header

Dimarts, 12 maig 2015 11:07

"Alquímies quotidianes". Sònia Moll al CNL de Sant Andreu, Barcelona. Lletres a les Aules

Escrit per 

"Els llibres (els que llegeixes i els que escrius) tanquen etapes. És per això que són capaços de transformar i de transformar-te. Això pensava mentre em dirigia a la biblioteca La Sagrera-Marina Clotet el passat 18 de març, amb un exemplar de Creixen malgrat tot les tulipes a la bossa. Estava a punt de compartir les impressions sobre el llibre amb alumnes de català de la delegació de Sant Andreu del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. Un llibre que vaig escriure en un moment en què intentava fer lloc a la mort a dins de la vida, ja fa prop de quatre anys, i que ara, pocs dies després de la mort de la mare, tornava a interpel·lar-me. Em preguntava com podria compartir unes sensacions que encara no tenien forma, que encara no tenien nom. Que encara no m’havien transformat per dins i que, per tant, no podien transformar res per fora. Encara.

 

Creixen malgrat tot les tulipes.jpg

 

A l’entrada de la sala, ens va rebre una taula amb una selecció de llibres que fan de la prosa poètica el llenguatge-vehicle, el llenguatge-porta que ens acosta al misteri de la vida, de la mort, del desig i de l’amor. Paraules d’altres que també busquen el sentit, que el troben o l’albiren de lluny, que el toquen potser només amb la punta dels dits, amb el llenguatge de la poesia campant sense límits pels camins de la prosa. Va ser com arribar a una festa i que et sortissin a rebre els millors amfitrions del món. I tot i així, per dins, encara el dubte: connecta encara el meu llibre amb el que visc ara? Són atemporals i universals aquestes paraules? Què en puc compartir?

La Judit Riart, la dinamitzadora de la delegació, em va proposar de començar amb la lectura d’un fragment. Res millor que les paraules que un dia et van ordenar el món per ajudar-te a trobar els mots que avui et falten. “Creixen malgrat tot les tulipes. Al balcó de casa. Malgrat tot. Malgrat març. Malgrat la meva desídia. Malgrat l’oblit de pensar-les, d’imaginar-les, de creure-hi.” Darrerament tinc la sensació que això d’escriure té a veure, bàsicament, amb el fet d’estirar fils. A partir d’aquesta lectura inicial, es va anar desgranant una conversa fluida i apassionant sobre els referents literaris, el procés de creació literària, la prosa poètica i la poesia en prosa, el concepte ‘autobiogràfic’ en les obres literàries en general i en aquesta en concret, i els símbols que s’escampen al llarg del llibre i que serveixen d’àncora per seguir el fil subterrani de la història.

Compartir el que escrius aconsegueix l’alquímia que transforma alguna cosa a dins (i per tant, també a fora): canvia l’òptica, l’engrandeix, l’amplia, la reduplica o la capgira. En la trobada amb l’altre, amb l’altra, com en la trobada amb les paraules que posen nom a l’experiència, hi entrem d’una manera i en sortim d’una altra. Aquell matí a la biblioteca Marina Clotet vaig trobar dos fils que avui encara estiro per teixir-ne alguna cosa que no sé quina forma acabarà tenint: una necessitat antiga i al mateix temps nova de trobar sentit a les morts i als amors, i un desig de conèixer més a fons altres veus que també exploren els camins de la prosa poètica. I l’agraïment, és clar, pel miracle de les alquímies quotidianes, les que ens fan mantenir la fe en les tulipes que continuen creixent, malgrat tot, al balcó de casa."

Sònia Moll

Llegit 1218 vegades Darrera modificació el Dimarts, 12 maig 2015 11:37

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar