header

Dijous, 21 maig 2015 08:00

La Institució de les Lletres Catalanes proposa tornar a pensar la figura d’Eugeni d’Ors amb un llibre i una jornada d’estudi el proper 28 de maig

Publicat per 

Aquest mes de maig la Institució de les Lletres Catalanes publica el llibre Eugeni d’Ors. Potència i resistència, un volum editat per Xavier Pla amb més de trenta textos d’estudi dedicats a la figura de l’escriptor i la seva obra.

Amb motiu de la publicació, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut d’Estudis Catalans han preparat una jornada d’estudi dedicada a Ors que es farà el dijous 28 de maig a la seu de l’IEC.

Després de la commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya el 2014 i del centenari de la creació de la xarxa de Biblioteques el 2015, és un bon moment per rellegir Eugeni d’Ors, un personatge clau dins de la Mancomunitat, la política cultural de l’època i i ideòleg de la xarxa de Biblioteques.

Eugeni d’Ors

Eugeni d’Ors (1881-1954) va ser l’intel·lectual més influent de la Catalunya de les tres primeres dècades del segle XX. Com tants escriptors de l’Europa de la seva època, just abans de la primera Guerra Mundial, Ors va jugar a fons la lògica de la «invenció de l’intel·lectual», va descartar l’«art per l’art» i va decidir deixar de ser un simple espectador ciutadà, incapaç de sentir-se deutor o solidari de la societat que l’acollia. Ni Maragall, ni tampoc Alomar, Casellas, Pijoan, Brossa, Coromines o Rovira i Virgili no van arribar ni tan sols a entreveure el desplaçament de rols en l’esfera literària catalana que això, significava. El jove Ors, desdoblat en Xènius, col·laborava regularment a les pàgines del diari La Veu de Catalunya publicant el «Glosari», una columna periodística, gairebé diària, que lentament es va anar configurant com el seu magne autoretrat intel·lectual i que va arribar a conformar el veritable dietari de tota una generació d’artistes i escriptors de la Catalunya del primer terç de segle XX. Cada glosa havia de ser com clavar una «agulla d’inquietud», unes finíssimes agulles intel·lectuals dirigides als seus lectors, per pocs que fossin, perquè Ors estava convençut de l’eficàcia de les minories per dominar les majories. La gran versatilitat genèrica, temàtica i estilística dels seus articles, en què apareixen combinades les seves innombrables lectures i les referències a la política europea o nord-americana del moment amb converses de cafè, anècdotes ciutadanes, consells útils per a la vida pràctica o reflexions sobre l’art de viatjar, converteixen el Glosari en l’esforç culturalitzador i desprovincialitzador més ambiciós de la cultura catalana de principis del segle XX.

Aquell escriptor i periodista català que vivia amb passió desenfrenada la seva carrera de veritable intel·lectual europeu podia perfectament haver anhelat un prometedor futur com a filòsof, com a psicòleg o com a pedagog, però també com a novel·lista, com a periodista, com a crític d’art o, fins i tot, com a polític. Però, acceptant la dispersió, rebutjant l’especialització, des de les pàgines de diaris i revistes i buscant les complicitats dels lectors, Ors va preferir sempre fer parlar el temps, recollir «les palpitacions dels temps». Compromès amb el bàndol franquista, ideòleg també del falangisme espanyol, va intentar, sense aconseguir-ho, convertir-se en l’intel·lectual orgànic de la dictadura. Escriptor en tres llengües (català, castellà i francès), admirat per grans noms de la cultura occidental, de Fernando Pessoa a Mircea Eliade, de Leo Spitzer a Jorge Santayana, Ors va retornar els seus últims anys a Catalunya, instal·lat a l’ermita de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú, passant el relleu a joves intel·lectuals i artistes com Antoni Tàpies o Oriol Bohigas, però quedant ja relegat al paper d’assagista i de teòric de la cultura.

 

Llibre Eugeni d’Ors. Potència i resistència

COBERTA baixaL’edició del llibre és a cura del Xavier Pla (Girona, 1966), professor de la Universitat de Girona, crític literari i especialista Eugeni d'Ors. El llibre, de 240 pàgines, inclou més d’una trentena de textos de tesi d’autors de diferents àmbits com Joan-Ramon Resina, Josep Murgades, Oriol Pi de Cabanyes, Mary Ann Newman, Jordi Gràcia o José-Carlos Mainer, amb la voluntat de donar una visió polièdrica de la trajectòria intel·lectual d’Eugeni d’Ors, des de diferents vessants i vinculacions polítiques, estètiques i intel·lectuals.

El llibre es completa amb dos blocs il·lustrats amb més d’un centenar d’imatges, moltes d’elles inèdites, procedents en part del fons Eugeni d’Ors de l’Arxiu Nacional de Catalunya.  La selecció imatges són fruit d’una llarga feina de documentació i recerca, s’ha fet una selecció a partir d’un gran gruix de material inèdit, molts d’ells sorprenents, a través del qual es pot seguir l’evolució vital d’Eugeni d’Ors, el desenvolupament de la defenestració d’Eugeni d’Ors seguint els documents oficials de la Mancomunitat o veure la gran quantitat de correspondència que Ors va intercanviar amb personalitats tan diferents i importants del S. XX com Joan Salvat-Papaseit, Andreu Nin, Francesc Pujols, Ramón Gómez de la Serna, Paul Landsberg, Valery Larbaud, Mircea Eliade o  Salvador Dalí.

Eugeni d’Ors és una figura complexa, amb llums i ombres, el llibre subratlla aquesta dualitat del personatge (catalanista/falangista, clàssic/barroc, romàntic/antiromàntic, personatge antipàtic i adorat alhora...) i pretén fer-ne una relectura sense els condicionants previs que l’han mantingut tan de temps com un autor en el purgatori. Com cita Xavier Pla en el seu text introductori: «Joan Fuster va recordar encertadament que de cap manera “admirar” un autor significa “identificar-se” amb la seva posició vital, la seva actitud ideològica o el seu ideari estètic».

 

  

Jornada

El dijous 28 de maig es realitzarà la jornada Eugeni d’Ors. Potència i resistència a l’IEC (C. Carme, 47, Barcelona). La jornada es planteja en tres taules rodones i una xerrada. Els participants són alguns dels autors que conformen el llibre i s’ha fet una proposta de temes amb la voluntat de tractar punts claus de la trajectòria vital i de la creació literària.

programa

10.00 h.
Obertura institucional
Ferran Mascarell (HC Cultura)
Joandomènec Ros (president de l'IEC)
Laura Borràs (Directora de la ILC)
Xavier Pla (Universitat de Girona)

10.30-12 h.
Catalansimes, falangismes i altres ismes
Josep Murgades, Maximiliano Fuentes
Moderador: Xavier Pla

12-12:30 h. Pausa-cafè

12.30-14:00 h.
Identitats, miralls, màscares
Maria Rosell, Teresa Costa-Gramunt, Joaquim Sala-Sanahuja
Moderadora: Laura Borràs

16.00-17:30 h.
Les Oceànides: Teresa, Gualba, Lídia
Josep Playà, Raül Garrigasait i Cristina Masanés
Moderador: Xavier Pla

Projecció d'un selecció de fragments d'entrevistes sobre Eugeni d’Ors a Oriol Bohigas, Conxita Soler, Arnau Puig, Jaume Ferran, Oriol Pi de Cabanyes, Norbert Bilbeny i Jaume Vallcorba  

18 h. Clausura
L’últim Ors a Catalunya
Oriol Pi de Cabanyes

Als assistents a la jornada completa se’ls obsequiarà amb el llibre.

Cal inscripció prèvia al t. 933 162 745 o al correu Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Llegit 2762 vegades Darrera modificació el Divendres, 05 juny 2015 13:20

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar