header

Diumenge, 17 maig 2015 12:00

"Un any d'encontres". Crònica de Care Santos. Lletres a les aules

Escrit per 

"Sempre que vaig a una escola a fer una xerrada amb nois i noies que han llegit algun llibre meu, no puc evitar pensar: «Tant de bo algú hagués dut un escriptor a la meva escola. M'hauria canviat la vida, segur!». A les escoles, sovint trobo nois i noies que volen escriure. De vegades els reconec sense que m'ho diguin, per les preguntes que fan. D'altres, s'acosten quan acaba l'encontre, volen saber coses. Necessiten saber-les. Això mateix em passava a mi, però mai no vaig conèixer cap escriptor de carn i ossos a qui poder fer una sola pregunta. Ni mitja. Tot això ho penso cada cop que m'assec a la sala d'actes d'una escola o institut per parlar amb aquests lectors de luxe que són els més joves.

Però no cal voler ser escriptor per treure suc d'una trobada amb un autor. Tots els lectors sabem que després de conèixer un autor, mai més no el llegirem igual. Sempre més, quan llegim aquell autor, recordarem les seves paraules, la seva relació amb l'escriptura, la seva visió del món, la seva alegria, el seu ensopiment, la seva seriositat, potser alguna de les seves bromes... És com una mena d'experiència externa de la lectura, que l'enriqueix i la fa una mica diferent. També cal pensar-ho, això, abans de dir res.

Ara les circumstàncies han canviat. Ara l'escriptora sóc jo (quines coses!). I necessito anar a escoles, per trobar aquests lectors diferents als altres. Lectors exigents, que no tenen temps a perdre (si parlem d'adolescents). Lectors entusiastes, entregats, curiosos (si parlem d'infants). Aquest curs 2014-15, he corregut amunt i avall visitant aquests lectors preferits meus. A Barcelona, Navàs, Cornellà, Mataró i La Seu d'Urgell. He visitat per primer cop una escola d'adults, el Manuel Fernández, de Barcelona, que va sorprendre'm per la seva heterogeneitat i per l'entusiasme dels seus alumnes. Un entusiasme que els fa molt joves, francament. Vam compartir una autèntica xerrada d'amics, amb els llibres com a excusa.

També he conegut alguns d'aquests lectors del present i del futur que són els alumnes de primària. Fins i tot n'he trobat que ja són escriptors, i no uns qualsevols. A l'escola Pau Claris de La Seu d'Urgell tenen la biblioteca plena de contes il·lustrats que han escrit i que llegeixen els seus alumnes. Vaig tenir la sort que me'n regalessin un i us asseguro que ha fet passar molt bones estones als de casa.

I al Joan Miró de Cornellà vaig conèixer un grup de lectores molt saberudes, amb qui vaig quedar-me parlant una bona estona. No hi ha res que m'agradi més que aquestes estones extra. Són la raó per la qual escric per joves. Potser també són la raó per la qual m'agrada tant visitar instituts. Aquest curs se m'ha fet curt. Tant de bo a ells, els qui m'han llegit i m'han rebut, també."

Care Santos

care santos IES joan miro cornella

Llegit 1114 vegades Darrera modificació el Divendres, 05 juny 2015 13:21

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar