header

Dilluns, 24 abril 2017 14:51

Miquel Rayó a l'escola Anton Busquets i Punset de Calders

Escrit per 

He estat a l’Escola Anton Busquets i Punset - ZER El Moianès Ponent, a Calders. Un deu als alumnes i un altre deu a l’equip docent. Per la preparació i organització de la visita, i sobretot pel seu evident magnífic treball d’educació i de formació amb els seus deixebles. Això, els visitants ho percebem just en el moment d’entrar a l’aula. Ho endevinam en els ullons expectants dels alumnes. En l’ordre i l’atenció.

Què breus són, però, dues hores amb aquests al.lots! Quin bon humor!

Quanta curiositat i simpatia! Primer, una estona amb els alumnes de CI.

Les seves professores els han llegit un relat meu titulat “Iosa i les grues”, basat en la cultura japonesa i els haikus: com els ho agraesc!

Estimo molt aquest llibret. Els vaig parlar de Mallorca i del seu català, els vaig llegir una rondalla popular de l’Illa, recollida per Antoni Maria Alcover: “Set germans cabotans”, que conté un divertit joc de paraules... Vàrem jugar a memoritzar-lo, i els vaig reptar a aprendre una manera d’acabar els contes..., a la mallorquina. Me mostraren amb il.lusió els seus dibuixos, els seus treballs.

I una altra estona amb els alumnes dels CM i CS, amb els quals férem una sessió conjunta. Són alumnes ben preparats. Els primers han llegit "El cementiri del Capità Nemo", mentre que els alumnes de CS s'han repartit i han llegit diferents obres meves que tenen a la biblioteca del centre, com "El camí del far". Obres que tenien exposades al hall. Em varen fer preguntes sobre l’obra i també sobre el treball d’escriure-la: d’on l’he obtinguda, per què l’he escrit, quant de temps he tardat... No em canso d’explicar-ho, no ens hem de cansar d'explicar-ho: d'on obtenim personatges i situacions, com definim l’estil, com prenim decisions sobre l’estructura del llibre, com corregim... És possible que entre els alumnes més atents hi hagi qualque escriptor o escriptora del futur proper. També em preguntaren per les meves “coses”, més personals i/o famililars, i així els vaig poder parlar de com m’agrada observar aucells, caminar per la muntanya, llegir, fer aquarel.les, tocar l’harmònica... Els vaig mostrar la meva diatònica Marine Band, que sempre duc damunt. I també els vaig llegir la rondalla "Set germans cabotans", que assegura somriures i complicitats.

La meva il.lusió és que la visita els hagi resultat interessant i positiva. Jo m’ho he passat molt bé (surto sovint d’aquestes trobades amb ganes de fer-ne més, i no és que no em cansin), i crec que potser els he transmès alguna empenta per l’estudi, d'apreci pel fet d'aprendre, i algunes ganes de llegir un altre llibre. Tant de bo fos així!

Llegit 118 vegades Darrera modificació el Dilluns, 24 abril 2017 16:10

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar