header

Dimecres, 10 maig 2017 13:41

Crònica de la conferència "Aurora Bertrana, entre la realitat i el desig", a càrrec de M. Àngels Cabré

Escrit per 

El passat dilluns 8 de maig hi va haver la tercera de les sessions del cicle “El meu clàssic” d’aquest 2017, un programa de la Institució de les Lletres Catalanes en col·laboració amb l’Arts Santa Mònica que vol fomentar la lectura fent servir el paper de prescriptors de lectura dels nostres escriptors actuals.

La presentació va anar a càrrec de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, que va donar pas a M. Àngels Cabré, escriptora i directora de l’Observatori Cultural de Gènere, que va ser l’encarregada d’oferir-nos “Aurora Bertrana, entre la realitat i el desig”, una conferència emmarcada en els actes de commemoració de l’Any Bertrana.

Cabré va començar citant M. Àngels Anglada —“Si les dones no recuperem certes creadores marginades o oblidades, qui ho farà?”— i reivindicant la necessitat d’estudiar la literatura feta per dones, que no sempre és visible i que cal que constantment anem ressituant.

Si Oriol Ponsatí-Murlà en la primera xerrada del cicle ja ens havia deixat clar que Prudenci Bertrana era essencialment un escriptor no burgès, Cabré va voler mostrar com la seva filla, Aurora Bertrana, no només tampoc era burgesa sinó que tenia uns forts ideals progressistes i un gran interès social, i que a més d’haver estat compromesa políticament havia estat sobretot compromesa amb la llibertat de la dona. Feminista? Sense cap mena de dubte, malgrat que ella no se’n va considerar mai.

Aurora Bertrana, “escriptora viatgera” —en les seves novel·les deixa constància de les llargues estades a la Polinèsia francesa, al Marroc, a Ginebra...— i escriptora de dos extensos llibres de memòries —el primer volum fins al 1935, i el segon, fins al retorn a Catalunya després de l’exili—, en els quals es pot resseguir una trajectòria marcada per una enorme precarietat econòmica i per un seguit de privacions i dificultats, però plena de somnis. “Els somnis es paguen, també, però no amb moneda”, escriu.

Brillant articulista, narradora, memorialista, violoncel·lista —durant una època s’havia guanyat la vida tocant al Paral·lel—, Cabré no es va poder estar de descriure Aurora Bertrana com una dona polifacètica i “poc convencional”, com una dona heterodoxa “que la República ens va donar i que la dictadura ens va robar”.

Gemma Bartolí

 

Llegit 114 vegades Darrera modificació el Divendres, 12 maig 2017 10:06

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar

Articles dins la categoria: El meu clàssic