header

Divendres, 28 abril 2017 10:05

Una crònica de les xerrades als instituts dins del programa Autors a les Aules, per Roc Casagran

Escrit per 

Passejar-te pels instituts és tota una aventura. Sempre hi arribes preguntant-te si als alumnes els haurà agradat el llibre, i per sort sempre en surts amb la sensació que sí, que els ha emocionat, que els ha fet pensar, que els ha obert la curiositat, i que n’hi ha que et preguntarien molt més, però que no gosen, perquè en el fons ets un desconegut, per a ells, o perquè s’han quedat sense temps, o perquè no has sabut com treure’ls la timidesa.

M’agraden les cares d’expectació abans de començar a parlar, posar-me al seu cap i imaginar què deuen rumiar, però un cop arrenco tot sol fluir de forma ben fàcil. Després de l’explicació inicial arriben les preguntes, i és aquí on comença la novetat, la intriga, perquè no saps mai cap on aniran. Sempre n’hi ha de repetides, algunes que ja has contestat altres vegades, però de tant en tant n’arriben de noves, algú que ha vist alguna cosa a la novel·la que ni tu sabies que hi havia, algú que té ganes de debatre el final, algú ple de dubtes, algú a qui li agradaria, un dia, escriure també una novel·la.

I és al final, quan ja s’ha acabat la sessió, i quan la majoria se’n van de nou cap a classe, quan hi ha qui s’atreveix a acostar-se i a fer-te saber que el llibre l’ha atrapat, que s’ha enamorat d’un personatge, que li han caigut les llàgrimes en un o altre passatge. I només per això, em dic quan torno cap a casa, només per això, ja val la pena escriure. Perquè de vegades trobes algú a l’altra banda, algú que potser, d’aquí uns anys, escriurà un llibre i anirà a comentar-lo a les aules dels nostres instituts.

Roc Casagran

Llegit 350 vegades Darrera modificació el Divendres, 28 abril 2017 10:51

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar