que ells mateixoshavien anat comprant al llargsignatura del curs. Va ser una hora i quart de signatures suportablegràcies als cafès i pastes, i els petons i abraçades.                                                                  

Acabades les signatures, gran sorpresa! Els nens ens havien preparat un esmorzar increïble i no ens el van servir a qualsevol lloc: van recrear el Nautilus, el restaurant d’una de les nostres novel·les (òbviament un homenatge a Verne). I, a tot això, fotos, moltes fotos i abraçades.

Finalment vam fer el “Taller monstruós”. Vam crear personatges i els vam batejar, vam escollir un protagonista, vam buscar un conflicte, vam establir l’estructura, vam votar, vam descartar opcions i vam triar, vam riure i el resultat  va ser “Massa coses”, un conte que els nens van poder descarregar de la nostreweb cinc dies més tard.

I, després de cinc hores,va arribar el comiat.Però no ens en vam anar amb les mans buides, no. Vam marxar de l’escola amb un nou repte, i encantats: a partir del dia 2 de setembre,quan Can Fabra, que ara està en instal·lada en uns barracots (Sí, sí, uns incomprensibles barracots del segle XXI!),rebi les claus de la nova escola, la Liliana i servidor de vostès, amb les mestres i els nens farem un mural a la paret més gran de la biblioteca!

Quan vam aconseguir sortir de l’escola (i que consti que no fèiem cap esforç per marxar), la Liliana i jo vam caminar una bona estona sense dir-nos res. Finalment ens vam mirar i ella, que és de parlar poc, però de deixar anar frases de novel·la,va dir: “que bé quan les coses no són com són sinó com haurien de ser!”.  I és ben bé això! 

 

Llegit 969 vegades Darrera modificació el Divendres, 16 setembre 2016 10:19

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar