header

El blog de la Institució

Dilluns, 27 febrer 2017 09:38

Conferència de Laura Borràs als alumnes de l'Institut Torrent dels Aolus de Rubí

Dimecres, 22 de febrer a les 11:30, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Laura Borràs, va impartir la conferència Llegir, avui. És possible? És necessari? als alumnes de l’Institut Torrent dels Alous, de Rubí.

Una vuitentena d’alumnes expectants esperaven a la sala d’actes de l’Arts Santa Mònica.

A la taula dels conferenciants Rocío Àvila, professora de Llengua i Literatura i Coordinadora de Llengua, Interculturalitat i Cohesió del centre va presentar la directora de la Institució, que tot seguit va prendre la paraula.

Borràs va anunciar que no parlaria de les bondats de llegir sinó del “fet de llegir” en el sentit ampli del terme, perquè llegir avui en dia, va explicar, no només se circumscriu als llibres sinó que esdevé un exercici que tots fem constantment i que es basa en la cerca d’un significat -aspirem a entendre allò que llegim- i que ens ajuda a afinar el sentit crític, fonamental per sobreviure en la nostra vida “súper” “multi” “inter” “hiper” connectada.

Laura Borràs va desplegar el seu discurs a partir d’un conjunt de textos de naturalesa molt diversa (imatges, vídeos, infografies, etc) a través dels quals va exemplificar la transformació que al llarg del temps ha patit el concepte “llegir”, molt lligada a l’evolució constant dels diversos suports en què s’ha produït el “fet de llegir”.

Segons Borràs, cada canvi, cada novetat, ha suposat  un desafiament i, tot sovint, un enfrontament de vegades violent entre els diversos suports (rotlle, còdex, llibre, kindle)

conflaura

Les irrupcions de les novetats tecnològiques han anat moltes vegades associades a una idea de substitució segons la qual la novetat implica la desaparició de tot l’anterior, va dir Borràs. Vivim immersos en profecies sobre finals i, a tall d’exemple, va citar Thomas Edison que al 1913 va augurar l’obsolescència dels llibres amb l’aparició del cinema. Veiem que això no sempre és així, apuntava Borràs, actualment tenim pel·lícules i llibres.

Per a Laura Borràs les transformacions tecnològiques canvien la nostra manera d’habitar el món i impliquen la desaparició de tot allò que no sap adaptar-se als nous temps i les noves necessitats. Com a exemple va mostrar una web amb un reguitzell d’oficis desapareguts. Els nois i noies van reaccionar amb  expressions de sorpresa i incredulitat davant d’oficis com el de les operadores de telefonia o el de fanaler.

El pas del cinema mut (en què l’acció s’explica a través del text i d’imatges) al cinema sonor va ser un altre dels exemples emprats per Borràs per tal d’il·lustrar com el canvi de format suposa tota una transformació i canvi de paradigma. Tota una generació d’actors no van saber reciclar-se i adaptar-se als canvis que suposava el cinema sonor, va dir Borràs davant la incredulitat dels joves que no podien imaginar un cinema sense paraules, i va citar fragments de la pel·lícula Sunset Boulevard en què la protagonista Gloria Swanson interpreta una actriu de Hollywood de cinema mut (Norma Desmon) que ha quedat apartada perquè no sap interpretar parlant.

Si llegir ha sofert canvis en el passat, la revolució que ha suposat la irrupció d’internet i -sobretot  de les xarxes socials amb només deu anys d’existència- produeix encara més vertigen. Borràs va il·lustrar aquests canvis a través de diversos documents; imatges (per exemple, de l’evolució d’un escriptori des dels anys 80 fins a l’actualitat en què objectes com el fax, la màquina d’escriure, el calendari, l’agenda, la calculadora, les tisores han estat substituïts per un ordinador), vídeos (d’un sopar de Nadal en què tots els comensals fan ús de les xarxes com a exemple de la completa integració dels dispositius mòbils i les diverses aplicacions en la vida quotidiana) i infografies (entre d’altres, la d’una sèrie d’accions com escolar música, mirar una pel·lícula o llegir un diari que fa uns anys implicaven un objecte determinat i un espai físic i que actualment es redueixen a un ordinador i uns cascs). 

Borràs va abordar els conflictes, dubtes i contradiccions que plategen la convivència amb les xarxes; va parlar de conceptes com la “infoxicació “ (intoxicació informativa), de la incapacitat de digerir tot l’allau informatiu que ens arriba i va aportar diversos punts de vista a favor i en contra de les xarxes socials, i va presentar motius per a la reflexió, com ara una piulada de Jill Walder que confrontava una escena actual i una del passat: en la primera, un grup de gent esperava en una andana amb la mirada fixa als respectius dispositius mòbils, en la segona, un grup de gent feia exactament el mateix, però llegint un diari i es preguntava “Estem segurs que són les xarxes socials les que ens fan antisocials?”

140420 hartita-me-tienes chema-blanco-ledesma 1

trenTambé va fer un recorregut per totes les denominacions que han sorgit a partir dels estudis de les noves generacions digitals (Net generation, Millenials, Digital Immigrants, etc) i les diverses maneres de llegir el món i interpretar-lo que implica pertànyer a aquestes.

Malgrat totes les transformacions i canvis exposats, Borràs va assenyalar un element permanent i immutable: la paraula. Al començament de tot va ser la paraula, va dir citant el Gènesi, que ha travessat diversos estadis des de l’oralitat i s’ha projectat en diversos suports (l’escriptura, la impremta i actualment internet), però sempre és a partir de la paraula que es creen les històries. I si bé és possible narrar a través d’imatges, sense paraules, el poder de la paraula és infinitament superior perquè commou, és a dir, mou dins nostre alguna cosa. I aquest és l’efecte que, segons Borràs, provoca la literatura.

Borràs va il·lustrar aquestes idees a través d’una peça de dansa digital i un curtmetratge que parlava sobre la capacitat transformadora de la paraula. Va posar exemples de literatura digital, de les diferents possibilitats que ofereixen els nous formats, des dels més senzills, com els blogs  fins a d’altres més elaborats. Va explicar com aquests nous formats representen una reformulació dels rols tradicionals; del “creador” com a amo absolut de la seva obra, i del “lector” com a simple receptor, a partir d’una anècdota del blog de l’escriptor Hernán Cacciari en què els límits entre ficció i realitat es confonen fins al punt de plantejar un interrogant sobre qui és realment l’autor/creador i el lector/receptor de l’obra. També va mostrar com, de vegades, un determinat suport pot ajudar a transmetre millor el contingut del mateix missatge a través del videolit que Beth Fulton va fer a partir del poema de Todd Alcott “Look at me” en què l’autor ens parla de la capacitat noquejadora de la televisió.

Vivim en una època de mediamorfosi, va dir Borràs, és a dir, l’activitat és la mateixa (el fet de llegir) però es projecta en suports molt diferents. Hem passat del paradigma oral a l’escrit, del text i de la relació entre textos a una explosió textual, del lineal al transmedia en què tot passa d’una manera simultània. Tot continua d’altres maneres, repensant-se i reformulant-se. Per il·lustrar-ho va projectar diversos vídeos, entre d’altres, la història del Nadal explicada a partir de les xarxes socials i internet, Nadal 2.0.

Per a Borràs llegir és allò que fem cada dia  a través de diversos dispositius per ser capaços d’entendre el nostre entorn. La intel·ligència és la capacitat d’adaptar-se al canvi. I el nostre és un temps de canvis -va sentenciar- per aquest motiu no hem de deixar mai d’aprendre a llegir perquè sempre hi haurà formats diferents però l’acte de llegir seguirà sent el mateix i la literatura sempre tindrà coses per comunicar-nos.

Per acabar Borràs va posar un documental que Martin Scorsese va fer com a discurs de graduació a la universitat, després d’una llarga i prestigiosa carrera com a director de cinema, per considerar-la una lliçó de vida:  “cada pas és un primer pas, cada frenada brusca és una prova, cada escena és un lliçó i cada filmació que fem és una escola, estem aprenent, deixeu que l’aprenentatge continuï”

I va reblar: aprendre és el mecanisme d’estar sempre obert a comprendre noves coses, per això només cal estar en vigília i tenir la capacitat de desxifrar, que és el que ens dóna la lectura. Per aquest motiu llegir és l’operació que a llarg termini més garanties d’èxit us oferirà en un futur, i el futur és vostre.

L’acte va acabar amb una ovació general per part dels alumnes i una tanda de fotos i selfies amb la directora de la ILC.

 

Llegit 363 vegades Darrera modificació el Dilluns, 27 febrer 2017 10:23

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar