header

Divendres, 21 abril 2017 12:23

Mari Carmen Sáez a l'IES de Benaguasil

Escrit per 

Anar a l’I.E.S. de Benaguasil és sempre un goig. Ja fa tres anys que hi vaig i sempre me’n torne d’allà plena d’energia, de il·lusió per la literatura, pel que faig cada dia pensant en els petits lectors del nostre país. Els professors saben com motivar els alumnes, i cada curs em trobe amb una sorpresa ben bonica.

Unes espardenyesEnguany hi vaig anar el trenta de gener a través del programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes. Dues sessions, començàrem la jornada amb els de Primer, que s’havien llegit el llibre Unes espardenyes de jaragua i, tot seguit, els de Segon, amb el llibre Un somriure per a Tandapata. Vaig tindre l’honor de ser la protagonista d’una mena de programa televisiu. A la tarima em vaig trobar entre sis noies  que feien la tasca de moderadores, i que iniciaven la ronda de preguntes. De seguida s’hi afegiren la resta d’alumnes, perquè quan arriba el moment màgic en què connectem, de sobte passes a formar part del seu entorn. És una meravella escoltar com parlen dels teus llibres, com pots saber directament quines són les emocions que els  han provocat, els universos que els han dibuixat en la ment; fins i tot et fan descobrir nous indrets que potser tu no havies imaginat. Sempre són amables amb mi, somrients, divertits, intel·ligents, crec que, encara que ells no ho entenen, en rep un bon grapat de tresors incalculables, la interacció humana que no té preu. Cada vegada és una experiència única, encoratjadora, valuosa, que em fa pensar que paga la pena el fet d’escriure per a joves i xiquets.

 

Mari Carmen Sáez

Llegit 78 vegades Darrera modificació el Dilluns, 24 abril 2017 14:58

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar