header

Dimarts, 13 octubre 2015 23:04

Mireia Vidal-Conte: ""Com elles" són textos de primeríssima qualitat. És nivell Champions". Festival nacional de poesia

Escrit per 

Parlem amb Mireia Vidal-Conte, la responsable de la selecció dels poemes de l'espectacle "Com elles", poesia escènica. Una antologia de les millors poetes internacionals des de principis del segle XX. L'espectacle es podrà veure divendres 16 d'octubre, a les 19.30 h, a la Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona, en el marc del Festival nacional de poesia a Sant Cugat.

“Com elles” dóna veu a poetes internacionals nascudes al segle XX. Sylvia Plath, Adrienne Rich, May Sarton, Anne Sexton, Wisława Szymborska, Maria Mercè Marçal, Felícia FusterDe fet, aquest espectacle neix d’una antologia de grans poetes que has fet i que publicarà Lleonard Muntaner. Per què has escollit aquestes i no unes altres? Com vas fer la tria?

La tria és fruit de 15 anys de constants lectures. També de l’atzar i, després, de la recerca que ha fet que m’interessi prioritàriament per la poesia com a artefacte artístic, propi i aliè. I la tria la formen aquestes escriptores i no unes altres (perquè, òbviament, aquí apareixen les que han passat el meu filtre), perquè he basat el meu criteri en el purament literari. Cap altra premissa que la qualitat dels seus textos amb, això sí, la pinça cronològica del segle XX.

Creus que amb el format teatral has aconseguit arribar a més gent, que no pas amb la poesia impresa?

La tria d’aquest format va ser per una qüestió de “pressa” (endegar una empresa editorial d’aquesta mena és llarg i, a voltes, incert) per donar a conèixer l’antologia i també la casualitat de trobar-me en el moment oportú amb tres persones adients per afrontar amb mi el projecte: Sebastià Portell, Odile Arqué i Marc Romera. Els dec molt. També, per la importància que crec que pot tenir la difusió oral d’aquestes poetes, passades pel sedàs d’uns rapsodes (en escena, el lector i les veus de les poetes) que saben dir la poesia com crec que s’ha de dir.

Un cop feta la selecció, tampoc sabia fins a quin punt una editorial podia estar interessada en una antologia d’aquest tipus, en català (bilingüe), sobretot per un tema de drets, ja que hi apareixen poetes de tot l’abast de la poesia occidental, moltes primeres veus als seus països d’origen. Així, vaig poder avançar un any i mig el fet de mostrar la feina, ja que vam estrenar l’espectacle a Barcelona (espai La Seca) el maig del 2014 i, si tot va bé, l’antologia sortirà publicada el proper mes de desembre (2015).

La poesia, per tant, millor sentida o llegida?

No crec que s’hagi de fer una tria. Hi ha un moment per cada cosa. Depèn de com sigui dita, millor, sens dubte, llegida.

I, tot i que estigui ben dita, llegida sempre se la pot fer més seva el lector, quan consideri. En canvi, és cert que hi ha persones que “només” entren en la poesia a través del seu descobriment oral: d’acord, benvingudes. Una de les grandeses de la poesia és també aquesta: ens ofereix diverses portes d’entrada.

Quines sensacions busca crear, “Com elles”, a l’espectador/a?

El descobriment de grans textos, sovint desconeguts, de poetes que acostumaven a quedar relegades a una “segona” o “tercera” divisió o, simplement, quedaven invisibles en nombroses antologies anteriors, només per dir-se Olga o Chantal, en comptes de James o Francesc. L’escriptora escrivia en un moment d’entreteniment, en comptes de, per exemple, fer ganxet; l’escriptor en un moment solemne, i important: i no. Bé, matiso, algunes també s’entretenien, amb tot el dret del món: també, com ells.

Intentem aconseguir que l’espectador/ lector rebi en ple rostre l’impacte poètic d’una poesia monumental.

“M’interessa mostrar unes poetes que em semblen sorprenentment massa desconegudes”, dius. És “Com elles” una forma de fer justícia?

És una forma de treure pols. De mostrar. Justícia (literària, que no “feminista”) seria si no en faltés cap i encara em falten moltes poetes per llegir i per “filtrar”: segur. Escriptores que encara desconec o bé que he descobert un cop tancada l’antologia.

Explica-li a una persona que no acostuma a llegir poesia i a una que sí que en llegeix habitualment, per què haurien de veure l’espectacle “Com elles”.

Si no llegeix poesia, és una bona manera d’entrar-hi per una gran porta. Textos de primeríssima qualitat. És nivell Champions. I tres persones dalt de l’escenari, excel·lentment dirigides, que saben dir-los.

Si llegeix poesia, dependrà de “quin tipus de poesia” llegeixi. Hi ha tele brossa; i hi ha poesia brossa. Com tot. Veus cinema, quin cinema? T’agrada la pintura, quin estil? Aquesta és una poesia high level, sense fissures, que ens ensenya moltes coses a tots els que llegim i pretenem escriure poesia. És possible que el lector habitual de poesia, descobreixi nous noms que el fascinaran.

 

Més informació del Festival nacional de poesia, aquí.

Llegit 1405 vegades Darrera modificació el Divendres, 30 octubre 2015 10:50

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar