header

Dimarts, 14 febrer 2017 11:44

Entre infants i adolescents amb un munt de calaixos per remenar, per Jordi Folck

Escrit per 

 

666calaixosViatjava la passada setmana a Lleida a visitar l’escola Mare de Déu de l’Acadèmia on els lectors havien llegit 666 calaixos, el llibre que m’ha portat des del 2005 per més escoles de Catalunya. De fet, em vaig proposar un llibre, de llarga escriptura, que fos un autèntic cant a la creativitat alhora que retre un homenatge a l’arquitecte de Reus Antoni Gaudí i a Jorge Luís Borges, un entusiasta dels laberints, dels universos paral·lels. La història de l’Eduard que perd la seva espasa galàctica i visita l’Oficina d’objectes perduts de Barcelona és un viatge iniciàtic que també recorrerà el lector que ja ha abandonat la infància i s’apropa a l’adolescència. Els lectors eren nois i noies de catorze anys: em va sorprendre la lectura d’aquest llibre adreçat especialment a lectors d'11-12 anys. Alguns van fer-me saber que havien llegit la meva darrera obra Boig per tu adreçada a un públic adult i d’una extensió considerable: quasi 500 pàgines. Però els ho vaig agrair perquè, en el fons, com dic, aquest llibre és un comiat: quan l’Eduard troba la seva espasa ja no la vol perquè l’atrauen molt més els misteris i els secrets d’allò que s’amaga dins dels 666 calaixos. L’infant, al llarg del llibre creix. Tot plegat, una paràbola  i un mirall de l’adolescent abocat a un món desconegut on arriba amb poc equipatge, moltes pors a allò desconegut i una gran quantitat de monstres interiors als quals fer front.

En el fons hi ha llibres sense edat  i 666 calaixos és un d’ells: el llibre per llegir en família, en veu alta i, potser, amb la llum baixa i la veu tremolosa del suspens i el terror que en aquell laberint amb forma de “sis” espera al lector. La lluita del bé contra el mal en un passepartout simbòlic  que el lector de més edat reconeixerà: l’espasa (aquest número 1) que representa el pensament,  l’al·legoria del matí de primavera que arriba a l’oficina una nit d’hivern i que significa el despertar de la creativitat, de la il·luminació, de la intuïció,  la victòria de la llum contra les ombres... i la història de l’arquitecte que per imitar Gaudí ven l’ànima al diable, convertit en arquitecte de l’infern, transformat en drac-monstre ( tota una lliçó que ens parla que cal confiar en nosaltres mateixos i mai vendre’ns a déus estranys o a desconeguts que ens fan falses promeses i ens vénen el paradís i la glòria sense esforç ).

Els alumnes del Mare de Déu de l’Acadèmia varen mostrar-se força participatius, un fet estrany (i meravellós) perquè tothom sap que entre primària i  secundària hi una distància sideral: si els infants et reben  engrescats i fan de la teva visita una festa, els adolescents de secundària es diria que són sords, muts i cecs i que aquell a qui observen és un fantasma que es passeja per l’aula mentre ells es perden entre les seves cabòries. Per això és molt d’agrair que els lectors del llibre a Lleida  tinguessin encara un peu en el vell món i es mostressin prou desperts. Sovint a un li arriba l’esperit de SleepyHollow, el personatge de Washington Irving ressuscitat per Tim Burton i, alhora la Reina de Cors d’Alícia  per llançar aquell crit de “que les corten la cabeza” encara que sigui perquè es desentumeixin una mica.

Algú hauria d’estudiar algun dia la remota immensitat que, en només dos o tres anys, es produeix entre els lectors.

Per tant, gràcies als “acadèmics” de Lleida pel seu interès i el seu engrescament. I un prec: no abandoneu mai la infantesa. A cavall de dos mons, el vell i el nou,  s’albira una altra realitat molt més profunda i molt més enriquidora.

Com va escriure  Thomas Tyron al seu llibre El Otro: “La infantesa és poca cosa més que alguns breus estius. I després, l’hivern, llarg i fred de tota la vida”

Jordi Folck

Llegit 278 vegades Darrera modificació el Dimecres, 15 febrer 2017 11:26

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar