header

Lletres a les Aules: inciem un nou cicle d'En Veu Alta a l'Institut Flos i Calcat de Barcelona de la mà de Mireia Chalamanch i Joan Carles Navarro

El cafè de la Marina a l’Institut Flos i Calcat

El passat dilluns, 26 de gener, els alumnes de l’Institut Flos i Calcat de Barcelona van dur a terme la primera de les lectures (c)orals d’El cafè de la Marina previstes enguany.

Aquesta activitat, liderada per Mireia Chalamanch i Joan Carles Navarro, s’emmarca en el projecte “En veu alta” de la Institució de les Lletres Catalanes i permet apropar els alumnes a una de les lectures prescriptives del currículum de batxillerat, d’una manera diferent, amena i divertida.

La lectura va tenir lloc a la biblioteca de l’Institut on un grup de 24 alumnes va dedicar el matí de dilluns a redescobrir l’obra de Sagarra. La dinàmica va permetre que tots i cadascun d’ells llegís un o més dels personatges de l’obra, fins i tot els alumnes que d’entrada s’havien mostrat reticents a llegir dempeus i en veu alta, davant dels seus companys. Des de les 9h fins les 14h, la biblioteca va esdevenir un cafè imaginari, des del que vam anar coneixent els anhels, les pors i les ambicions de la Caterina, en Libori, en Luard o en Claudi; vam parlar dels seus sentiments, els prejudicis i l’actitud davant el que els va tocar viure;  vam traslladar-nos a la seva època per reflexionar sobre les condicions de vida i sobre les oportunitats que se’ls oferien; i vam tornar al 2015, per veure i pensar en les nostres condicions i oportunitats.

Val a dir que l’èxit de l’activitat,no hauria estat possible sense la implicació i les ganes dels alumnes del Flos i Calcat.En aquest sentit, cal destacar l’esforç  que elcafedelamarinavan fer –és tracta d’un grup majoritàriament immigranti amb el català com a llengua adquirida–, i l’interès i la satisfacció amb què llegien el personatge que els havia estat assignat: va ser enriquidor veure com els alumnes anaven sentint i reflectint la tensió viscuda pels personatges, com els donaven la intenció necessària, tot i la dificultat del català,  per transmetre els conflictes i les emocions que afloren al llarg de l’obra. Observant els moviments dels seus cossos, i les expressions de sorpresa o de rebuig, te n’adonaves que aquelles experiències d’aquells personatges tan llunyans, de cop i volta, els semblaven molt més properes que no es pensaven.

Al final del matí, gairebé sense adonar-nos-en,  havíem llegit l’obra íntegra, de cap a peus, i coneixíem El cafè de la Marina amb tots els ets i uts.D’aquell espai fred, en què 24 adolescents i 3 adults s’havien trobat a primera hora per treure’s les lleganyes i la son del damunt, havíem passat a un espai per llegir, escoltar, aprendre i compartir plegats. Un espai de complicitats, des del que combatre i desmentir que els adolescents d’avui no llegeixen o no saben llegir.

La bona sintonia del grup i el compromís i respecte que van mostrar en tot moment, vers l’activitat i  vers les habilitats lectores dels companys, posen de manifest la bona feina feta a l’Institut. No volem acabar sense esmentar l’entusiasme de la Montserrat Colomer, professora de català, –vam constatar que els alumnes havien fet una molt bona primera lectura d’El Cafè de la Marina– i la seva il·lusió al’hora de proposar-los noves activitats que els allunyin, per uns moments, de la rutina diària i els siguin útils en la seva formació. 

 

Joan Carles Navarro

Llegit 1300 vegades Darrera modificació el Dijous, 12 febrer 2015 11:46