header

Notícies

Divendres, 16 desembre 2016 21:00

David Cirici, premi Sant Jordi de novel·la 2016 amb "El setè àngel"

David Cirici és el guanyador del 57è premi Sant Jordi de novel·la amb El setè àngel. Maria Cabrera ha guanyat el 58è Premi Carles Riba de poesia amb La ciutat cansada, Jenn Díaz ha guanyat el 19è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb Vida familiarOriol Canosa ha guanyat el 54è Premi Josep M Folch i Torres de novel·les per a nois i noies amb L’illa de Paidonèsia, Martín Piñol ha guanyat el 43è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb Sentinels. El 7è premi Òmnium de Comunicació ha estat per a la revista Enderrock i el 30è Premi Internacional J. B. Cendrós per a la traductora Mary Ann Newman.

57è Premi Sant Jordi de novel·la: El setè àngel. David Cirici

EL PREMI

  • Convocat per Òmnium Cultural i Fundació Enciclopèdia Catalana
  • Dotació: 60.000 €, aportats per Fundació Enciclopèdia Catalana i Edicions Proa
  • Membres del jurat: Àlex Broch, Marta Nadal, Isona Pasola, Ramon Pla i Arxé, i Màrius Serra
  • Participació: 33 originals presentats (l’any anterior, 25; 32 el 2014; 27 el 2013; i 39 el 2012)
  • Edició de les obres: sota el segell d’Edicions Proa
  • Data d’edició: febrer del 2017

L’OBRA GUANYADORA

L’Ernest, un publicitari d’èxit i entusiasta dels plaers de la vida, navega amb el seu veler entre les illes de Patmos i d’Icària en companyia del seu fill Marc, de set anys, de la seva nova parella, la Sophie, i del Max, el fill de la Sophie. S’ha girat mal temps. Fa mala mar. Mentre comença a pondre’s el sol, el veler topa amb les restes d’un naufragi i en Marc cau a l’aigua. Així comença la història. El lector seguirà la recerca desesperada del pare, el sentiment de culpa i la crisi que el duu a les portes de la bogeria. I seguirà, en paral·lel, l’aventura del fill, que la nit mateixa de l’accident és rescatat per una llanxa carregada de famílies de Síria i de l’Afganistan que miren d’arribar a les costes de Samos. El petit Max, doncs, viurà l’aventura incerta dels refugiats. El setè àngel és una història sobre la fragilitat de la vida, l’amenaça de l’imprevist i el vincle entre pares i fills. La novel·la explora tres naufragis: el personal de l’Ernest, que s’havia vist com un triomfador; el naufragi real del Marc, el nen de set anys, i també el naufragi d’aquesta Europa nostra. 

EL GUANYADOR

David Cirici (Barcelona, 1954) és llicenciat en Filologia Catalana per la UB. Membre del PEN i de l’AELC. Ha estat professor de llengua i literatura catalanes i guionista de televisió. Ha treballat com a publicitari des de l’empresa Cirici Comunicació. Actualment combina l’activitat literària amb la docència com a professor de llengua i literatura. Com a novel·lista, és autor de diversos retrats irònics de la realitat actual, com La vida dels altres (2000), I el món gira (2011, premi Pru-denci Bertrana) o El lladre del Guernica (2015). Ha explorat el realisme màgic amb El baró i la leprosa (1999). Amb les narracions dedicades al públic juvenil, ha  treballat sobretot la ficció futurista, de vegades amb èxits sostinguts com L’esquelet de la balena (1986), que compta amb cinquanta edicions, Zona Prohibida (2013) i La decisió d’en Viggo (2015). Una de les seves obres més traduïdes ha estat la novel·la infantil Molsa (2012).

Obra publicada

Novel·la

  • El baró i la leprosa. Barcelona: Empúries, 1999
  • La vida dels altres. Barcelona: Planeta, 2000
  • Els errors. Barcelona: Columna, 2003
  • I el món gira. Barcelona: Columna, 2011
  • El lladre del Guernica. Barcelona: Proa, 2015
  • Narrativa Infantil i Juvenil
  • Robòtia. Barcelona: Laia, 1985
  • Llibre de vòlics, laquidambres i altres espècies. Barcelona: Destino, 1986
  • L’esquelet de la balena. Barcelona: Empúries, 1986
  • Vols que et tallin una orella? Barcelona: Empúries, 1988
  • La fàbrica de mentides. Barcelona: Empúries, 1995
  • Els grúfols. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998
  • Bet i Bup, Bèsties i bestieses. Barcelona: Destino, 2001
  • Bet i Bup, si jo fos com tu. Barcelona: Destino, 2002
  • Molsa. Barcelona: Edebé, 2013
  • Zona prohibida. Barcelona: fanbooks. 2013
  • La decisió d’en Viggo (Zona Prohibida II). Barcelona: Fanbooks, 2015

58è Premi Carles Riba de poesia. La ciutat cansada. Maria Cabrera

EL PREMI

  • Convocat per Edicions Proa amb el patrocini de Fundació
  • Enciclopèdia Catalana
  • Dotació: 3.000 €, aportats per Fundació Enciclopèdia Catalana i
  • Edicions Proa
  • Membres del jurat: David Castillo, Andreu Gomila, Josep Lluch, Roger Mas i Teresa Pascual
  • Participació: 64 originals presentats (52 l’any anterior; 53 el 2014; 46 el 2013; i 62 el 2012)
  • Edició de l’obra: col·lecció “Els Llibres de l’Óssa menor”, Edicions Proa
  • Data d’edició: febrer del 2017

L’OBRA GUANYADORA

La ciutat cansada és el relat poètic d’un esgotament. De les relacions, l’amor, les emocions i els pensaments recurrents que, com les llambordes gastades pel frec dels passos, perden el gravat i els contorns. O un plany pel sentiment que es vincla, esgotat per l’excés. I és, també, una oda singular per la tristesa a una ciutat, i als carrers per on aquesta emoció lenta, feixuga, avança. 

LA GUANYADORA

Maria Cabrera i Callís (Girona, 1983) és llicenciada en Filologia Catalana i doctoranda en Lingüística Catalana. Treballa com a correctora per a diverses editorials i com a professora al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat els llibres Jonàs (Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits, 2004) i La matinada clara (Papers amb Accent, 2010). Ha format part d’algunes antologies, com Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (Tretzevents, 2011). Diversos músics han cantat poemes seus, com Bikimel, amb «Jonàs»; Miss Carrussel i Clara Peya & Judit Neddermann, amb «Cançó dels dies de cada dia», i Sílvia Pérez Cruz, amb «Pare meu».

OBRA PUBLICADA

  • Poesia
  • Jonàs. Cabrera de Mar: Galerada, 2004
  • La matinada clara. Girona: Papers amb Accent, 2010

Premis literaris

  • Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits, 2004: Jonàs.

19è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions: Vida familiar. Jenn Díaz

EL PREMI

  • Instituït per Òmnium Cultural i Fundació Enciclopèdia Catalana
  • Dotació: 6.000 €, aportats per Edicions Proa
  • Membres del jurat: Francesco Ardolino, Àngel Burgas, Jordi Mir, Sílvia Soler i Àlex Susanna
  • Participació: 38 originals presentats (l’any anterior 48; 37 el 2014; 33 el 2013; i 44 el 2012)
  • Edició de l’obra: Edicions Proa
  • Data d’edició: febrer del 2017

L’OBRA GUANYADORA

Els contes de Vida familiar s’aboquen a la quotidianitat més pròxima amb la mirada lúcida i sensible dels grans escriptors: una nena que se separa de la seva mare com ho faria d’un amant, l’adolescent que viu el primer amor i la primera mort alhora, la mare sola davant el nen amb por, la noia que no entén la germana que ja no viu a casa... Petites històries on es produeix alguna mena de ruptura reveladora, que il·lumina el lector. Els personatges són reconeixibles i, encara que parlin sols, dialoguen sempre amb el lector. Una veu literària excepcional que explora les escletxes de la quotidianitat.

LA GUANYADORA

Jenn Díaz (Barcelona, 1988) és autora de Belfondo (2011), El duelo y la fiesta (2012), Mujer sin hijo (2013), Es un decir (2014) i, en català, Mare i filla (2015). La seva primera novel·la va ser traduida a l’italià, i Mare i filla serà traduida al polonès l’any vinent. Col·labora amb Catorze.cat, Jot Down i El Periódico. És premi Continuarà 2016. www.jenndiaz.com

OBRA PUBLICADA

Narrativa en castellà

  • Belfondo. Barcelona: Principal de los Libros, 2011
  • El duelo y la fiesta. Barcelona: Principal de los Libros, 2012
  • Mujer sin hijo. Barcelona: Jot Down Books, 2013
  • Es un decir. Barcelona: Lumen, 2014

Narrativa en català

  • Mare i filla. Barcelona: Amsterdam, 2015

54è Premi Josep M Folch i Torres de novel·les per a nois i noies: L’illa de Paidonèsia. Oriol Canosa

EL PREMI

  • Convocat per La Galera, SAU, amb el patrocini de la Fundació
  • Enciclopèdia Catalana
  • Dotació: 7.000€, aportats per la Fundació Enciclopèdia Catalana
  • Membres del jurat: Muriel Villanueva, Paula Jarrín, Pep Molist, Toni Iturbe i Lluís Prats
  • Participació: 18 originals presentats. Ed. prèvies: 19 obres (2015) i 31 obres (2014).
  • Edició de l’obra: La Galera, SAU
  • Data d’edició: març del 2017

L’OBRA GUANYADORA

L’illa de Paidonèsia. En Nicolau Rouretort, un nen de nou anys, viatja en vaixell amb els seus pares. I s’avorreix. Els pares, a més, lluny de divertir-se, discuteixen tota l’estona. Fins que el Nicolau decideix fer allò que li havia passat pel cap: agafar en préstec un dels bots de salvament i anar a una illa petitona. Aquí començarà una aventura epistolar en què l’illa s’omple de nens i nenes, els adults no hi poden fer res i la cosa s’embolica de mala manera. O de bona manera, segons els ulls que ho mirin. Un relat divertit, que retrata el món dels adults a través dels comportaments dels nens, que imiten la societat on viuen. Un relat que, després de riure, fa pensar. Ideal per a lectors a partir de 8 anys. Gènere: Novel·la d’aventures.

EL GUANYADOR

(Tarragona, 1975.) És autor de literatura infantil i llibreter. Ha publicat els contes La casa del professor Kürbis (Baula / Edelvives, 2013) i Apa! Et penses que ens ho creurem? (Cruïlla, 2015). També ha publicat la novel·la infantil L’illa de les cartes perdudes (Babulinka, 2014) i ha col·laborat en les revistes Petit Sàpiens, Cavall Fort i BarçaKids. A banda de les publicacions destinades al públic infantil, és l’autor d’una Guía de bolsillo para personas inquietas (Intermón, 2009) sobre temes socials i ambientals i durant anys va escriure un article setmanal al blog Donantdades sobre aquests temes. El juny del 2014 va obrir, amb les seves sòcies Maite Sánchez i Maite Cusó, la llibreria Pebre Negre al carrer Clot, 41. La llibreria està especialitzada en literatura infantil i juvenil i en gastronomia. Quan es cansa dels llibres, surt a caminar. De moment, ja ha creuat Europa a peu un parell de vegades. 

43è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil: Sentinels. Martín Piñol

EL PREMI

  • Convocat per La Galera SAU, amb el patrocini de la Fundació Enciclopèdia Catalana
  • Dotació: 9.000€
  • Membres del jurat: Care Santos, Lluís Llort, Abel Cutillas, Laia Fàbregas i Gabi Martínez
  • Participació: 13 originals rebuts
  • Edició de l’obra: La Galera, SAU
  • Data d’edició: març del 2017

L’OBRA GUANYADORA

Sentinels. “Un gran poder comporta un gran share” En el seu moment més àlgid de fama i fortuna, un presentador de tele decideix abandonar el seu programa del cor per convertir-se en un heroi justicier, amb el suport de l’audiència, és clar. Amb el seu amic i col·laborador des de l’institut creen Sentinels, una barreja de reality i talent show que vol trobar 10 participants per convertir-los en un equip d’herois que lluitin per la pau, la justícia i el share. La convivència entre els membres del grup serà caòticament apassionant i les missions a què s’enfrontaran s’allunyaran molt de l’èpica dels còmics de la Marvel i DC. Però un enemic sense escrúpols, Doctor Terror, serà capaç de tot per acabar amb ells i aconseguir uns bons resultats d’audiència. Sentinels és una novel·la mordaç i trepidant sobre el costat fosc de la tele, la fama, els realities, els superherois, l’amistat i l’amor... I a més, es pot llegir sense anuncis.

EL GUANYADOR

Lector i col·leccionista incansable de còmics des de petit, Joan Antoni Martín Piñol (Barcelona, 1979) s’ha convertit en un dels nous referents de la literatura infantil i juvenils d’aquest país, amb 25 llibres publicats. Autor, entre altres obres, de les recents Harry Pater y el pañal filosofal, El gran tractat de la caca i Caçadors d’acudits (La Galera), l’any passat va rebre el premi Ramon Muntaner per una altra novel·la de superherois (Pizzaboy). La seva sèrie d’humor i zombis per a nens La cocina de los monstruos s’ha publicat també a Xina, Brasil, Mèxic, Argentina i Portugal, i se’n preparen les adaptacions audiovisual i teatral. Llicenciat en Comunicació Audiovisual per l’UPF, com a guionista ha treballat sobretot a televisió, en sèries d’èxit (Gran Nord i El cor de la ciutat) i programes emblemàtics (Club Super3, Saber y ganar, Noche sin tregua...). A més, és columnista d’El País i també ha fet d’humorista de Paramount Comedy, de codirector i presentador del programa In Situ (TV3), de col·laborador en un munt d’emissores (Catalunya Radio, Rac1, Los 40 principales...) i de professor del Màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats de la UAB, del Taller de Guionistes i de la Fundació Autor/Sgae.

El 7è premi Òmnium de Comunicació a la revista Enderrock 

Òmnium Cultural ha atorgat el 7è Premi Òmnium de Comunicació a la revista Enderrock. El jurat destaca «la tasca editorial de dinamització del sector musical en llengua catalana, l’impuls dels premis Enderrock i el concurs Sona 9». El reconeixement es lliurarà públicament el 16 de desembre, durant la 66a Nit de Santa Llúcia, la Festa de les Lletres Catalanes que se celebrarà a l’Hospitalet de Llobregat. El Premi Òmnium de Comunicació, que recupera l’herència dels antics premis Òmnium a programes de ràdio i de televisió, ha reconegut en les últimes edicions el programa Quèquicom (2015), 30 minuts (2014), el periodista Jordi Évole (2013), el programa El Món a RAC1 (2012), El Club Super3 (2011) i, en un ex aequo, el web d’informació Vilaweb i el documental “Adéu Espanya” (2010). El jurat el formen Sebastià Serrano, Tatxo Benet, Marina Llansana, Albert Sàez i Àlex Gutiérrez. 

La revista Enderrock 

Enderrock és la primera revista de rock en català. Des de fa prop de 25 anys, ha retratat l’escena musical catalana, amb especial atenció a la música en llengua catalana. Publicada pel Grup Enderrock Edicions, editora d’altres publicacions centrades en la música (com 440 Clàssica, Sons de la Mediterrània, Jaç,...), la revista ha estat també impulsora d’esdeveniments com el Concurs Sona 9 per a artistes emergents –d’on han nascut propostes com Manel, Els Amics de les Arts, La iaia...–, els Premis Enderrock, prop d’un centenar d’edicions discogràfiques, programes de televisió, documentals, llibres, cicles i programacions musicals, etc. Un projecte editorial multiplataforma que té com a principal objectiu difondre la feina dels músics arreu dels Països Catalans.

Òmnium atorga el 30è Premi Internacional J. B. Cendrós a la traductora Mary Ann Newman

Òmnium Cultural ha decidit atorgar el 30è Premi Premi Internacional JB Cendrós a la traductora americana Mary Ann Newman (Nova York, 1951), pels ponts establerts entre Barcelona i Nova York des dels primers anys 80 i per la seva tasca en pro de la difusió de la literatura catalana arreu del món amb les traduccions a l’anglès. Newman ha traduït obres de Quim Monzó, Xavier Rubert de Ventós, Josep Carner i Josep Maria de Sagarra i ha ensenyat literatura i llengua castellana i catalana a la New York University, Williams College, Brad College i Middlebury College. El 1998 va ser distingida per la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi i per l’Institut d’Estudis Catalans amb el Premi Josep Carner de Teoria Literària. El reconeixement es lliurarà públicament durant la 66a Nit de Santa Llúcia – Festa de les Lletres Catalanes que se celebrarà el 16 de desembre al pavelló del Gornal de l’Hospitalet de Llobregat. El Jurat del Premi Internacional Joan B. Cendrós el formen Antoni Bassas, Joan Becat, Laura Cendrós, Josep Gifreu, Elena Jiménez i Vicent Partal. Dotat amb 3.000 euros, el 30è Premi Internacional Joan B. Cendrós vol reconèixer iniciatives que han contribuït a la internacionalització de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Ha reconegut el periodista alemany Alex Rühle, l’escriptor gallec Suso del Toro i el corresponsal francès Henry de Laguérie (2014), el diari nord-català l’Indépendant i la revista acadèmica Catalan International View (2013), el Col·lectiu Emma (2012) i l’editorial Catalonia Press de Liz Castro (2011). Enllaç amb els Estats Units Mary Ann Newman va ser una de les fundadores de la Càtedra Barcelona-Nova York, un programa d’intercanvi universitari entre la Universitat de Barcelona i la New York University i actualment endega el Farragut Fund for Catalan Culture in the U.S., una organització sense ànim de lucre que té convenis amb la Fundació Mies van der Rohe i la Fundació Abadia de Montserrat. Es dedica a la projecció del patrimoni català als Estats Units i a l’intercanvi entre les cultures catalana i americana. 

 

 

Llegit 1027 vegades Darrera modificació el Dimecres, 19 abril 2017 11:42

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar