header

Dilluns, 03 abril 2017 11:01

Jornada M. Rodoreda a l'Institut Mercè Rodoreda de l'Hospitalet de Llobregat

Escrit per 

Divendres, 31 de març, l’Institut Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat va inaugurar la primera edició de la “Jornada M. Rodoreda” promoguda pel Departament de Català i encapçalada pel professor i poeta Andreu Subirats.

L’acte de celebració de la jornada va comptar amb la presència de l’editora i traductora Maria Bohigas, gràcies a la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.

El director del centre, Tomàs Vera, va presentar Bohigas i va llegir un text sobre la història de la tria del nom del centre i la seva relació amb l'autora que Isabel  Escudé-Cofiner, ex-professora, va escriure amb motiu de la celebració dels trenta anys de l'Institut i que reproduïm a continuació:

Un nom per a l’Institut


Estàvem als barracons, era el curs 1979-1980 i ens moríem de ganes d’instal•lar-nos a l’edifici que s’estava construint, un institut de debò. A nosaltres ens semblava que allò no s’acabava mai. Tan bon punt com les obres es van acabar, amb la pintura fresca i quasi sense netejar els passadissos, vam fer el trasllat. No vam poder esperar, amb els nostres cotxes i una furgoneta de l’Ajuntament vam portar aparells, llibres, papers... i vam organitzar el nostre nou centre, que es deia “Mito nº4”.
De la mateixa manera que quan ha de nàixer un nen la família busca i busca un nom per a la criatura, donàvem voltes i voltes a les propostes que anaven sorgint, ens ho parlàvem i ho discutíem. A algú se li va acudir que es podria dir Mercè Rodoreda. De seguida ens vam posar d’acord. Ens feia gràcia que fos un nom de dona, escriptora, encara viva i, sobretot, que acabava de tornar de l’exili on havia viscut el drama de tantes dones i homes que varen ser obligats a abandonar el país i quer ara tornaven amb la democràcia acabada d’estrenar.
En Joan Santacana, que era el Director, i jo ens vam posar en contacte amb la Mercè Rodoreda, que ens va rebre al seu pis del carrer Balmes de Barcelona. Ella mateixa va obrir la porta. Ens va fer passar fins una saleta i ens va atendre amb amabilitat. Era una persona reservada i de tracte agradable, amb un bonic somriure i una veu acollidora; la seva conversa resultava interessant, però evitava parlar de la seva obra i d’ella mateixa.
Va acceptar que poséssim el seu nom a l’Institut. En canvi, va declinar la invitació de venir a inaugurar-lo i ni tans sols a fer-nos una visita. Magrat el seu bon aspecte-acabava de tornar d’unes vacances a la platja- es veia cansada. Ens va dir que tenia com a norma no anar a cap acte oficial i que quasi no sortia de casa.
No vam gaudir de la seva presència al nostre centre, però uns dies després ens va enviar una carta, que vàrem llegir el dia de la inauguració.

Isabel Escudé-Cofiner

 

Carta de Mercè Rodoreda:


Barcelona, 6 de febrer de 1980
Institut Nacional de Batxillerat míxte N04- Hospitalet de Llobregat
Distingits professors i pares d’alumnes:
En la impossibilitat d’assistir a aquest acte, cosa que em dol profundament, crec que he d’enviar-los aquestes quatre ratlles per tal de fer acte de presència encara que sigui de lluny. Des de tota la vida m’ha interessat la instrucció i he tingut en gran estima la tasca dels professors i l’interès dels pares de família per donar una bona educació als seus fills: no de fer-los entrar simplement en el món del saber sinó en el vastíssim món de la cultura. Els països són importants segons la categoria cultural dels seus fills. Jo voldria dir als nois i noies que cursen estudis en aquest Institut que durà el meu nom, que no es prenguin a la lleugera absolutament res del que estudien encara que de vegades els sembli excessiu o mancat d’interès per a seguir el seu camí en la vida. Transformar un noi en un home és un dels ideals més nobles: formar-lo, preparar-lo per a que pugui assolir els llocs més alts i de més responsabilitat. Com a catalans hem de tenir el deler de ser els millors, d’aconseguir el que sembla inassolible i que només es pot aconseguir cremant-se les celles estudiant. Els alumnes estudiosos d’avui seran els dirigents de demà. A aquells que tant els fa tot, risquen de quedar relegats a llocs obscurs. En tots els camps els millors seran els escollits. Jo voldria que d’aquest Institut en sortissin homes importants. Elevar fins al màxim tot el que de bo portin a dintre, parlar el propi idioma amb tota puresa, no planyent esforços ni deixant-se influir pel que hi ha de negatiu en la facilitat.
No ens regalen res, tot ens ho hem de guanyar, i en aquest esforç, quan s’arriba a una dita assenyalada, radica la pau interior i l’orgull, el bon orgull d’haver complert amb el que tant els vostres professors com els vostres pares esperaven de vosaltres. Faig extensiu el que acabo de dir als alumnes castellans que Catalunya acull, adopta, i, a poc a poc, va integrant.
Cordialment,

Mercè Rodoreda

carta rodoreda

Llegit 338 vegades Darrera modificació el Dilluns, 03 abril 2017 15:27

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar