header

Dimarts, 03 març 2015 20:16

Lletres a les Aules. Rosa Maria Nogué a l'Institut Joaquim Mir de Vilanova i la Geltrú

Escrit per 

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DE LA NOIA DEL DESCAPOTABLE A L’INSTITUT JOAQUIM MIR DE VILANOVA I LA GELTRÚ (10-2-2015)

DE VISITA A L’INSTITUT JOAQUIM MIR

(Article publicat al Diari de Vilanova i la Geltrú, secció d’Opinió, columna Les hores i

els dies, 20-2-2015)

Benvolguts alumnes, estimats nois i noies de 3er. d’ESO de l’Institut Mir,

Un cop més ens vam tornar a veure a les aules per parlar de la meva novel·la juvenil “La noia del descapotable”, que ja va per la tercera edició gràcies a la noia-descapotableinestimable ajuda de la cap del Departament de Català, Araceli Albà, que va posar aquest llibre en el currículum des que el vaig donar a conèixer, i de l’excel·lent professora Lluïsa Garriga, que ja fa quatre anys que el fa llegir, programa la meva visita i s’ocupa de tots els detalls, fins i tot de situar l’examen estratègicament després de la trobada i de saludar la directora, Marta Bosch.

Enguany la visita ha format part del programa “Autors a les aules”, de la Institució de les Lletres Catalanes, una institució nascuda en temps de la República, recuperada i dirigida per l’escriptor vilanoví Oriol Pi de Cabanyes, i que ara té de directora l’entusiasta filòloga Laura Borràs. Fa poc ens van reunir a tots els autors i autores del programa, en conjunt uns tres-cents; a la sala devíem ser una setantena. És fàcil fer-se una idea del que representen setanta autors i autores junts: setanta obres, setanta ments literàries, setanta pulsions creatives que han trobat una manera d’encarrilar-se en la literatura juvenil, sigui realista, fantàstica, negra o romàntica, i que es miren de reüll els uns als altres: els veterans, més rotunds i orgullosos, potser més desencisats, observen els novells, fascinats per l’espectacle i per la pròpia gosadia, desafiants i pletòrics. 

La reunió dels autors desemboca aviat en el Mur de les Lamentacions. Tothom diu que no es llegeix prou, que els joves es dediquen tot el dia a enviar-se whatsapps i a jugar amb les aplicacions del mòbil, que la lectura s’encalla en l’adolescència i de vegades no es recupera mai més. Ara, a més, ha aparegut la bèstia negra de la socialització del llibre, que fa que els lectors juvenils no s’hagin de comprar ni les lectures obligatòries. Els llibres ja es tenen a les aules i es van reciclant curs rere curs, fins que, com deia un autor, les pàgines tenen un to groguenc i pansit, els títols repetits cansen i els professors,que no els han pogut ni escollir, els fan llegir d’ofici.

 Mentre la gent es queixa, jo penso en les meves visites als instituts, en l’estímul que em donen les vostres preguntes, les vostres lectures, els vostres ulls plens d’il·lusió, joves i frescos. Estimats nois i noies, no sabeu el que representen per a mi, per a qualsevol autor o autora, les vostres preguntes, la vostra atenció, la manera com interpreteu les paraules que hem escrit perquè poguéssiu llegir-les. No ho sabeu perquè no us ho diem, perquè d’una manera massa general, massa irreflexiva, tendim a pensar que difícilment ens podreu sorprendre amb les vostres conclusions i intuïcions, pel simple fet que teniucatorze o quinze anys i encara us falta molt per viure i per aprendre. I, en canvi, és en aquesta feblesa on rau la vostra fortalesa, i és la vostra mirada la que rejoveneix, any rere any, els nostres llibres i la il·lusió d’escriure i de parlar d’escriure.

 

M.Rosa Nogué

Llegit 981 vegades Darrera modificació el Dimecres, 04 març 2015 12:25

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar