Imprimir aquesta pàgina
Divendres, 03 febrer 2017 13:30

L'August Garcia, de l'escola El Castellot, un dels millors professors que conec, per Josep-Francesc Delgado

Escrit per 

Un matí fred i boirós del 26 de gener del 2017 vaig agafar el cotxe sota la pluja. Les carreteres del Ripollès i el Berguedà eren tallades per la neu que havia caigut el dia 25 i des de la Garriga, on visc, el Montseny es presentava cofat amb un bon barret blanc glacial i immaculat. Sortir del llit feia mandra.

Podria explicar més d’un trajecte aventurat anant a escoles amb la campanya de la Institució de les lletres catalanes d’autors a les aules. En segons quines circumstàncies esdevé una temeritat que em motiva perquè s’assembla a les aventures alpinístiques d’algunes de les meves novel·les i no obstant això el seny desaconsellaria no encetar alguns dels trajectes... És una part de les trobades amb alumnes que queda en la intimitat de l’autor sol davant del perill d’una carretera desconeguda, sotmesa a les inclemències de la climatologia o dels accidents geogràfics inesperats.

Per sort el meu destí aquell dia era al Penedès, al poble de la Múnia i a l'escola del Castellot i la neu no hi havia arribat. Els alumnes de sisè de primària havien llegit un llibre meu d'endevinalles, Paraules endevinades publicat per editorial Barcanova, i només això ja animava a anar-hi perquè la majoria de professors només fan llegir narrativa i dissortadament la poesia cada cop desapareix més de les activitats lectores. És una situació trista perquè poetes com Joana Raspall o Núria Albó ens demostren a cada vers que la poesia és necessària i essencial en la formació de la intel·ligència emocional dels vailets. 

Conec l'August Garcia, el professor d'aquells infants, de fa anys i sé com treballen, ell i la seva dona, la Mònica Gispert, a qui conec des que estudiàvem a la mateixa escola als setze anys, són dels millors professors que he conegut. 

JF DelgadoL'estat de les carreteres em va fer arribar a l'escola a quarts d'onze i aleshores vam encetar el que havíem acordat; faríem un col·loqui. Un col·loqui no surt bé si no es prepara. Els alumnes havien acordat les preguntes amb el professor, les havien escrit a l'ordinador i tothom tenia la seva pregunta i un ordre establert per preguntar-la. De manera que la sessió es va desenvolupar amb tranquil·litat i de manera endreçada sense que ningú hagués d'estar ordenant res perquè tothom sabia què havia de fer. Vam estar amb preguntes i respostes una hora i mitja seguida i sense parar.

En acabat els alumnes em van regalar unes catànies, uns bombons típics de la zona que són molt bons, i un llibre format per l'endevinalla que cadascun d'ells havia elaborat basant-se en les meves. Era una feina excel·lent, que potenciava la capacitat creativa dels alumnes, és a dir, la capacitat que els pot donar més eines de futur en aquest món robotitzat que ja ens envolta i ens envoltarà més. Ja ho va dir Einstein, l’amor és la força més poderosa de l’univers i la imaginació no es queda pas enrere. Construir un llibre d’endevinalles amb els alumnes vol dir que els l’has fetes estimar i que tot estimant-les has excitat la imaginació dels vailets i aquest és el millor llegat que pot deixar un mestre, especialment en el nostre temps: aprendre a estimar i aprendre a crear.

La cosa no es va acabar aquí, perquè tot prenent el cafè a la sala de professors l'August em va regalar el dossier que havia preparat sobre el llibre, que també estava molt bé.

Una vegada vaig assistir a una conferència sobre innovació educativa on la persona encarregada, externa al món educatiu, va diagnosticar que el problema del món escolar no és la manca de bons professors sinó que aquells professors que són excel·lents es troben aïllats dels altres professors que també ho són i mancats de cap mena de projecció sobre els altres membres de la comunitat educativa que en podrien aprendre. És una gran veritat. Quan tornava cap a casa per l'AP7 pensava una cosa: quan jo era petit m'hauria agradat molt tenir un professor com ell i és una sort que ara n'hi hagi d’aquesta mena. Tothom els hauria de conèixer i aquest país petit no començarà a ser un gran país fins que comenci a donar-los la visibilitat que mereixen.

Josep-Francesc Delgado

Llegit 552 vegades Darrera modificació el Divendres, 03 febrer 2017 15:10
SOCIAL: 

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar