header

Divendres, 17 juny 2016 09:42

Les deu preguntes de Golmés, per Jordi Folck

Escrit per 

Golmés és una petit poble veí de Mollerussa a la plana de Lleida que no arriba als dos mil habitants: l'escola a la qual vaig ser convidat, fa pocs dies, per la Institució de les Lletres Catalanes és l’escola Francesc Arenes que, tot i tenir una sola línea, presenta espais, aules i patis de dimensions considerables. Arribo d’hora i dino un entrepà al bar del poble. A pocs minuts de les tres de la tarda m’envolta la quitxalla des que algú ha llançat la pregunta... vostè és el jordi Folck?

La sessió comença puntual i s’allarga una hora i mitja amb timbre d’entrada i timbre de sortida. Als darrers minuts després d’una llarga guerra dels xiclets –els ets i els uts del llibre– els lectors em fan arribar les seves preguntes. Les enregistro, les responc i “copio i enganxo” les deu qüestions que més em sorprenen i em fan pensar. A l’hora d’escriure aquesta crònica reelaboro les respostes per a un públic adult. Van forts i assumeixo el repte de respondre amb sinceritat.

Èric: Alguna vegada has tingut enveja d’algun altre escriptor/a?

golmés 1L'enveja és el pitjor dels set pecats capitals: mai he tingut enveja d'un escriptor de casa nostra o espanyol però si reconec que, de vegades, em poso dels nervis quan els mitjans de comunicació catalans i espanyols dediquen pàgines senceres a autors novells anglesos o, principalment, americans que només tenen un cognom que sembla que els obri totes les portes tractant-se, fins i tot, d'una primera novel·la. Són misteris insondejables i llavors si rabio perquè aquells que escrivim per infants o per joves som els grans desconeguts dels mitjans de comunicació, som els invisibles, aquells dels quals mai no se'n parla. Sí, de nosaltres que tot just estem formant en la sensibilitat i la creativitat als homes i les dones del demà... per tant poca broma!

Isolda: Què et va inspirar per ser escriptor?

El meu cap bullia d'idees i necessitava compartir-les, que les meves emocions fossin també les dels altres i un dia, senzillament, vaig alçar la mirada, vaig parar orelles i vaig deixar-me embadalir per les coses. Llavors vaig endevinar que les històries lluitaven per néixer, per fugir des del silenci, des de la immensitat, i que algú havia de posar fil a l'agulla i brodar-les en paper. Des de llavors sóc més feliç. Escriure rejoveneix, embelleix -és un tractament fantàstic per la pell perquè s'amara d'il·lusió que és la rosada dels escriptors.

Esther: Quan fas un llibre, dubtes del que has escrit?

De fet, jo treballo molt amb la rauxa, amb una inspiració permanent. Visc en estat creatiu de bona esperança, tenint en compte que la creativitat és una activitat autotèlica, (del grec telos) que té finalitat per si mateixa com fer esport o escoltar música. Llavors quan tu escrius et deixes anar confiant en tu mateix. Indiscutiblement que dubtes però, de cada dubte, neix una direcció que t'enriqueix com a persona i escriptor. Dubtar no t'ha de fer por mai... Darrere cada dubte hi un cortinatge rere el qual comença una nova aventura.

Júlia: Folch o Folck. Com s’escriu correctament el teu cognom?

El meu cognom es Folch però vaig fer una consulta a la Universitat de Barcelona ja fa molts anys i em van aconsellar que sacrifiqués la grafia "ch" que era arcaica, vaja, que l'havia de "normativitzar" per la qual cosa m'havia de carregar la pobre "H" que, com és muda, mai no té res a dir. Amb qual la cosa vaig decidir fer una versió anglosaxona afegint-hi la k i així m'ha quedat com una mena de nom de ploma o nom artístic. Però a la universitat sóc el professor Folch.

Aina: Quan vas començar a escriure?

Un dia caminava per la meva ciutat , que és Reus, i un cop de vent volia fer volar els vianants; vaig pensar que què passaria si una nena de deu anys que esgolmés 4 deia Rosa fos enduta per un cop de vent geniüt i acabés coneguent els 173 vents que bufen a Catalunya. Així va néixer el meu primer llibre. En aquell temps jo estudiava publicitat a la UAB . Un professor absolutament meravellós, el José María Ricarte, ens va fer saber que " voler és poder" i que la creativitat passava per tenir un nombre infinit d'idees per damunt de tenir-ne poques i bones. A tot això, en aquell temps vaig llegir La història interminable del Michael Ende, el llibre que més cops he llegit (5) i vaig reptar-me a mi mateix per fer quelcom semblant. Pocs dies després em venia una idea, ¿què passaria si la paraula "etcètera, etcètera", cansada de ser la darrera volgués fer una revolució a cops de paraula i situar-se en primer lloc a qualsevol text? En arribar a casa vaig escriure el primer dels contes del meu volum de relats Etcètera, Etcètera

Alex: Quin és el teu llibre preferit entre tot els que has escrit?

Això és com si et pregunten si t'estimes més el teu pare o la teva mare...! Tots són fiills meus, per tant, me'ls estimo a tots de la mateixa manera. No obstant això hi ha un parell de llibres que m'han portat per moltes escoles i instituts que són La Guerra dels xiclets (1998) i 666 calaixos (2004) amb 14 edicions cadascú. Però els dos darrers anys Ningú és un zombi ha arribat a més d'un centenar d'escoles i promet una vida llarga i fecunda.

Nisrine: Quant fa que escrius llibres?

Pregunta breu, resposta breu:). 25 anys i 25 llibres. I en tinc cinc per publicar que veuran la llum aviat!

Fatin: Quan escrius un llibre ja tens les idees detallades o les vas inventant sobre la marxa?

A aquesta pregunta m'hauria agradat respondre amb un espai i la paciència del lector i la de vosaltres mateixos que ara m'escolteu de la qual no en disposo i mereixeria una crònica per ella mateixa. En tot cas et diré que començo una història sense saber cap a on va, en una aventura que ni tan sols jo puc imaginar... Una història tota estructurada seria molt més ensopida. Hi ha dues menes d'escriptors ...aquells que tot ho estructuren com un guió previ i aquells que ens llancem a escriure sense saber per on ens durà la paraula i et puc ben dir que l'experiència del viatge és inenarrable i meravellosa perquè tu ets el primer en llegir/escriure el teu llibre i descobrir l'aventura. Ara bé, a aquells que comencen els recomano que ho facin amb una estructura prèvia però que, després, se n'alliberin i aprenguin a volar sense xarxa.

Sara: T’havies imaginat haver arribat "tan lluny" escrivint llibres?

Caldria saber què vol dir "arribar tan lluny" o com deia un company teu què vol dir "triomfar". En tot cas sóc a Golmés a hora i mitja de Barcelona, de manera que em sento satisfet d'haver arribat fins aquí. (Rialles) Bromes a banda, un escriu perquè necessita fer-ho, no per la repercussió, per l'èxit, pels diners o per la fama que un persegueix. Sempre he dit que a la televisió surten molts imbècils que se suposa que han triomfat venent les vides dels altres, especialment als programes-brossa, de manera que prefereixo ser escriptor que no algú que surt a la tele i li riuen les gràcies altres imbècils com ells.  Tot i així com vaig estudiar interpretació i també faig anuncis per a televisió em sento "el més gran dels imbècils" quan em diuen que m'han vist en algun anunci. Fa poc, quan apareixia a un espot d'una entitat financera una veïna va dir-me, un vespre, "Senyor Folck, cada dia dinem i sopem amb vostè". Vaig fer un somriure assassí de fals agraïment i em vaig estalviar allò que pensava: "Faci el favor de tancar la tele, dona i obri un llibre". A mi em fa molta ràbia, perquè un anunci el rodo en un matí o en un dia i un llibre em demana mesos.

Xènia- Amb què t’inspires a l’hora d’escriure llibres?

Amb els mateixos fets que tu quan escrius... obrir els ulls... parar orella... sentir les batzegades del teu cor... dibuixar un somriure als llavis... fer volar coloms... deixar-se humitejar els ulls... saber escoltar... fer-se preguntes... divertir-se. Tots som parabòliques que capten senyals però alguns estan massa ocupats en nimietats o en bajanades, o mirant el mòbil o enganxats a la pantalla per captar-les...

Aprofito per donar-los les gràcies al Pau, el Joel, el Ian, la Laia, el Ramon, l'Adriana, el Marc i a molts més, per les seves preguntes. Saber preguntar és també un camí cap al coneixement i cap a la saviesa.

Jordi Folck

Llegit 686 vegades Darrera modificació el Dijous, 23 juny 2016 12:33

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar