header

Divendres, 30 gener 2015 09:00

Lletres a les Aules: Raquel Picolo a l'Institut Salvador Espriu de Barcelona

Escrit per 

Gràcies al programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes, el dilluns dia 19 de gener vaig anar de visita a l’Institut Salvador Espriu de Barcelona per parlar del meu recull de contes La nit als armaris (Voliana Edicions, 2012).

La trobada era amb els alumnes de la branca de lletres de 1r de batxillerat. Prèviament, amb la Roser Campi, professora de llengua i literatura catalanes, havien  intercanviat alguns e-mails per enfocar el millor possible la xerrada. Alguns alumnes havien llegit tots els contes del llibre, d’altres, uns quants. Tots n’havien llegit dos com a mínim, que havien treballat a classe: El divan i Angines. El divan era el conte més popular,  també entre els que havien llegit el llibre sencer o més de dos contes.

La nit als armaris. Portada1Vaig enfocar la sessió cap a l’art de contar històries. La nit als armaris parla del viatge des de la cultura oral a la cultura escrita, que és un viatge fem tots, però que jo vaig fer en un sentit més literal, de cultura oral (tradicional pallaresa) a cultura escrita (urbana). Tots tenim històries de vida interessants per contari al grup ja hi havia alguns alumnes que ho veien clar.

Els va agradar molt la cançó de rap que ElPunto1 va crear inspirant-se en el conte de El divan. La interacció de les arts sempre és molt interessant,i quan  la literatura es transforma en cançó i música de rap sembla molt més atractiva.

No tracto gaire amb adolescents i quan en tinc un grup al  davant, lectors o potencials lectors, m’apassiono no només de parlar del meu llibre sinó també de voler  saber què els agrada, com llegeixen, què detesten… Ells escoltaven amb molt d’interèstot el que els contava de la creació literària i dels contes de La nit als armaris, però quan els passava el micro no l’agafaven. Així que vaig decidir satisfer algunes de les meves curiositats. He de dir que tres noies van col·laborar amb mi, i vaig comptar amb una  noia notari i dues lectores per llegir en veu alta.

 Els resultats de les votacions a mà alçada a les preguntes que els vaig fer són els següents:

  • De 36 alumnes, 6 adoren la lectura, 6 no la suporten i la resta van tirant. Aquests alumnes que no els agradava gens llegir, prefereixen la narrativa breu, com La nit als armaris.
  • 20 alumnes van aixecar la mà per manifestar que La nit als armaris els havia interessat força.
  • Les lectures més populars entre ells són el còmic, la novel·la psicològica i la ciència ficció. Dos alumnes van insistir que els agradava molt la poesia.
  • 12 alumnes va citarLa pell freda, una lectura obligatòria, com a llibre favorit.  La resta de la classe van dir cadascú un títol diferent.
  • Pel que fa a l’escriptura, a 10 alumnes els agrada molt escriure, a 15 no els agrada gens i la resta van fent.

Sóc una dona optimista i els resultats de l’enquesta, que va animar molt el diàleg, em semblenbastant positius i dignes de ser escoltats.

Per acabar,vaig proposar un tast d’escriptura creativa, a la velocitat del raig perquè gairebé no ens quedava temps, a partir de dues hipòtesis fantàstiques sobre la protagonista del El divan. Sortien històries que prometien, però vam haver de plegar. Llavors, ja fora de temps,  van arribar les seves preguntes: quin és el teu mètode per escriure? Quina diferència hi ha entre escriptura i escriptura creativa?...

També vam gaudir d’uns minuts de lectura en veu alta. Les dues noies que s’havien ofert com a lectores van llegir un fragment cadascuna de La nit als armaris i va sonar molt bé.

Estava tan apassionada que em vaig oblidar de fer fotos. Tan bé que m’anirien ara!

Moltes gràcies, nois i noies del Salvador Espriu!

 

 

Llegit 1316 vegades Darrera modificació el Dilluns, 26 gener 2015 17:27

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar