header

Les reflexions de Francesc Ten sobre el programa "En Veu Alta"

Reflexions de Lectures en Veu Alta.

Essent un dels lectors que des de fa tres temporades volto escoles fent el cicle Lectures en Veu Alta, em ve de gust fer una reflexió en veu no sé si alta però clara (i via fora!), que aquest país ha fet molt i no tot està per fer i s’ha de dir. Hi ha gent molta gent que cada dia treballen perquè el trasbals dels nens i nenes sigui menor que el que la crisi els imposa; parlo de mestres i educadors, que no només fan una gran feina d’integració i d’inclusió social sinó que, estrictament en l’àmbit lingüístic, són una peça fonamental perquè no tot sigui pitjor que el que alguns polítics (i no polítics voldrien).

Als centres educatius, l’ús del català no és viscut intrinsecament com un problema, està ple de nens amb pares d’origen ni català ni peninsular (com costa trobar els mots, a vegades) que gràcies a les escoles i als mestres i a l’educació coneixen el català, i això ho hem vist fent aquests periples per a les escoles incentivats per la ILC.

CaligramaL’altre dia a una escola gran d’una ciutat gran, de barri perifèric, un noi de pares gambians quan després de llegir el poema d’Apel·les Mestres, El ruc savi que jo exagero, vocalitzo, gesticulo i recito, els vaig preguntar amb quina altra paraula podíem dir ase (jo vaig pensar que la resposta fàcil era dir burro), ell, en Samu, clar i català i quedant-se en mi em va dir ase. Aquest nen té sinonímia en català per dir burro, ruc o ase. Va ser un detall petit, insignificant, però alliçonador. Aquest nen té un pares que van a les reunions, aquest nen és company d’altres catalans fills d’hondurenys, per exemple. La clau deu passar per cuidar i millorar el sistema i pel paper de les famílies, si el sistema va retornant a ratios més petites, millorarem, però en educació no tot són xifres, a vegades cal recular i tornar-hi i no voler anar com abans solíem per cingles i comes i pel silenci dels prats i en la ribera, i d’això les mestres de moltes escoles en saben molt, fan feina de formigueta (camí de sol - per les rutes amigues - unes formigues) perquè el sistema no només no peti o bolqui sinó que es fonamenti i es forgi.

 

Francesc Ten

 

Llegit 5113 vegades Darrera modificació el Dimarts, 15 juliol 2014 20:29