header

Dijous, 09 juliol 2015 10:50

En Ricard Bonmatí, entre actors a l’escola Pompeu Fabra de Reus. Lletres a les Aules

Escrit per 

És una de les visites més emocionants que he fet aquest curs 2014-2015. La meva relació amb els alumnes de l’actual sisè arrenca del curs passat, quan feien cinquè. Tot va començar quan, el març del 2014, la Jovita Gordo i la Carme Blasi, de l’equip del Centre de Recursos Pedagògics de Reus - Baix Camp, em van escriure per demanar-me un favor: que inclogués un mica més de contingut científic en la meva obra de teatre “¡Hem inventat el motor d’aigua!”, publicada per Eumo dins el recull Ens entenem!  I això, per un motiu ben clar: perquè el 24 de febrer els estudiants de 5è de l’escola Pompeu Fabra l’havien representada brillantment a la XXXIII Mostra de Teatre del Baix Camp i ara la volien presentar, consecutivament, en dos àmbits directament relacionats amb la ciència.

Al cap de quatre dies, els vaig enviar l’obra millorada, i acompanyada d’aquest missatge: “[...] us he ampliat l’obra de teatre perquè s’entengui d’una manera més clara el que jo ja volia dir quan la vaig escriure fa anys: que hem de ser generosos i esforçar-nos per fer bons invents per a la humanitat, i també he explicat més a fons els casos de Marie Curie i Albert Einstein. Tot això, intentant no trencar el ritme divertit de la meva comèdia, que des del primer dia ha volgut ser humanística i científica, però alhora molt divertida, ja que l’ésser humà aprèn molt més si ho fa passant-s’ho bé: és a dir, que li diguin «egoista», «lladre» i «menjacroquetes irresponsable» entremig de somriures i rialles (i quan arribarà a casa i a la feina, ajudarà molt més a tothom). [...]”

Per circumstàncies diverses, no vaig poder assistir a cap de les representacions de l’obra ampliada: ni a la primera, dins el Tastet de Ciència de Reus, ni a la segona, quan els actors ja eren a sisè i ho feien com a finalistes del XV concurs internacional Ciència en Acció, a l’acta del Jurat del qual hi diu això: “Modalidad «Puesta en Escena» (Premio Focus) […] Por el entusiasmo con que han dirigido e interpretado una obra teatral que plantea problemas humanos y científicos y por la gracia que han derrochado sobre el escenario todos los actores y actrices, se concede Mención de Honor al trabajo «Hemos inventado el motor el agua», de Blas Ortega, Belén Muixí y alumnos de 6è de la Escola Pompeu Fabra de Reus (Tarragona).” 

 

             tastet de ciencia             

                                 Participants en el Tastet de Ciència. Palau Bofarull, Reus, 16.5.2014    

 

ciencia en accio

                               Finalistes concurs internacional Ciència en Acció. Cosmocaixa, Barcelona, 4.10.2014

 

Després del concurs, el seu mestre Blas Ortega em va escriure això: “[...] la representació va anar molt bé, els nens i nenes van gaudir d’un dia molt especial, en gran part gràcies a la teva col·laboració. Diumenge van donar els premis del Programa Ciència en Acció, i “¡Hem inventat el motor d’aigua!”, la teva obra, va ser guardonada amb una Menció d’Honor. Però, sens dubte, el millor premi que ens hem endut tots és que aquesta ha estat una experiència que mai oblidaran els nostres alumnes (i tot, gràcies a la combinació del teatre i la ciència). [...]”

Fins que va arribar l’emocionant dia en què els vaig conèixer. El 10 de març del 2015, a l’escola Pompeu Fabra de Reus, dins el programa Autors a les Aules, de bon matí vaig fer una preciosa trobada de dues hores amb els meus amics de sisè, conjuntament amb els de cinquè, en una rotllana de mirades plenes d’afecte i intel·ligència. Havien treballat la meva obra de teatre Pizza tres Alícies (¡No perdem el cap!), sabien uns quants poemes dels meus llibres L’any tirurany i En cap cap cap, i havien llegit i contat uns quants dels meus Contes populars catalans. És a dir, que em coneixien profundament com a escriptor; i els de sisè, a més, em van explicar aventures viscudes com a actors. I llavors em van conèixer com a persona, amb les meves tendres i bromistes maneres de recitar els poemes o frases teatrals i de contar-los contes. I jo els vaig conèixer un xic a ells: els seus somriures, rialles, gestos i comentaris em van arribar al cor. Recordo especialment el d’una alumna d’origen xinès que em va tirar una floreta molt bonica: a mi, que sóc avi (de dos néts preciosos), em va comparar, meravellada, al seu. Em va dir aproximadament: “Fas igual que el meu [afectuós] avi, que sempre em fa bromes [per fer-me pensar i riure].”

visita bonmati a l escola pompeu fabra 03

                                Els alumnes de cinquè i sisè de l’escola Pompeu Fabra de Reus

Tot seguit, vaig començar la descoberta de tots els grups classe de l’escola: vaig estar un quart d’hora amb els alumnes de P-3 i P-4, que coneixien poemes del meu llibre El zoo d’un poeta, de la A a la Z, i uns quants els vam recitar... i representar:

 

visita bonmati a l escola pompeu fabra 06

                                Els alumnes de P-3 i P-4 de l’escola Pompeu Fabra.

En acabat, i durant mitja hora, vaig fer el mateix amb els de P-5. També va ser magnífic. Després de l’esbarjo vaig fer una preciosa sessió d’una hora i mitja amb els alumnes de 3r i 4t. I a la tarda, una altra d’una hora i vint amb els de 1r i 2n. Tots havien fet treballs basant-se en les meves obres i estaven molt receptius i participatius.

visita bonmati  escola pompeu fabra 10

              Els alumnes de 3r i 4t. En primer pla, el meu poema de L’any tirurany  “El drac malvat”,  musicat per l’Héctor Sierra, el mestre de música

En Blas, en nom propi i dels seus companys, va respondre amb aquestes paraules al meu missatge d’agraïment per la profunda jornada literarioafectiva: “[...] El cert és que els agraïts som nosaltres. Tots, petits i grans, vam passar un dia memorable, d’aquells que amb el pas del temps es queden marcats en el record. La teva visita va superar totes les nostres expectatives, principalment perquè ens vas obrir el teu cor deixant-nos veure que darrere d’un gran escriptor hi ha encara una millor persona. Gràcies per la teva immensa generositat, que ens va omplir d’alegria, positivitat i optimisme. Gràcies per haver-nos deixat marcat el somriure (el tall de meló) en cadascun de nosaltres (nens, nenes i adults). Espero que no t’oblidis de nosaltres, perquè nosaltres no ens oblidarem de tu. [...]”

I ara jo ratifico un dels punts que els deia en el missatge d’agraïment als mestres, referint-me als alumnes: “Estic ben emocionat (vam parlar amb molta confiança, sinceritat i profunditat: com si fóssim vells coneguts; els teniu molt ben cohesionats i interessats pel món i per les persones).”

Avui afegeixo ben convençut que els qui sí que són unes bellíssimes persones són aquests mestres que amb tant d’esforç, imaginació, bon humor i confiança inciten els seus alumnes a viure en colla la bona literatura, per així ajudar-los a construir-se dia a dia, personalment i col·lectivament, un ben altruista sentit de la vida. Mil gràcies, col·legues de Reus.

Juny del 2015

Ricard Bonmatí Guidonet

Llegit 1448 vegades Darrera modificació el Dimecres, 29 juliol 2015 14:14

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar