header

Divendres, 24 març 2017 14:00

Crònica de Laila Alouta i Olivia Martin , de l'escola Vedruna Àngels de Barcelona, sobre el taller de poesia amb Núria Pujolàs

Escrit per 

El passat 26 de gener la poeta Núria Pujolàs va impartir un taller de poesia als alumnes de l'escola Vedruna de Barcelona. Dues alumnes assistents al taller en fan la crònica i recullen tot el material generat durant la sessió, aquí la teniu!

Tarda poètica amb la @miramelsmots

El 26 de gener al Laboratori de Lletres de 2n d’ESO ens va visitar la Núria Pujolàs (@miramelsmots) una poetessa catalana. Ella ens va ensenyar moltes coses, des d’escriurefins a menjar-nos les paraules, literalment. Per començar ens va explicar qui era i què feia, tot seguit ens va ensenyar el llibres que havia publicat i a més a més ens va repartir a cadascú un vers comestible, una frase enganxina i una frase per regalar! 

Després ens va fer apuntar l’estat del WhatsApp en uns post-it i amb tots ells va crear un poema lliure. Al suro de la classe hi hem penjat el poema, que és el següent:

 

El WhasApp és poesia!


L’amistat és una cosa
un propòsit, només d’esperança
i et trobo a faltar
perquè no m’importa si és difícil la meva vida,
si la visc amb tu seré invencible
que tinc ganes d’abraçar-te,
besar-te i menjar-te a petons.
Que no ets esdrúixola
ni tampoc aguda,
ets plana.
Si l’edat és la ment
perquè sento que la vida és dura
i vull morir i no vull estar aquí?
Compta tots els bons moments.
Vint-i-un mil cent setze.
Estima’m amb fets i no paraules
i em fas un favor?
Pots marxar del meu cor
i no trencar-lo més?
Quan siguis allà,
com si tot tu,
com si res.

Alumnes de 2n d’ESO

En acabar aquesta activitat ens va ensenyar un vídeo que havia fet ella agafant imatges i posant-hi frases, perquè després nosaltres havíem de fer el mateix amb les imatges que ens agradessin més. Aquí podeu veure el resultat de les nostres fotopoètiques:

 Per acabar ens va donar un paperet impregnat amb un aroma de mandarina (pura vitalitat!!) perquè l'oloréssim amb els ulls tancat mentre escoltàvem la cançó "Fil de Llum" d'Andreu Rifé. Després vam escriure en un paper tot el que sentíem en aquell moment, sense pensar, el que ens sortís de dins de manera automàtica. Mai no havíem escrit així i ens va agradar molt descobrir què hi havia dins nostre quan es remouen els sentits.

Va ser una experiència molt xula!

nuriapujolas

Llegit 926 vegades Darrera modificació el Dimecres, 29 març 2017 11:32

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar