header

El blog de la Institució

Dilluns, 21 desembre 2015 10:09

Joan Benesiu parla a Sant Gregori sobre Gegants de gel

Joan Benesiu va ser divendres 18 de desembre a la Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori per parlar de Gegants de gel. L’escriptor va viatjar des de Cocentaina per atendre una vintena de lectors que van assistir a la trobada. Gegants de gel va obtenir el premi Llibreter 2015 després d’un periple editorial que va començar amb l’autoedició i va acabar en el catàleg de Periscopi de la mà d’Aniol Rafel. Benesiu ens va explicar aquest periple, com diferents editorials li van rebutjar el manuscrit i com, a partir d’una crítica de Manel Baixauli publicada al diari El País elogiant la novel·la, diferents editors es van posar en contacte amb ell per editar-la. A partir de la seva publicació la crítica ha estat unànime. Des del Gremi de Llibreters que el va considerar el millor llibre publicat en català l’any 2015, fins a Vicenç Pagès, que l’equipara a Foster Wallace o Jordi Carrion que el compara amb Sebald, tothom ha coincidit en què Gegants de gel és una gran novel·la. Benesiu, pseudònim de Josep Martínez Sanchis, és un autor discret però contundent que va entusiasmar els lectors. La tertúilia va ser fluïda i l’autor va contestar totes les preguntes, de contingut i de forma, que els lectors li van plantejar: perquè la novel·la està situada tan lluny, perquè hi ha tantes referències històriques i literàries, perquè els personatges són tan tristos, perquè el narrador ha d'inventar la seva història. Dins la novel·la Benesiu construeix una mena de biografia lectora que ens porta d'un text a un altre fent un recorregut per les obres que han portat a aquest professors de filosofia a escriure Gegants de gel. Situa la seva história a Ushuaia perquè "volia fugir de localismes i volia construir personatges universals", va explicar. "De la mateixa manera que li vam canviar el títol a la novel·la".

Els passejants de l'illa de Xàtiva

Benesiu havia titulat la seva novel·la: Els passejants de l'illa de Xàtiva en referència al primer nom que va tenir l'illa principal de la Terra del foc posat el 1602 per Idefons Ramírez Arellano, natural de Xàtiva, en homenatge a la seva ciutat natal. Més endavant aquest nom va ser substituït per Illa gran de la Terra del foc quan la ciutat de Xàtiva va ser severament castigada per Felip V arran del seu posicionament a favor de la causa maulet. La principal represàlia fou l'intent d'eliminar la ciutat i esborrar-ne tota la memòria. D'aquí la substitució del nom d'aquesta illa austral. Els cinc personatges que viatgen fins a la fi del món també pretenen recuperar una part de la seva memòria que els ajudi a saber qui són i on van. Vam transitar per les fronteres dels personatges però també per les pròpies. Vam reflexionar sobre les fugides i sobre com narrem les històries. Què expliquem i què amaguem. Què recordem i què inventem. Quin són els mecanismes de la ficció. Gegants de gel, apart de ser una reflexió al voltant de la naturalesa humana i la necessitat d’explicar-nos també és una lectura particular de la història que ens és comuna. Ens vam reunir al voltant d’una taula a la Biblioteca de Sant Gregori i, igual que al Katowice de Ushuaia, la proximitat del Nadal i del cap d’Any ens va convidar a la reflexió.

Llegit 778 vegades Darrera modificació el Dilluns, 11 gener 2016 13:19

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar