header

Dimarts, 10 març 2015 00:00

Lletres a les Aules. Crònica de Pau Vidal al CNL de Sant Quirze del Vallès

Escrit per 

Aiguabrutejant a Sant Quirze

He estat a punt de titular aquesta croniqueta ‘Aiguabrutejant a Sant Feliu’, arravatat pel record de la magnífica masia Can Feliu, que és on estudien els alumnes del CNL de Sant Quirze. Un edifici d’aquells tan senyorials i alhora tan acollidors que voldries que la xerrada no s’acabés mai per no haver-ne de marxar.

Jo, de fet, vaig mirar d’allargar-la tant com vaig poder, i fins i tot vaig recórrer al truc (ara que hi penso, no sé si és gaire habitual, de fer això) de regalar llibres. Ep, però no així, perquè sí, no. Se’ls havien de guanyar. Com que sempre m’ha semblat que per fer-te escoltar tanta estona o has de tenir moltes coses a dir o ser molt bon orador, jo que no compleixo cap de les dues condicions m’he empescat un altre sistema: m’he fet un powerpoint amb uns quants jocs de paraules basats en les meves novel·les (els noms dels personatges, uns quants barbarismes, quatre etimologies…) i així, amb l’excusa de parlar del llibre, en realitat ens dediquem a fer d’aprenents de filòlegs tot jugant. Com que la llengua, ja ho sabeu, és tema que desperta passions, i en els estudiants encara més (cosa que a Sant Quirze es va confirmar plenament: l’enhorabona al professor Cassanyes, una classe molt participativa i trempada), fa molt de goig proposar-los endevinalles lingüístiques i veure les estratègies que posen en solfa per desentrellar-les i, si pot ser, endur-se el premi. No cal dir que ells s’ho passen bé, però el que xala més de tots sóc jo.

En honor a la veritat haig de dir que l’al·licient de la xerrada era fer propaganda subliminal del meu llibre nou. No pas per vendre’n més, no, sinó pel tema: és un assaig divulgatiu sobre una qüestió tan delicada com el bilingüisme (El bilingüisme mata, es titula), i com que tot just acabava de sortir vaig aprofitar per veure quina cara hi feien. Però haig de dir que no solament van respondre molt bé sinó que em van ajudar a enfocar la manera com després em tocaria parlar-ne als mitjans de comunicació.

Encabat, tot marxant cap a casa amb la tristor de deixar enrere la preciosa masia de Can Feliu però l’alegria d’haver sintonitzat amb un grup tan eixerit, rumiava que de les meves xerrades potser n’hauríem de dir d’una altra manera. Olles de grills, per exemple, o multiloquis (aquesta me la invento, però oi que sona bé?), perquè allà hi xerra tothom. O si més no jo interpel·lo tothom, perquè potser sí que ells aprenen alguna cosa de l’autor quan els ve a visitar, però us asseguro que jo encara n’aprenc molt més. Per això, moltes gràcies, aiguabruts, i fins aviat.

Pau Vidal, 15/02/15

Llegit 1139 vegades Darrera modificació el Dimarts, 10 març 2015 12:38

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar