header

El blog de la Institució

Dijous, 06 agost 2015 12:03

La mort s’ha posat a la branca de Joan Argenté Destacats

La mort s’ha posat a la branca de Joan Argenté

‘Suportaràs la mort,

com a l’ocell la branca.’

Salvador Espriu

Primera història d’Esther

 

Ja fa set anys que Joan Argenté va començar a desaparèixer civilment quan la malaltia el va tenir tancat a casa i després ingressat en una residencia geriàtrica. Avui, la matinada del 6 d’agost de 2015, ha arribat l’hora del comiat definitiu, quan la seva branca ha quedat malmesa per sempre i ja no podrà suportar el pes de cap altre ocell.

Nascut a Badalona el 21 de juny de 1931, la guerra va trasbalsar la vida i la seguretat del seu clos familiar: va portar a la fallida el laboratori patern de productes de bellesa i va obligar la seva mare a retornar al món del magisteri, primer a l’Hospitalet de Llobregat i el segon any de la postguerra a Trentapasses (Vilalba Sasserra), on ell la va acompanyar com a fill i alumne. De retorn a Badalona va estudiar el batxillerat a l’Institut Albèniz on va comptar amb el mestratge de l’historiador Enric Bagué i de Maria Aurèlia Capmany, que li desvetllaria la passió per la literatura i el teatre.

Entre els anys 1948 i 1953 va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona i va guanyar el premi de llicenciatura Duran i Bas de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Entre els seus papers universitaris hi trobem nombroses traduccions al català de poemes del llibre Paroles, de  Jacques Prévert, en el que podríem considerar el seu aprenentatge poètic. La seva admiració per Prévert –poeta, autor de cançons, home de cinema i de teatre- es mantindrà constant durant tota la seva vida.

El 1950 s’havia donat a conèixer a la Segona Antologia de Poetes Universitaris i el 1959 guanyava el premi Joan Salvat-Papasseit amb El temps de tants dits publicat l’any següent. El 1967 publicava Cicle, bicicle, tricicle i el 1975 guanyava el premi Carles Riba amb Seminocturn, semidiürn, un llarg poema riu, publicat l’any següent, any també de la publicació del seu tercer poemari Moviment peristàltic, o aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa. Aquests quatre volums formen el corpus de la seva poesia i van quedar recollits l’any 2001 en el volum Obres poètiques.

Per encàrrec de mossèn Dalmau, rector de Gallifa, va escriure el text de l’espectacle de llum i so dedicat a la Mare de Déu de l’Ecologia. La versió íntegra es va publicar el 2001 com a Poema del Santuari de la Mare de Déu del Castell de Gallifa, advocada de l'Ecologia.

La seva activitat com a poeta, traductor i articulista va estar sempre lligada a la represa de la vida cultural del país i a la lluita per la recuperació de l’oficialitat de la llengua catalana. És així com la seva figura la trobem lligada al món del teatre i de la cançó. És autor de les adaptacions catalanes de nombroses cançons de Jacques Brel, de les quals sobresurt ‘El clar país’. Va ser patró de la Fundació Teatre Lliure.Com a reconeixement al seu mèrit cultural i artístic, l’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

El 2010 l’Espai Betúlia, de Badalona, va produir l’exposició Joan Argenté. L’home i el personatge, comissariada per mi mateix, amb la voluntat de difondre i fer present la figura del poeta i del ciutadà actiu, compromès amb el devenir cultural de la seva ciutat i del seu país. L’any següent feia donació del seu fons artístic i cultural –pintures, llibres i distincions- a la ciutat de Badalona. Encara el 28 de març de 2015 a la seva ciutat es va inaugurar la Biblioteca de Canyadó i Casagemes que porta el seu nom.

La poesia de Joan Argenté és polièdrica i s’ha produït al marge dels corrents i les modes predominants al país, ha trobat la seva força en el poder i la capacitat de les paraules, i sempre ha tingut un punt d’excentricitat, en un intent de trobar l’equilibri que permet als humans de viure en un cert confort amb ells mateixos. Les frases fetes i els jocs de paraules han donat profunditat i color a la seva poesia més filosòfica. ‘Mar fa sal, mur fa murtra, or fa sort, mort fa mal./ Viure, també, i, de vegades, fa beure. I mareja.

En un poema inèdit escrit probablement l’any 2006 i trobat en una llibreta amb anotacions diverses, Joan Argenté diu: ‘L’ésser: la desclosa/ del pur estar aquí./ Món! estranya cosa/ mudable sens fi./ Però el món que canvia,/ la flor, la marcida/ i el punt repetit/ són velles paraules/ que amaguen amb faules/ l’inici primer./ Món al jorn primer:/ tot ha començat/ d’una nul·litat/ en trànsit de ser./ A l’ésser no s’oposa/ no ser allò que s’és i/ el que s’hi oposa/ és que, si el món és,/ pot, doncs, no haver estat./ I així el món comprès,/ l’ésser és pensat/ enfront del no-res.’

Ara ha començat el camí que l’ha de portar cap a aquell cel tan alt que ensenya a perdonar i on es retrobarà amb la branca del seu pare i les mans de la seva mare i de tots els amics que l’hem estimat.

mollo 2006

 

Amb Joan Argenté, a Molló, l'any 2006.

 

Llegit 2810 vegades Darrera modificació el Dilluns, 09 maig 2016 21:14

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar