header

Divendres, 24 febrer 2017 12:42

Crònica dels alumnes de l'escola El Castellot de la Múnia

Escrit per 

El vint-i-sis de gener els Llunàtics, la colla de sisè de l’escola El Castellot de La Múnia (Castellvi de la Marca), vam rebre la visita del Josep-Francesc Delgado, l’autor de “Paraules per endevinar” (Ed. Barcanova). Havíem llegit aquest llibre d’endevinalles poètiques i teníem ganes de conèixer l’escriptor i fer-li unes quantes preguntes.

Ens les va anar responent mentre ens explicava un munt d’anècdotes, algunes de la seva infantesa i d’altres aventures de la seva joventut. Va ser molt amable amb nosaltres i ens va signar els nostres exemplars del seu llibre. Li vam regalar unes catànies –uns dolços típics de Vilafranca del Penedès-, i també un llibre d’endevinalles fetes per nosaltres. Aquí el teniu:

Aquests són alguns dels comentaris dels Llunàtics:

“Em va agradar quan va explicar l’anècdota del nen xerpa que volia volar. Ell estava a l’Himàlaia anant d’un lloc a l’altre a peu mentre els seus amics volaven en parapent. En un poblet es va trobar un nen que els va veure i li va dir que volia aprendre a volar com ells per no haver d’esperar a reencarnar-se en un ocell –com creuen els budistes. Li va demanar que n’hi ensenyés. Ell li va prometre que, quan tornés, ho faria. Van passar tres anys i, mentrestant, el Josep-Francesc havia après a volar amb parapent. Va tornar al poble on havia vist aquell nen però, tot i que el va buscar per tot arreu, no el va trobar. D’aquí va néixer la novel·la “Nima, el xerpa de Namtxe”.  

(Pau Balaguer)

 

“En Josep-Francesc va escriure un llibre inspirat en la seva filla. El va titular “Papitis”, però més tard la seva filla es va enfadar perquè el seu nom sortia al llibre i no volia que els seus amics de l’escola sabessin que havia tingut papitis. A partir de llavors ja no va posar els noms reals dels personatges”.

(Ainhoa Civit) 

 

“El que em va sorprendre més de la seva xerrada va ser que fins als 10 anys no va aprendre a llegir i escriure. I en canvi ha arribat a ser escriptor!!”

 (Manuel Giménez)

 

“Quan li vaig preguntar quin era el seu vers preferit em va respondre que era el que havia escrit per a la seva dona quan es van conèixer. I el va recitar de memòria!!”

(Pau Magrià)

 

“Em va cridar molt l’atenció que ens digués que, encara que li agradava molt escriure endevinalles li costava molt endevinar-les. I era veritat perquè li vam llegir les nostres i no n’encertava gaires!”

(Ana Bermúdez)

 

“Ens va fer gràcia que ens expliqués que moltes de les endevinalles li van venir al cap mentre conduïa. Per això i per no oblidar-les, es va comprar una gravadora petita i les enregistrava de seguida que li venien al cap. Això sí, deixava de conduir i s’aturava al costat de la carretera!”

(Ingrid Sivill)

 

“Un cop que estava prop de l’Everest es va quedar a viure a la casa d’uns xerpes. Mentre estaven xerrant es va adonar que, de cop, passaven de riure a estar molt seriosos. Els va preguntar el perquè i ells li van dir que estaven parlant de la darrera vegada que havien vist el ieti per la zona. Ell es va quedar molt parat –sempre havia pensat que el ieti era un animal fantàstic- i els va preguntar si existia de veritat. I li van respondre que sí però que ja havia desaparegut feia temps perquè els pagesos li deixaven carn amb verí per matar-lo i així no es menjaria els seus ramats.”

(Laura Ventosa)

 

“Ens va explicar que la seva germana havia d’anar en una de les primeres expedicions catalanes a l’Everest però que els seus pares no la van deixar anar. Va tenir un disgust tan gran que, anys més tard, ell escriuria una novel·la on la protagonista era una noia alpinista que pujava a l’Everest i desapareixia misteriosament. La novel·la es titula ‘Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent’.”

(Josep Roig)

Llegit 360 vegades Darrera modificació el Divendres, 24 febrer 2017 14:04

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar