header

Dimarts, 02 maig 2017 10:14

VISITA ESCOLA MARE DE DÉU DEL PATROCINI DE CARDONA, PER ANTONI DALMASES

Escrit per 

Acompanyat de la pluja i el fred d'aquesta primavera esvalotada que tenim, he pujat fins a Cardona. El castell altiu dalt del turó, sobrevolant la broma, m'ha dut a la memòria el genial Orson Welles, premonició d'una bona experiència. I ha estat així.

Al capdamunt del poble, m'esperaven els nois i noies de 5è i 6è, amb les seves professores, per parlar d'un llibret meu, protagonitzat per un Vescomte malparlat, rondinaire impenitent que fa segles que tabaleja pel món. Hem estat parlant i debatent d'aquest personatge que vaig inventar, de l'eina de les paraules que ens fan rics i lliures, i del goig d'escriure i empescar-se històries. I hem rigut de gust, comentant els palíndroms del llibre. Tot plegat, una estona de treball intens i seriós, que vol dir treball divertit, perquè el temps ens ha passat volant.

I quan ja acabàvem, s'ha produït la sorpresa que una estona després, quan conduïa tornant del Bages, encara em tenia admirat. De cop i volta, tota la colla han tret uns papers i s'han posat a interpretar un "rap" que havien inventat sobre les aventures del meu Vescomte renegaire. Amb la cadència d'aquesta nova forma trobadoresca moderna -que alguns creuen inventada fa quatre dies i enllà del mar- han anat marcant un ritme alegre i àgil que se m'enduia i ens enriolava de nou a tots. Quina impensable experiència, trobar-me el meu personatge retratat en els versos cantats d'aquella colla d'artistes! I, a més, en acabar, han completat l'actuació regalant-me les aventures del meu llibre convertides en un magnífic còmic acolorit.

Jo no sabia com donar-los les gràcies, de tan content que m'he posat. I l'únic que se m'ha acudit és proposar-los que em deixessin fer públiques les seves rimes rítmiques, com a testimoni de com es pot treballar de manera amena una lectura i, també, és clar, de com que bonica, eficaç i seriosa -és a dir: complaent i agradable- pot ser la feina d'uns mestres que estimen la seva literatura i saben fer-la estimar.

Per això, content, tot seguit, us proposo la lectura dels versos que m'han regalat els meus amics "rapers" de Cardona.

EL VESCOMTE MINVANT
Un noble de l’Edat Mitjana
truca a la porta d’un escriptor,
i amb exigència li demana
que li faci un bon guió.

És un visitant original;
de mica en mica va minvant!
Cada cop és menys alt...
Què li deu estar passant?

Fa 800 anys que el vescomte
un encanteri va patir;
com que no va anar en compte,
any rere any es va encongir.

L’anomenen Berenguer
i de cognom és Ferragut;
vol que escriguin en paper
les aventures que ha viscut.

L’Antoni, l’escriptor,
el veu poc interessant,
no fa riure ni fa por
tot el que li ha anat passant.

Ai, vescomte, vescomte!
Qui t’ho havia de dir!
Per no anar prou en compte,
ara et toca patir.


El seu cos és immortal
per culpa d’en Passerell
que ho va fer tan fatal
que per poc li va la pell.

És tossut i mal parlat,
es pensa que és molt astut,
i d’insistir no ha parat
aquell noble bigotut.

Porta sempre una armadura
i una espasa punxeguda
que és pesada i és molt dura.
La utilitza sense ajuda.

Quin geni que té, senyor!
Val més no dir-li ni piu.
Com un volcà en erupció
és d’allò més explosiu.

Menja com un ocellet
una truita a la francesa;
assaborint un vinet
xumant la canya amb fermesa.

Ai, vescomte, vescomte!
Qui t’ho havia de dir!
Per no anar gens en compte,
ara et toca patir.

Satisfet d’ haver menjat,
mil aventures relata;
i a mi m’ha influenciat
a pensar com se’l rescata.

A la biblioteca entren
a buscar informació;
un bon home hi troben
que els durà la solució.

Ferran de Collsalarca es diu,
és un home molt amable,
parent d’un cavaller molt viu,
i casat amb una dona agradable.

La Sílvia, la seva muller,
original i enginyosa,
al vescomte ensenya bé
a fer palíndroms, ansiosa.

Mentre, l’Antoni i el Ferran
al castell es dirigeixen;
el Martí els està esperant
i veu com es deleixen.

Ai, vescomte, vescomte!
Qui t’ho havia de dir!
Per no anar gens en compte,
ara et toca patir.

El Martí ràpid els mostra
una caixa vella i polsosa,
plena de papers per ordenar
i una llibreta misteriosa.

Alquímia s’hi pot llegir;
és la bruixeria amiga.
Potser van pel bon camí
per fer-li la mida antiga.

Amb l’ajuda del vescomte
en treuen tot l’entrellat;
anant al castell ben prompte
ho deixa solucionat.

Les indicacions segueixen
i amb les paraules, jugant,
l’antídot aconsegueixen
per tornar a ser més gran.

La felicitat obté
en trobar aquella carta,
escrita pel seu amic,
Armand de Collsalarca.

Als 26 neix el seu mal
i amb 62, és rescatat.
Ara torna a ser mortal
i es queda sense passat.

Ai, vescomte, vescomte!
Ha canviat el teu destí!
Com que ja has anat en compte,
se t`ha acabat el patir!

Alumnat de 5è i 6è
Cardona, 27 d’abril de 2017.

Antoni Dalmases

Llegit 138 vegades Darrera modificació el Dimarts, 02 maig 2017 10:33

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar