header

Dimecres, 08 juliol 2015 11:30

"Els nens i la mort". Crònica de Toni Sala. Lletres a les Aules

Escrit per 

Avui ens fem ressò de la crònica que Toni Sala va escriure a la seva columna del diari Ara el 22 de maig de 2015, arran la visita a un centre educatiu per parlar dels seus llibres.

"L’ALTRE DIJOUS VA TOCAR-ME anar a parlar de literatura als nens d’una escola de Platja d’Aro, nens de dotze anys. Em vaig passar la xerrada a la corda fluixa, patint, perquè no estic acostumat a parlar de literatura amb nens d’aquesta edat. Sí que n’he parlat a nens més petits, però la zona d’ombra entre els dotze i els catorze anys no la domino, no sé mai què entendran.

els nois

Els nens em preguntaven i jo els vaig explicar alguns arguments dels meus llibres. Una història que he fet servir algun cop és la de l’accident de cotxe. De manera que els vaig començar a llegir un conte meu que va d’això, però el vaig haver de deixar a mig llegir, perquè em semblava excessiu. Els nens van preguntar-me llavors com era que m’interessaven tant els accidents, i jo vaig dir: “No és que m’interessin, però la literatura va molt bé per parlar de la mort, perquè de la mort no en sabem res, i per tant ens ho hem d’imaginar, i la imaginació és el terreny de la literatura. Avui mateix, ara, quan surti d’aquí, pot passar un cotxe i atropellar-me. En això no hi pensem i li pot passar a qualsevol, us pot passar a vosaltres. Però, esclar, no arribareu pas a casa i li direu a la vostra mare: «Mare, mira, saps, pel camí podia haver-me atropellat un cotxe!»”. Els nens van riure l’acudit, jo mateix vaig riure. “Per això tenim la literatura -vaig continuar-, per parlar de coses que, si no, potser no en parlaríem mai”.

Poca estona després, a Sant Feliu, el poble del costat -d’on, per cert, eren alguns dels nens que m’havien escoltat-, un cotxe va atropellar i matar un nen de nou anys que sortia d’escola.

Ho vaig saber a la tarda i em vaig posar les mans al cap. Qui no se sent commogut per la mort d’un nen? Què pots dir? Que és la pura injustícia? Que la capa de pintura de la vida és tan prima com llampant? Al cor de la tragèdia, sisplau, només silenci.

Però al voltant seu hi ha brogit, confusió... Vaig trasbalsar-me pensant en els nens del matí, segur que quan van saber la notícia els va venir al cap el que els havia dit. Segur que van recordar-se de mi i que vaig convertir-me de cop, si més no per a alguns, en un personatge de terror vingut a foragitar-los de la infantesa.

El pitjor va ser preguntar-me si no havia parlat massa frívolament de la mort, si no havia jugat amb foc davant d’uns nens, si no havia sigut un irresponsable. Ara mateix, mentre escric, tampoc tinc del tot clar si dedicar la columna a un episodi tan trist, que barreja els nens i la mort, és una actitud responsable i valenta o, al contrari, frívola, covarda."

Toni Sala

Llegit 1060 vegades Darrera modificació el Dijous, 16 juliol 2015 11:16

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar