header

Divendres, 04 agost 2017 09:03

Des de l'IES Montbui ens expliquen la visita de l'escriptor Jaume Copons

Escrit per 

VISITA DE JAUME COPONS

El dia 7 de març ens va visitar l’autor del llibre La closca pelada dels cretins, en Jaume Copons. En el nostre centre fem aquesta lectura amb l’alumnat de tercer d’ESO. La xerrada ha estat possible gràcies a la Institució de les Lletres Catalanes, a través del programa Autors a les Aules, que ens va seleccionar per a rebre la visita de  l’autor. El rebem amb unes il.lustracions temàtiques fetes per l’alumnat  sobre la lectura realitzada.

lacloscapeladaL’autor, de tracte proper, molt familiar, i polifacètic, ens va fer partícips, per una estona,  del  treball que desenvolupa com a  creador,  des de l’escriptura de guions radiofònics i televisius, passant per a llibres de lectura infantils i juvenils, encàrrecs de diferents editorials, traduccions, creador de sèries infantils, composició de cançons... Avui en dia, és un escriptor que des de jove tenia una gran estimació per la música i devoció per els “Beatles”, sobretot,  pel cantant i compositor John Lennon. Va aprendre a tocar la guitarra i el baix i aquesta afició musical no l’ha abandonada mai. És un apassionat del jazz, del blues, del clàssic barroc, del flamenc, o sigui, d’un gran ventall musical. Pel que fa a la literatura, també el seu gust  és eclèctic, llegeix de tot. Continua amb les mateixes amistats que va fer de jove, formant part del grup que ell anomena, gràcies a un professor, “los muchachos”.  Va formar-se com a docent, ho va ser durant uns anys, però un fet casual va comportar un canvi a la seva vida: la presentació d’una obra seva a un premi, i no pas per la seva pròpia mà, sinó per la de una persona que el coneixia molt bé, la seva dona. I en va resultar el guanyador. Aquest fet fou prou significatiu per a què es plantegés la dedicació a la escriptura. I a la seva família no li va semblar malament! Tot i que no hi havia ningú de la família que es dediqués professionalment a l’escriptura.  Segons les creacions que ha de fer, adopta  diferents noms, ja sigui perquè soni bé el seu nom als lectors, o bé, perquè ha de complir amb l’ editorial amb treballs que li ofereixen i no vol rebutjar. La seva vida és força distreta i variada, cada dia és diferent, segons les feines de la pròpia agenda, que inclou molts viatges cap a diferents llocs, com la conferència que fa avui. Després ens explica que té una reunió amb l’editora per parla de  la seva nova creació juntament amb la Liliana Fortuny i que sortirà aviat a nivell internacional.  Es pot dir que viu un dia a dia variat i diferent, tal com ell diu : “fa el que vol” i n’està satisfet.

La personalitat d'en Jaume Copons és oberta i  afable,  anima l’alumnat que li preguntin allò que vulgui saber, de les qüestions en surten explicacions interessants de com va néixer en ell la necessitat d’escriure, que fou senzillament per “recordar” al seu fill coses que no havien se ser oblidades. Ens diu que va tardar uns vuit mesos en escriure i que després va estar uns mesos més, que no la va tocar fins que la va tornar a rellegir i reescriure alguns paràgrafs.

Tots els capítols del llibre presenten títols de personatges importants per a ell.

Per altra banda, la lectura de l’obra té bastants passatges biogràfics com el fet de què el protagonista tirés una cadira a un company pesat que el molestava, i , com a conseqüència,  fos enviat a viure al camp amb la seva tieta “hippy”; o   la pallissa que  li donen al guitarrista, amic del protagonista, fent referència a l’accident que va patir l’autor en moto per causa de la mort d’un amic; el personatge de l’Agulló inspirat en un amic del seu  pare que era una mica “mafiós”i també inspirat en una pel.lícula “Stormy monday” on hi apareix l’Sting, cantant de Police. El títol que porta el llibre està inspirat en un poema d’en Salvat Papasseït en el qual apareix la frase.

La xerrada s’acaba amb el visionat de booktràilers de l’alumnat, la presentació d’un booktràiler de l’última sèrie que ha elaborat l’autor: “Jo, Elvis Riboldi” sobre un nen amb TDH,  i de la música prefererida per l’autor. Ens despedim després de fer unes fotos amb l’autor que ens ha visitat.

 

Llegit 105 vegades Darrera modificació el Dimarts, 08 agost 2017 17:43

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar