header

Notícies

Dimecres, 22 novembre 2017 14:13

El CoNCA reclama la centralitat de la cultura en la configuració de les polítiques públiques

El CoNCA ha presentat aquest matí a l’Ateneu Barcelonès l’informe anual sobre l’estat de la cultura a Catalunya. Amb la sala d’actes Oriol Bohigas plena la sessió ha començat amb una llarga ovació a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, present a l’acte abans que Carles Duarte, president del CoNCA presentés l’informe. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) radiografia anualment la situació del sector cultural i presenta l’informe al Parlament de Catalunya, al Departament de Cultura, als agents responsables de les polítiques culturals del país i al sector cultural, implicat enguany en la seva elaboració mitjançant un procés participatiu.

Amb motiu de l’elaboració de l’informe d’enguany i amb la voluntat d’ampliar el coneixement sobre l’opinió que el sector cultural té de l’acció del Departament de Cultura, s’han dut a terme un total de set taules de treball integrades per diferents perfils professionals: creadors i artistes, associacions representatives, responsables dels grans equipaments nacionals i agents que treballen al territori, tant en l’Administració local com en equipaments territorials o en projectes culturals rellevants. Partint dels principals aspectes sorgits de l’enquesta de l’any anterior, en aquestes taules s’ha aprofundit en l’acció de les polítiques culturals impulsades pel Departament de Cultura. Aquest informe es fa públic en unes circumstàncies excepcionals, en les quals el CoNCA reclama la centralitat de la cultura en la configuració de les polítiques públiques. Isona Passola, membre del plenari del CoNCA ha dit que "seria bo que tots els partits polítics prioritzessin la cultura en els seus programes electorals". "Un país és culte i després és ric", ha afegit.

Gemma Sendra, vicepresidenta del CoNCA ha començat la seva intervenció recordant el conseller de Cultura, Lluís Puig i lamentant-ne l’absència. Un seient buit a primera fila ho feia evident. Sendra ha assegurat que la cultura fa cultura i necessita dignitat. En aquest sentit ha dit "hem de canviar les condicions de treball d'artistes i creadors". La vicepreseidenta del CoNCA ha desplegat els vuit eixos de què consta l’informe.

Centralitat de la cultura en les polítiques públiques

La cultura no es troba prou present en les prioritats dels dirigents polítics de Catalunya i no es té en compte el seu potencial com a element vertebrador de la societat i com a eina de desenvolupament social i econòmic d’un territori.

Suport públic de la cultura

La precària situació econòmica de la darrera dècada i els canvis de direcció en l’acció desenvolupada pel Departament de Cultura han tensionat el teixit cultural i artístic del país, i l’han portat a una situació de mínims que costarà de revertir.

Drets dels treballadors de la cultura

La diagnosi i reflexió que va encetar el CoNCA l’any 2014 ha generat un ampli consens entre els diferents col·lectius culturals implicats. Per això, ara és el moment que l’anomenat Estatut de l’artista passi definitivament a un estadi legislatiu per disposar, com més aviat millor, d’un marc legal que ajudi a construir un entorn digne per al desenvolupament de les professions vinculades amb la cultura.

Educació i cultura

Preocupa el fet que l’educació artística cada cop tingui menys rellevància en el currículum escolar i és un error de pes l’allunyament actual entre la cultura i l’educació, ja que es tracta de dues dimensions primordials per assegurar una societat més culta, crítica, i amb capacitat de decisió i de participació social.

Internacionalització

La cultura entesa com un conjunt de valors, costums i creences ha estat l’eix vertebrador de la convivència de totes les societats humanes i representa el principal tret d’identitat dels diferents col·lectius que al llarg de la història s’han anat conformant com a pobles. Malgrat això, en l’actual món global, hi ha qui afirmaria que totes les cultures estan contaminades a causa de la convivència de realitats pròpies i manllevades que distorsionen identitats i que en ocasions

poden provocar tensions i confusió. Aquesta amalgama cultural, ben  gestionada, pot derivar en riquesa intel·lectual i creativa, en progrés i futur, i ajudar a superar visions excessivament localistes, que acostumen a ser la principal font d’incomprensions i disputes entre comunitats.

Difusió de la cultura

Per fer accessibles el coneixement i la cultura és necessari difondre’ls. Tanmateix, no estem únicament davant d’un repte comunicatiu, sinó que la difusió de la cultura té una dimensió superior vinculada a la millora del nivell cultural de la ciutadania. Així doncs, es tracta d’una tasca complexa amb responsabilitats compartides entre tots els agents que intervenen en l’àmbit cultural, educatiu i de la comunicació. La bona coordinació entre les accions que cadascun d’ells realitzi serà bàsica per arribar al màxim nombre de ciutadans.

Territori

El desenvolupament de la política arreu del territori ha de comptar necessàriament amb la intervenció de l’Administració local, conformada per diputacions, consells comarcals i municipis; un complex mapa d’agents sovint amb interessos contraposats i visions dispars.

Equipaments culturals públics d’àmbit nacional

En un marc ordenat d’actuació, els equipaments públics culturals d’àmbit nacional assumeixen la responsabilitat d’encapçalar el desenvolupament concret d’un sector o d’un àmbit d’actuació, un paper que, en termes generals, han assumit clarament la resta d’agents del sector i que ha estat acceptat per aquests, si bé no sempre han rebut el suport necessari per realitzar les tasques que aquest encàrrec els suposa.

Llegit 28 vegades Darrera modificació el Dijous, 23 novembre 2017 14:52

Escriure un comentari


Codi de seguretat
Actualitzar