header

La Plaça del Diamant a l'escola Vila de Gràcia, per Joan Carles Navarro

El passat 5 d'abril vam llegir La plaça del Diamant amb els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Vila de Gràcia. Quan vam arribar, la Carme, responsable de la biblioteca del centre, ja havia preparat l'espai i ho tenia tot a punt per rebre els alumnes i començar la sessió d'immediat. Però l'inici d'una activitat grupal demana un escalfament previ, un anar guanyant la confiança i la complicitat necessàries per endinsar-nos plegats en la personalitat i l'univers literari de Mercè Rodoreda i de La plaça del Diamant. La primera part era fàcil: la biografia de Mercè Rodoreda no deixa indiferent ningú i alguns alumnes en recordaven els episodis més punyents, com el casament amb el seu oncle o l'exili a París i Ginebra. La segona part, però, demanava que els alumnes prenguessin una decisió sobre com volien entrar en la novel·la, una decisió important tenint en compte que La plaça del Diamant és una de les lectures prescriptives de Batxillerat.

I va ser arribats en aquest punt que vam rebre el millor regal que ens podien oferir. Perquè davant la disjuntiva d'escollir entre llegir-ne un recull de fragments –que els hauria permès passar per gairebé tota l'obra i assegurar l'aprovat de la selectivitat– o llegir-ne només el primers  capítols, això sí de dalt a baix, encara que no arribéssim gaire lluny en el coneixement de l'obra, van escollir aquesta segona opció. I cal felicitar-los! Per defugir la solució fàcil i còmode, pel respecte i compromís amb ells mateixos i vers la lectura, i per no tenir pressa a descobrir la Colometa, en Quimet, en Cintet, en Mateu, la mare d'en Quimet, l'Enriqueta... Un darrere l'altre van anar llegint els primers capítols, per grups, en veu alta. Després de cada intervenció obrien espai al debat, per opinar sobre l'estil i també sobre la mena de relació que tenen en Quimet i la Colometa, sobre el caràcter de l'un i de l'altra. I vam escoltar com parlaven d'enamorar-se, però també de maltractament i d'immaduresa, dels perills de la soledat i de la manca d'afecte, de l'acceptació o no dels costums de l'època, del respecte, d'ésser submís, del paper de la dona, de l'amistat... I vam tornar a constatar que llegir La plaça del Diamant és, segurament, de les tasques de foment de la lectura més agraïdes que hi pot haver, per com interpel·la els alumnes, per com els força a posicionar-se i donar veu a uns personatges literaris que per uns moments esdevenen reals, per fer possible, en definitiva, que la màgia de la literatura torni a les aules, en aquest cas a la biblioteca de l'Institut.

Uns dies després hem sabut que els alumnes han demanat a les professores seguir llegint La plaça del Diamant, i fer-ho a classe, en veu alta, tal com van fer amb nosaltres. Des d'aquí felicitar-los un cop més, i agrair a la Carme, i també a la Mercè i la Míriam, la confiança i la participació en l'activitat. Ha estat un plaer, esperem que seguiu gaudint de la lectura!

Joan Carles Navarro

Llegit 47 vegades