header

El blog de la Institució

Divendres, 10 febrer 2017 12:56

Una vetllada a l’Arxiu Joan Maragall, crònica d'Elisabet Armengol per al Núvol

La revista Haidé. Estudis maragallians és una publicació acadèmica digital de lliure accés entorn del poeta i la seva obra, i una plataforma per proposar reflexions, anàlisis i punts de vista sobre diverses activitats culturals, literàries i artístiques que van caracteritzar les dècades a cavall dels segles XIX i XX. El passat dimecres 2 de febrer va presentar-se el seu darrer número a l’Arxiu Joan Maragall. L’Elisabet Armengol ha fet aquesta crònica de l’acte.

Arribem puntuals a les set de la tarda a l’Arxiu Maragall, on ja s’aplega la gent per assistir a la presentació del número 5 de la Revista Haidé d’estudis maragallians, editat per la Biblioteca de Catalunya i publicat a finals de l’any passat. Entrem a la sala menjador, una de les dependències de la casa on el poeta de la paraula viva va passar els últims dotze anys de la seva vida; plena de quadres, llibres i mobles antics que de seguida conviden a deixar-se transportar en el temps.

Eugènia Serra (directora de la Biblioteca de Catalunya) va ser l’encarregada de presentar i moderar l’acte. Va destacar, d’entrada, la qualitat de la revista i la bona recepció de l’anterior número, tot apel·lant a l’elevat nombre de visites rebudes. A continuació, Xavier Montoliu –en representació a la Institució de les Lletres catalanes– va fer entrega del Tercer Premi Haidé a Gemma Bartolí Masons (exestudiant del grau de Filologia catalana de la Universitat de Barcelona) pel seu treball de final de carrera titulat El gran teatre del Liceu en la ficció literària del vuit-cents, dirigit per Josep Maria Domingo i Glòria Casals. Aquest guardó (convocat per l’Arxiu Joan Maragall de la Biblioteca de Catalunya amb el patrocini de la Institució de les Lletres Catalanes) distingeix el millor treball de Grau sobre l’obra i la figura de Joan Maragall i/o la producció literària i artística del seu període.

Al seu torn, Francesco Ardolino (director de la revista juntament amb Esther Vilar) va remarcar, en primer lloc, el model d’indexació del qual actualment ja disposa la publicació. En segon lloc, va presentar els continguts d’aquest nou número, en el qual l’exegesi maragalliana continua sent predominant. També va fer al·lusió als dos articles principals de la «Vària»: un primer que ressegueix, de la mà de l’estudiosa Sarah Jammes (Universitat de París III), les petjades de l’escriptor a les planes de Pèl i Ploma, i un segon sobre la presència del Comte Arnau de Maragall a la poesia de Joan Brossa, d’Héctor Mellinas (Universitat de Barcelona). Ardolino va destacar també l’esplèndid projecte global de música “Com sona l’ESO”, l’òpera M1S1Mrealitzada pels alumnes (i professors) d’ESO del País Valencià, que conclou amb una versió cantada de l’“Excèlsior”.

Pel que fa a l’apartat «Casa Museu», en aquest número Dolça Tormo(Biblioteca de Catalunya) ens parla de la seva visita a la Casa Museu de Frederic Mistral que es troba al centre del poble de Maillane.

En darrer lloc, Lluís Quintana (professor de la Universitat Autònoma) va aprofundir en els continguts de la secció monogràfica de la revista. El nou número s’obre amb un pròleg de Francesco Ardolino, seguit del «Dossier» central, enguany dedicat a “Maragall i el poder” (un tema que per la seva extensió i complexitat, continuarà a les pàgines del proper número), que s’aborda des de tres òptiques diferents: l’Església, el catalanisme i el periodisme. Així, doncs, amb la contribució “Maragall i el poder eclesiàstic”,Ignasi Morera estudia els contactes i, pel que sembla, també les desavinences, que el poeta va tenir amb l’àmbit eclesiàstic; d’una banda, a través de la figura dels capellans que es movien en l’entorn de les famílies de l’època, de l’altra, des dels tractes que va tenir amb la jerarquia, com és el cas del bisbe Torres i Bages. Margarida Casacuberta, a “Maragall i la construcció literària del mite de l’Empordà”, se centra en la participació que va tenir l’autor (a través de poemes i articles) en la creació del mite de l’Empordà dins de la campanya “Catalunya endins” de Prat de la Riba, per tal de promoure l’extensió del catalanisme fora del territori urbà. Finalment, Lluís Quintana, en l’article “Apunts sobre la influència de Joan Mañé y Flaquer en l’obra de Joan Maragall”, fa una anàlisi de les línies polítiques i estètiques en què es movia Mañé (director del “Brusi”, és a dir, el Diario de Barcelona) per entendre l’evolució de Maragall en la feina periodística, com també la fascinació que va exercir Mañé en el jove poeta, tot i la distància política que sempre va caracteritzar la seva relació.

Per acabar, i com a cloenda de l’acte, el poeta Jaume Coll Mariné va fer un magnífic recital de poemes. Cal destacar la peça “Haidé mira el mar, al capvespre, i sent com li canta” (publicada en aquest número de la revista), una creació lírica escrita a partir del personatge d’Haidé en un context no maragallià.

Haidé. Estudis maragallians és una revista acadèmica editada per la Biblioteca de Catalunya, que va néixer l’any 2011 durant la celebració de l’Any Joan Maragall.

Llegit 327 vegades

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar