header

En veu alta: "El cafè de la Marina" a l'EOI de Sabadell

“El cafè de la Marina” a l’Escola Oficial d’Idiomes de Sabadell

Proposar una dinàmica de lectura, a les 15.30 h d’una solellada tarda de divendres que anunciava primavera, és força agosarat. Fer-la en una escola d’idiomes, quan l’obra proposada figura entre les lectures prescriptives de batxillerat, i amb un grup de lectors heterogeni, per edat i provinences, encara ho és més. De vegades, però, la gosadia té premi, tal com va succeir el passat 6 de març, en què vam gaudir d’una magnífica lectura d’El Cafè de la Marina a l’Escola Oficial d’Idiomes de Sabadell.

Segurament, aquesta va resultar la lectura més diferent de totes les que farem en aquest curs 2014-2015, per l’emplaçament i pel grup de lectors que vam reunir. En Jaume Macià, responsable de català de l’esmentada escola, havia engrescat els alumnes del nivell C2 a participar en la lectura. A més, com que el grup no era prou nombrós –a l’obra hi ha 19 personatges– va convidar a participarun grup d’alumnes de primer de batxillerat. La proposta no podia ser més encertada: a la curiositat i les ganesdels alumnes de catalàs’hi van afegir la motivació i l’espontaneïtat dels estudiants de batxillerat. El resultat d’aquesta mescla va suposar una lectura àgil, però alhora intensa i divertida.La diferència d’edat i condició entre uns i altres –els alumnes de català superaven tots la quarantena–, va fondre’s només començar la tarda i lluny de representar cap parany va resultar l’additament ideal per enriquir i fer créixer l’obra fins a obsequiar-nos amb una lectura plena de picades d’ullet i complicitat, que uns i altres van mantenir fins i tot en les pauses, durant els entreactes.

Però, si pensàvem que amb la lectura havíem tocat sostre, el millor estava encara per arribar. Com és habitual, en finalitzar l’acte 3er i últim, vam encetar el debat per mirar de copsar el significat d’El Cafè de la Marina i donar veu a les diverses interpretacions que en puguin fer els participants en la lectura. Va ser en aquest moment que la diversitat, ara en forma de reflexions, valors i sentiments, va mostrar-se en tota la seva riquesa. Va resultaralliçonador veure el respecte i l’atenció amb què parlaven i s’escoltaven uns i altres; com es reconeixien en la figura de pares i fills, d’adults i adolescents, d’homes i dones; com assumien o lluitaven contra el rol que els toca interpretar en la societat, per edat i experiència; veure com la maduresa dels adolescents i la il·lusió dels adults trencava algun dels molts prejudicis que acompanyen les generacions, tinguin l’edat que tinguin. En definitiva, un debat gratificant que va acabar passades les 20h del vespre, quan a l’escola començaven a tancar els llums. D’aquella tarda assolellada de divendres, en què vam compartir gairebé cinc hores de lectura i conversa, vam sortir-ne tots molt més plens, carregats amb les veus, les emocions i les opinions dels personatges i lectors, una càrrega, d’altra banda, gens feixuga de portar.

No podem acabar sense agrair la confiança i la col·laboració d’en Jaume Macià, que a més d’interpretar un Mussiú Bernat memorable, va tenir cura de tots els detalls –fins i tot la projecció de la imatge d’un cafè sobre una de les parets de l’aula– i va fer tot el possible perquè la lectura és pogués dur a terme.

 

Crònica de Joan Carles Navarro

Llegit 1277 vegades Darrera modificació el Dilluns, 16 març 2015 11:09