header

Dilluns, 02 novembre 2015 13:17

Nova tertúlia al "Llegim i piulem" sobre "Meravelles descrites"

Escrit per 

Des de @llegimipiulem es fa aquest mes de novembre una nova tertúlia literària. Aquesta vegada al voltant de Meravelles descrites, per frare Jordà de Catalunya. Crònica catalana de l’Índia de fa set-cents anys, editat i traduït per Jordi Joan Baños (@jojo_tutu), i publicat per Angle Editorial (@AngleEditorial). 

Des de 2010 compartim, dins de la xarxa social Twitter, la lectura d’obres de literatura catalana, si bé actualment el ritme de les tertúlies no és tan trepidant com a l’inici, ens mena, igualment, a descobrir-ne les veus més noves i a (re)visitar-ne les clàssiques. A @llegimipiulem vam començar el 2015 amb la voluntat de contemplar meravelles i de meravellar-nos. Ho vam fer amb la poesia d’Ovidi Montllor i la de Guillem d’Efak i, ara, nodrim aquest desig admiratiu amb una nova tertúlia: Meravelles descrites, per frare Jordà de Catalunya. Crònica catalana de l’Índia de fa set-cents anys.

Entre Sicília i Calàbria, al mar, hi ha una meravella: a una banda el mar ascendeix corrent i a l’altra banda descendeix cap a l’illa, veloç, com un riu, i de resultes d’això enmig fa un remolí extraordinari, que absorbeix naus de qualsevol magnitud, si hi cauen. I diuen que al fons de la mar hi ha un abís horrible, d’on raja un aigua tan meravellosament fosca que ni els peixos no gosen apropar-s’hi. La meravella -les mirabilia- és tot allò que sobta i és digne d’ésser (ad)mirat i que, per tant, interroga qui l’observa; s’associa al viatge i al descobriment, als fets inexplicables i fantàstics, a l’aventura; però també, a la pregunta i a la consideració intel·lectual del món i de l’ésser humà.

En el cas de les Meravelles descrites, som davant del compendi que en fa el frare dominic Jordanus Catalanus, això és, Jordà Català o Jordà de Catalunya, en una crònica del seu viatge missioner per l’Índia del segle XIV, una relació que devia ser un informe confidencial per a certes autoritats eclesiàtiques catòliques de l’època, segons  explica Jordi Joan Baños en el seu estudi introductori. Malgrat que el text que se’n conserva és llatí, tot apunta, com també fa palès Jordi Joan Baños, que es tracta d’una obra probablement dictada en català o que, si, en canvi, hagués estat escrita originàriament en llatí, aquest és un llatí ple d’interferències lèxiques i gramaticals del català.

Aquest pròleg de l’editor i traductor de l’obra de Jordà de Catalunya, Jordi Joan Baños, és en si mateix una vertadera meravella: ric, ple d’història i de connexions literàries i culturals,  ens duu a admirar-nos del passat i a fer-nos-hi tot de preguntes sobre aquell i les relacions amb el present, i a gaudir am més intensitat les mirabilia de frare Jordà. Per tot plegat, us convidem a llegir i comentar amb nosaltres aquesta joia gairebé ignorada, que Jordi Joan Baños, contra les tesis francesa o italiana, resitua dins de la tradició catalana, la qual publicava Angle Editorial el novembre de 2014, significativament, dins de la col·lecció El far, tresors de la literatura en petit format.

Animeu-vos-hi! Us esperem a Twitter, hi piularem des de la primera setmana de novembre amb l’etiqueta #MeravellesD, amb la qual també vosaltres podreu compartir la vostra lectura d’aquestes Meravelles descrites, per frare Jordà de Catalunya. Crònica catalana de l’Índia de fa set-cents anys. Despleguem, doncs, el mapa i el resseguim amb els ulls, els dits i el cursor!

Llegit 1120 vegades Darrera modificació el Divendres, 27 novembre 2015 12:41

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar