header

Dimecres, 24 maig 2017 13:43

Una escletxa al mur, per Núria Martí Constans

Escrit per 

Arribo a la presó en un dia plujós. Com altres vegades —perquè no és el primer cop que visito un centre penitenciari com a autora—, m’identifico a set diesl’entrada, em donen la targeta amb el meu nom, me l’enganxo a la solapa de la jaqueta, em despullo d’objectes que puguin fer sonar l’arc, el travesso i ja hi sóc. Encara que conec el protocol, sempre m’impressiona saber que entro en un espai tancat i vigilat, un món a part de la resta de món. Potser per això avui us en parlo.

De seguida em rep una professora del Centre de Formació d’Adults Carme Karr i, després de passar una sèrie de controls i de creuar el pati embassat, saludo el director i els altres professors. Tots entusiastes. Quan fem camí cap a l’aula m’expliquen com ha agradat el llibre als alumnes—Set dies al llac— i com els ha ajudat a millorar en l’ús de la llengua. I això, és clar, em satisfà, perquè constato una vegada més la gran feina que fa la Lectura Fàcil en el procés d’aprenentatge d’un idioma. Em satisfà, doncs, ser autora de llibres de Lectura Fàcil i poder fer visites com la d’avui de la mà de la Institució de les Lletres Catalanes i d’aquest programa magnífic que és Autors a les aules.

Els interns —alguns ja són a la classe i d’altres van entrant-hi darrere nostre— em reben amb interès i escolten atents la presentació que fa una de les professores de la meva vida literària. I de seguida començo a explicar amb més concreció —perquè ja n’havien parlat abans de la meva visita– què és la Lectura Fàcil i per què sóc escriptora de Lectura Fàcil, a més de ser-ne de llibres per a persones sense dificultats lectores. I de seguida estableixo diàleg amb els alumnes. Fem tertúlia al voltant del procés d’escriure. Hi estan tan interessats que sembla que les preguntes no s’acabaran mai. Aquest procés d’anar i venir, aquesta relació amb els lectors és el que m’agrada més de tot el que comporta escriure. La realitat que han viscut i que ara viuen aquests lectors d’avui fa que, un cop aclarits aspectes concrets de la història que explico a Set dies al llac, sorgeixin a la xerrada fins i tot qüestions d’edició. Tenen històries per explicar i volen saber com va, això de publicar un llibre. La literatura els ha obert una escletxa al mur de la reclusió i els ha deixat veure a fora. I n’estan contents. Han viscut una història amorosa ran del llac de Banyoles i tenen ganes de parlar-ne i d’anar més enllà. Ha de ser la professora qui posi el punt final. Però encara no s’acaben aquestes ganes de saber que els ha despertat el llibre: molts em vénen a saludar, encaixem de mans, ens acomiadem, responc encara algunes qüestions que no es volen quedar al pap, regracio les gràcies que em donen... Durant aquesta estona, l’escletxa s’ha fet una finestra. En surto tan feliç que quan tornem a travessar el pati no em fa res mullar-me, això que mai no he suportat la pluja.

La literatura té moltes funcions i en aquesta sessió se n’han evidenciat unes quantes: funció cultural, funció afectiva, funció simbòlica i funció social, és clar. Sense oblidar l’aspecte lúdic, l’entreteniment i el plaer que suposa per al lector —en especial per a aquests lectors reclusos— llegir una història. Poder tenir una conversa amb l’escriptor d’aquesta història arrodoneix la satisfacció.

Núria Martí Constans

Llegit 139 vegades

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar