header

Dijous, 16 març 2017 16:34

On és el professor?, per Dolors Garcia

Escrit per 

On és el professor?

Evidentment, en Jordi era allà, fent costat als seus alumnes, però ja em va avisar per mail que la visita l’organitzaven tota els nois i noies de 2n d’ESO, que ell havia fet un pas al costat i havia deixat la iniciativa a les seves mans.

Parlo de la visita entranyable a l’institut “Vall del Llèmana” de Sant Gregori, a tocar Girona, un municipi petit, tranquil, que sempre m’ha omplert de molt bones sensacions. L’hora fixada per començar l’acte era a dos quarts d’onze, però en Jordi em va dir si hi podia ser a les deu, que és l’hora que surten al pati a esmorzar. Una mica intrigada, m’hi he presentat a les deu en punt i de seguida ha vingut a rebre’m en Jaume, un dels alumnes de 2n d’ESO que, amb molta educació i amabilitat, m’ha dut a fer una visita per tot l’institut. M’ha ensenyat totes les aules i els espais i m’ha anat presentant a tothom que trobàvem. Ha estat fantàstic. La visita s’ha acabat a la sala de professors, on m’esperava un esmorzar a base de galetes i xocolata de gustos variats que m’ha encantat! En Jaume, a més, m’ha fet un cafè amb llet que se m’ha posat d’allò més bé amb les galetes i la xocolata.

Després hem baixat a la biblioteca, on ja ens esperaven tots els nois i noies. La Maria i la Tuies han agafat el relleu d’en Jaume i han estat les encarregades de fer una presentació de l’acte, exposant part de la meva vida literària, llibres, curiositats, frases extretes d’entrevistes... S’ho han treballat molt i ha estat molt emotiu.

Tot seguit, l’Helena ha fet el paper de moderadora, explicant com aniria la sessió i ha començat a donar la paraula a la gent que havia preparat preguntes, unes preguntes fantàstiques, de debò, molt ben pensades, molt interessants, fugint dels tòpics i de classicismes.

La sessió ha passat volant, almenys a mi m’ho ha semblat, però us asseguro que hi hem estat prop de dues hores! Finalment, en Martí s’ha acostat i m’ha obsequiat amb un llibre preciós, que tinc moltes ganes de llegir (de fet, quan he arribat a casa, ja l’he fullejat): “Las palabras (no) se las lleva el viento” de David Aceituno i Ana Santos. I, a l’interior, hi he trobat una dedicatòria de tots i cada un dels nois i noies! Uf! Genial!

Només em queda felicitar-los per aquesta iniciativa tan maca i ben organitzada, per l’amabilitat i generositat amb què m’han rebut, per les il·lusions reforçades que m’han regalat de continuar escrivint per a joves, pel treball que han fet, per tot! Ha estat una visita rodoníssima!

Gràcies Jordi i tots els nois i noies! Gràcies i enhorabona!

No us canseu mai de llegir!

Dolors Garcia i Cornellà

15/03/2017

Llegit 85 vegades

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar