header

Dilluns, 13 març 2017 10:28

Les hores i els dies. Carnaval literari, per Maria Rosa Nogué

Escrit per 

Tan senzill com això: l’Andreu Bosch, professor de llengua i literatura catalanes de l’Institut Benaprès de Sitges, amic i antic company de Departament, va la noia del descapotableprogramar la lectura de la meva novel·la juvenil La noia del descapotable per als 4rts. d’ESO i cap allà me’n vaig anar, la novel·la a sota el braç, el cap ple d’un gran batibull d’emocions i de records. Feia un dia gris, dijous passat, començava el Carnaval, aquest que tot just s’acaba, el cel tenia aquell punt de qualitat entre platejada  i mantegosa que el convertia en una única làmina amb el mar, i jo tornava a l’escenari de la meva novel·la, i també al meu últim escenari en el món de l’ensenyament reglat, allà on vaig tenir l’accident que em va trencar els braços i em va fer fora de les aules on havia pensat que m’estaria tota la vida. I, curiosament, va ser durant la llarga baixa quan vaig adonar-me que m’enyorava de tot aquell món.  Una alumna, rebatejada com Andrea, em serviria de guia per tornar al Benaprès, i el primer nus de la trama de l’obra (un intent de fugida) passaria, esclar, per Carnaval.  Va sortir Sitges, va sortir Venècia, la Venècia del Carnaval, també, de la meva joventut, i va sortir el Benaprès, amb el seu edifici, els meus companys i jo mateixa.

De vegades em sembla mentida que tot això hagi passat, que jo hagi estat professora del Benaprès, que vagi patir un accident, que hi hagi tornat per parlar de la meva novel·la  amb el cordial Andreu Bosch, que organitzà una sessió amb més de 70 alumnes i una colla de professors assistents. Alguns alumnes anaven disfressats, un noi em mirava amb  cara d’ avorrit, lluint mitges de reixeta i els llavis vermells de rouge, d’altres m’observavern amb la curiositat amb què es sol mirar una autora “viva”: “T’has retratat en la novel·la? Quina professora ets, tu?”. Vaig intentar explicar-los que ells, que no em coneixen, formen part del meu somni: estar aquí, en el lloc viscut, imaginat, estimat i enyorat, parlant d’ells, que no eren ells, però que ocupen el seu lloc, essent una baula on el més important segueix sent el record, el testimoni, la literatura i la bellesa. I el Carnaval, per descomptat!

Maria Rosa Nogué i Almirall

 

Llegit 19 vegades Darrera modificació el Dijous, 13 juliol 2017 16:08

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar