header

Dilluns, 09 febrer 2015 09:55

Lletres a les Aules: crònica de Ricard Bonmatí a l'escola Mare de Déu de Núria, de Ribes de Freser.

Escrit per 

El poeta i comediògraf Ricard Bonmatí, el 2 de febrer del 2015,

a l’escola pública Mare de Déu de Núria de Ribes de Freser

     

Després de signar, als alumnes de cinquè i sisè (durant la mitja hora de l’esbarjo), els seus quaranta exemplars del meu llibre de poemes Feres enciseres. Encanteris per captivar humans, ens hem aplegat a la biblioteca en una rotllana en què ens vèiem totes les cares alhora: les d’ells, les de les dues mestres i la meva.

      2015.02.15 ribesdfresser2015.02.15 ribesdfresser2

Aquest poemari, que conté poemes curts que també són molt entenedors per als petits (“Puça”, “Poll”, “Cocodril”, etc.), és especialment indicat per als grans. Cadascun el dedico a un animal perillós o que té fama de ser-ho. Amb molta ironia, desfaig tòpics sobre determinades bèsties i n’explico trets importants. Un altre valor afegit el constitueix l’apèndix “Una mica de ciència”, en el qual acabo d’explicar allò que diu el poema. L’obra (amb unes divertides il·lustracions de Roc Olivé) pretén desvetllar interès per les frases fetes, el bon humor, la poesia i l’estudi científic, amb unes tendres o iròniques referències a virtuts o vicis humans.

feresenciseresDoncs bé, per les reflexions que m’han fet ells, m’he adonat que han copsat prou bé les meves indirectes cap a determinats sentiments animals i/o humans. I també hem comentat certes qüestions de forma, com ara el fet que, amb la intenció de mantenir la mètrica del vers (i, per tant, el ritme), quan em convé, substitueixo per un apòstrof la lletra d’un mot que vull fer muda (sovint la vocal neutra: “p’rò”, “v’ritat”, etc.); i quan no, l’escric en la forma sencera.

Després d’una primera hora plenament dedicada a Feres enciseres, durant la segona (ja que la sessió n’ha durat dues), després de les corresponents explicacions motivadores, els he recitat poemes d’altres llibres (Estimades feres, En cap cap cap i L’any tirurany), i n’han mig memoritzat uns quants. I tot seguit els he presentat dues obres de teatre per a vint-i-cinc actors (La llegenda de sant Jordi i Pizza tres Alícies). I s’hi han interessat molt; fins al punt de voler comprar-se’n alguna.

I, per acabar i abans de explicar-los una breu contalla del meu recull Contes populars catalans, m’han regalat el llibret de poemes que han escrit inspirant-se en els meus. Heus aquí “L’abella”, obra d’una alumna, al costat del meu “Abella”:

Abella                                                           

Hi han persones que no em volen

perquè de vegades pico,

p’rò us faig fruita escampant pol·len

i de franc també us fabrico

cera superprofitosa

per a espelmes, taps d’orella...

i una mel de-li-ci-o-sa

per a llunes de parella.

Ricard Bonmatí

 

L’abella

Cada matí

surto al jardí

i de les flors

en vull gaudir.

Si em molesteu,

ja ho veureu:

una picada

us trobareu.

Si em deixeu tranquil·la volar,

una alegria us puc donar:

al meu rusc podeu anar

i la meva mel podeu tastar.

Judit Pallès

Els he comentat que cal no caure en les rimes fàcils i sovint buides: formes verbals semblants i/o mots que rimen sense aportar cap idea interessant. De fet, aquest poema de la Judit Pallès és el més reeixit de tot el conjunt, ja que comença amb una senzilla però molt comunicativa primera estrofa, amb excel·lents imatge, rima i ritme; i aquest darrer es manté bastant bé a la segona. Malgrat el defecte de fer rimar tantes formes verbals, el poema d’aquesta noia aconsegueix imitar el fons del meu: transmet poèticament la idea clau del benefici que ens proporciona l’abella si la tractem amb delicadesa.

Després de l’emocionant, profunda i divertida xerrada amb ells, he fet una profitosa reunió de valoració amb les mestres. Els he comentat que l’exercici de compondre poemes a imitació d’un autor, havien d’haver-lo fet més endavant: quan els alumnes haguessin assimilat més els mecanismes literaris (molt més de fons que de forma) que conformen el poema model (aquí els he recomanat el meu manual per a mestres Poesia a l’escola). I que això s’aconsegueix memoritzant-los i recitant-los amb una entonació molt personal. La tan anhelada comprensió lectora s’adquireix especialment amb la recitació de poesia i teatre. Cal haver recitat, amb bona entonació, molts poemes bons, per a poder arribar a compondre’n de propis. La literatura pretén compartir, no pas mots, sinó idees i sentiments. Si bé la poesia és una mena de joc de paraules, no “diu” per dir, sinó per emocionar i fer pensar.

Com molt bé ens recorda Lluís V. Aracil en el seu preciós assaig La mort humana (1998), el novel·lista Jonathan Swift ens va “dir” en el seu Report of the Battle of the Books (1704): “En comptes d’immundícia i verí, hem preferit omplir els nostres ruscos [llibres] amb mel i cera, de manera que hem proveït la humanitat de les dues coses més nobles, que són la dolçor i la llum.”

En definitiva, amb cinquè i sisè i les seves mestres, hem fet una trobada literària “superprofitosa”: plena de llum i dolçor.

         L’escola, a més, ha aprofitat la meva visita per a presentar-me davant la seixantena d’alumnes dels cicles inicial i mitjà: també a la biblioteca, des de les nou del matí, al llarg d’una hora i mitja, col·locats, en aquest cas, en dues rotllanes concèntriques, els he presentat els meus llibres de poemes més significatius. Els seus mestres, doncs, han preferit presentar-los primer el poeta engrescador: com a porta d’entrada divertida, profunda i emocionant a la seva obra.

Ricard Bonmatí

Llegit 1301 vegades Darrera modificació el Dimecres, 11 març 2015 17:03

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar