header

Dijous, 08 juny 2017 14:58

Ressenya d'activitats a secundària (Autors a les Aules) 2017, per Margarida Aritzeta

Escrit per 

cita aAquest curs, dins del programa Autors a les Aules, he estat en tres centres de Secundària parlant amb els alumnes de primer cicle de la novel·la Cita a la paret de gel: a l’Institut Verge de la Candelera d’Amposta, a l’Institut Constantí, de Constantí, i al Martí l’Humà de Montblanc. És curiós com en tots tres llocs, allò que cridava més l’atenció del professorat, que és la manera com ens hem tornat dependents de la tecnologia i de les xarxes socials, era el que cridava més poc l’atenció dels alumnes i els interessava més poc per fer-ne preguntes o debat al fòrum. En canvi, els cridava l’atenció una cosa com la llibertat que té algun dels joves de la novel·la per anar amunt i avall sense que els seus pares els controlin gaire. I, sobretot, s’han interessat pel procediment de l’escriptura de les ficcions, com amb materials provinents de la vida quotidiana, fets ocorreguts en llocs diferents, persones conegudes o notícies aparegudes a la premsa, se’n pot arribar a fer una novel·la. A tot arreu m’han preguntat amb insistència què guanya un escriptor i si és una professió gaire lucrativa. Al costat d’això, que és simple curiositat pel prestigi social de l‘activitat, a tot arreu hi he trobat persones que escriuen i que volien saber la manera de tirar endavant amb la seva escriptura de poemes o de relats: si és gaire complicat publicar, què s’ha de fer per donar a conèixer els escrits, com ho poden fer millor.

L’anècdota recurrent ha estat la tempesta. Quan vaig anar a l’Ametlla, tot i ser al gener, feia un sol esclatant i força calor. Els nois i noies reien per sota el nas comentant que aquell era un relat “de proximitat” en un lloc que mai no nevava; doncs bé, al cap de menys de quinze dies els va fer una tempesta amb neu inclosa que van sortir a tots els informatius del país. A Constantí recordaven les nevades, i a Montblanc les tenien fresques, perquè just abans de setmana santa havien tingut un episodi de tempesta sonat. No va ser fins més endavant, i ja fora del programa, quan en una escola de Terrassa em vaig assabentar que un amic de la professora es dedicava a fer escultures de gel, com la protagonista de la novel·la. Això donava una dimensió nova a la història.

L’experiència amb els alumnes de batxillerat, de l’Institut la Maiola, d’Esplugues, va ser força diferent, però igualment satisfactòria. Havien llegit una novel·la “d’adults” i vam poder parlar de les particularitats del gènere negro-criminal per parlar de la societat i fer-ne una lectura de denúncia. Vam parlar del llenguatge dels personatges, dels tipus de novel·les i de la relació que hi ha entre els relats audiovisuals i les novel·les. La idea que un fet real pot ser el motor d’una història inventada els va donar força joc, sobretot discutint com ho fem a l’hora de disfressar persones i fets perquè ningú no se senti violentat en veure’s retratat en una ficció. També hi havia persones que escriuen, interessades a saber com s’ho poden fer per fer bons relats i donar-los a conèixer.

Margarida Aritzeta

Llegit 255 vegades Darrera modificació el Dimarts, 13 juny 2017 13:47

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar