header

Dimarts, 06 juny 2017 10:03

Pep Molist xerra amb alumnes de Perpinyà a través de Lletres a les Aules

Escrit per 

De bon matí, arribo a la Biblioteca Bernard Nicolau de Perpinyà on a partir de les 14.15 tindré dos fòrums amb dos grups escolars.

M’ensenyen l’àrea infantil de la biblioteca on hi ha un fons important de llibre en català i el que és sorprenent és que aquest és escollit i actualitzat. Aprofito el matí, per visitar les dues llibreries que hi ha al centre de la ciutat, Cajelice i Torcatis, amb una secció per a infants destacable on trobar les principals novetats d’àlbum il·lustrat infantil en francès.

parracAbans de les 14h, torno a ser a la biblioteca. El primer grup està format per uns 30 infants de 6 anys d’una escola que fa ensenyament en català. Els explico aquells detalls que als escriptors ens fan un pèl diferents a qualsevol altra persona: la recerca d’idees i el fet d’alimentar-nos de paraules. I la narració de tres contes, amb lentitud i claredat. I d’aquesta forma, n’hi ha prou perquè em segueixin bé i m’entenguin. Dos de meus: Parrac, el fill del drac i La festa de la primavera (col. Plis Plau) i un de Mac Barnet, Llana a dojo. Ells aprofiten per fer alguna pregunta, en un català prou entenedor, i per entregar-me el treball que han fet al voltant del conte de Sorra a les sabates. Un dossier on cadascú explica el conte al qual li agradaria ficar-se, tal com fa la protagonista del conte.

El segon grup està format per 25 infants de 4 anys d’una escola on l’educació és bilingüe. Explico el mateix que en la primera sessió, però, de manera més breu, més pautada i amb la narració d’alguns contes més senzills, en els quals he de refrescar el meu francès i traduir alguns noms de personatges o de  coses al francès. Amb paciència, la sessió flueix i al final, cadascun dels infants em regalen un quadernet amb un dibuix interior i un títol a l’exterior, que ve a ser, segons l’excel·lent mestra que els acompanya, com un recull d’idees per a escriure contes. Em sorprèn el dibuix inspirat en un dels meus contes Karaganda, que narra el pas de l’hivern a la primavera i és un dels que han llegit.

Acabo les sessions amb la sensació d’haver estat en un lloc proper on parlen també el nostre idioma, encara que hi ha una manera de funcionar o uns hàbits, com a país, una pèl diferents als nostres –com a exemple, val a dir que les biblioteques públiques tanquen a les 18h!– i amb una sensibilitat enorme per la literatura i els autors d’una i altra banda dels Pirineus.  

Pep Molist

Llegit 89 vegades Darrera modificació el Dilluns, 19 juny 2017 15:12

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar