header

Dilluns, 15 maig 2017 16:14

En Bonmatí, a educació infantil, a l'escola Pia Balmes Destacats

Escrit per 

El fred i plujós dia de la Moreneta, el vaig passar càlidament envoltat pels infants de tres a cinc anys de l’escola Pia Balmes, els quals coneixien molt bé el meu poemari El zoo d’un poeta, de la A a la Z, en què dedico cada lletra de l’abecedari a un animal: tots vint-i-sis, molt ben il·lustrats per la Marta Biel.

El curs passat, la meva exalumna de Blanquerna Marta Bedini, que era tutora d’un dels tres grups classe de P-4 de l’escola, em va proposar que anés a recitar poemes i contar contes als seus infants i els dels altres dos grups. I amb molt de gust ho vaig fer: poemes i un conte en una rotllana d’una seixantena de cadires. Va ser meravellós.

I aquest curs he repetit, però ara amb tota l’educació infantil, durant tota la jornada lectiva i dins del programa “Autors a les aules”, de la Institució de les Lletres Catalanes. Em va rebre l’Eduard Blasco, responsable de Comunicació, Relacions i Qualitat, que era qui, ben amablement, m’havia d’acompanyar (i fotografiar: blog escola pia) tot el dia. De nou i deu a deu, a la sala de psicomotricitat, vaig retrobar els meus seixanta-tres “vells” amics, ara un any més grans: fan P-5. Va ser preciós. Per torn, drets i amb els gestos que amb la tutora havien decidit fer, els infants de cada grup em van recitar un poema d’El Zoo; i jo els en vaig recitar d’altres, els vaig contar un conte diferent del de l’any passat i els vaig presentar el meu flamant poemari de Baula: Patapam, pim-pam, fabulosament il·lustrat per Roser Rius. I els vaig fer riure i pensar... fent literatura “viva”.

20170427 escpiabalmes20170427 escpiabalmes220170427 escpiabalmes3

Després, en una rotllana de quaranta-cinc, vaig fer el mateix que als del curs passat a dos dels actuals grups de P-4, i cadascun em va dir, també, un poema d’El Zoo. I ho van fer tan deliciosament que tot seguit vaig demanar a l’Eduard que anéssim a l’aula d’un dels grups, “Les cuques”, a fer-los fer altre cop la seva divertida recitació del meu poema dedicat a la “i”:

Iguana

La iguana fa pinta

de monstre dolent,

però menja plantes

pacíficament.

El zoo d’un poeta, de la A a la Z (Castellnou, 2012)

 

 

A continuació, de nou a la sala de “psico” (que en diuen ells), ben cordialment van venir a saludar-me en Joan Vila, director de l’escola; l’Antoni Burgaya, secretari general de l’Escola Pia de Catalunya, i set representants dels alumnes d’educació infantil. I vaig signar al llibre d’honor de l’escola i als diversos llibres meus que tenen a les aules o a la biblioteca.

De les dotze a tres quarts d’una, vaig estar amb el tercer grup de P-4, i també vam connectar molt: vaig fer que agafessin encara més passió pels llibres i els seus autors. I és que, a més de fer-los fer gestos i una bona entonació, els feia dir els textos al mig de la rotllana convertits ara en tortugues, ara en cavalls i (en aquest grup) ara en pingüins; en aquest cas, amb dos poemes dedicats per mi al mateix ocell: els moviments inventats per ells per al d’El Zoo i els proposats per mi per al de Patapam, pim-pam:

Endevinalla al pol Sud

Ocell blanc i negre i molt net,

camino com un pallasset;

els avis sabien volar,

i jo el que sé fer és bussejar.

Patapam, pim-pam (Baula, 2017)

Vaig dinar amb els mestres i, en acabat, amb uns quants d’aquests, de diversos nivells educatius, vam fer un “cafè literari” de reflexió sobre la importància de la bona literatura en l’educació dels infants i joves, i sobre la força, la profunditat i la sensibilitat que els aporta l’oral (poesia, teatre i rondalla) per a poder “viure” l’escrita.

I a la tarda vaig estar mitja hora en una de les aules de P-3, i una altra mitja a l’altra: dues trobades també meravelloses, i fetes encara amb més tendresa i proximitat. Els infants tenien una emoció especial pel fet de conèixer l’autor d’aquells poemes que tant els agradaven. El grup de la Marta va ser l’últim que vaig visitar. I en quatre paraules li vaig comunicar la meva gran admiració per ella especialment, però també per totes les companyes: havien inclòs literatura viscuda en la seva bonica i delicada tasca d’ajudar a socialitzar i culturitzar (termes que són pràcticament sinònims) uns alumnes que són a les beceroles (mai més ben dit) de la comprensió del món i dels altres.

20170427 escpiablames420170427 escpiablames5

Els infants dels diversos grups, opinant sobre els meus poemes, els han definits amb paraules ben màgiques: diuen que els han encantat, i en Carles (de la classe de “Les cuques”) afegeix que “són com fotos amb lletres”: quatre mots amb dibuix i gest que retraten tan bé l’animal amic que ens fusionen veus, mans i cors en un teatre que ens fa més companys, més savis i més (futurs) lectors.

L’endemà, molt amablement, la Marta em va escriure això: “Tota l’escola ha quedat meravellada del dia tan maco que ens has fet viure. [...] Tothom, agraït i desitjant escoltar-te més estona. [...] Els has fet pensar i replantejar-se coses...”

20170427 escpiablames620170427 escpiablames7

I tot seguit em va transcriure el missatge que li va enviar la Roser Batalla, coordinadora del Departament d’Orientació: “L’escriptor [...] em va agradar molt. Mira que és difícil mantenir l’atenció una hora en nens tan petits i sense suport visual! Va ser una estona de desvetllar el plaer per la lectura, l’estètica dels poemes, un treball dels conceptes bàsics de temps i espai, i un treball logopèdic d’articulació, de fonètica i de llenguatge... El cafè literari va ser un regal als sentits, sobre la glòria i la plenitud, amb cites constants d’autors i novel·les. Molt interessant. Gràcies per tot.”

Ricard Bonmatí

Llegit 179 vegades Darrera modificació el Divendres, 19 maig 2017 11:35

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar